El dia 2 d’octubre va venir un astrònom al nostre institut per ensenyar als alumnes de primer d’ESO de l’IPM com fabricar cohets. Al dia següent, vam concertar una cita amb en Joan Pujol, editor del bloc Univers Quark, per poder-li fer una entrevista.
)
Quines activitats fa vostè en els diferents centres que visita?
Aviam, jo bàsicament treballo d’astrònom divulgador en els Centres d’Observació de l’Univers, que és un centre públic de la Generalitat, que es fa en un poble que es diu Àger, i allà el que fem és bàsicament fer activitats de divulgació astronòmica: en escoles, en instituts, en estudiants d’Universitat. I també, atenem públic en general. I quan tenim temps també intentem, doncs, fer una petita recerca, bàsicament de temes del Sol. Llavors a més d’aquesta feina, que és la feina diguem-ne regular, també em dedico a viatjar per les escoles, els instituts, intentant oferir propostes de… doncs de divulgació de l’astronomia i de l’astronàutica.
Dius a Àger no?
Exacte. El poble és un poble que es diu Àger, que està a la comarca de la Noguera. Està en el Prepirineu. I allà doncs tenim aquest centre, que hi ha observatoris, hi ha…
Ens han dit que és un dels més importants el d’Àger.
A nivell de divulgació és dels més importants d’Europa, a nivell de divulgació. A nivell de recerca no perquè cal entendre que els principals observatoris de recerca estan a Canàries, o estan a Xile. Estan a llocs on la contaminació lumínica és menor. Catalunya és un país que en fi, encara hi ha regions una miqueta fosques, com és el cas d’Àger, però no tant com altres regions del món on hi ha els telescopis més grans.
Ha fet algún descobriment?
Bé, en principi no perquè l’astronomia actual és una ciència molt transversal, a diferència del que succeïa fa tres-cents, quatre-cents anys, als inicis de l’astronomia més contemporània, on per exemple Galileu observava tot l’Univers. Ara l’astronomia té moltes branques, per exemple l’astrofísica, que és la branca de l’astronomia que es dedica a entendre o explicar com neixen les estrelles, com viuen i com es moren. Hi ha l’exobiologia, que és una branca de l’astronomia on la biologia intenta explicar com vindria a ser un planeta habitable davant la Terra. La cosmologia, que és una branca de l’astronomia, potser la més complicada, intenta entendre com es va formar l’Univers. I per tant jo estic ara en un lloc dient-ne on el que fem és fer pedagogia o explicar l’astronomia d’una manera… doncs a escoles o al públic en general. No ens dóna temps a estar moltes hores observant l’Univers per fer recerca. Però jo en principi no he fet cap important descobriment.
I vosté m’ha dit que està especialitzat en astrofísica?
No, jo..l’astronomia quan la vaig estudiar era astronomia bàsica, ara si.. ara una persona que vulgui estudiar astronomia es pot especialitzar en qualsevol.. en diferents branques, de manera que ara hi han astrònoms que una vegada acaben la carrera, per posar-te un exemple, mai han mirat per un telescopi, per posar-te un exemple no? O un cosmòleg pot saber com s’ha format l’Univers, però potser no sap com agafar un telescopi. Hi han altres branques de l’astronomia que intenten doncs especialitzar.se. A la meva època, estem parlant de fa uns quants anys, l’astronomia era molt global i per tant les especialitzacions encara no existien, cosa que ara sí. Ara una persona es pot especialitzar en diferents branques de l’astronomia.
Vosté quan explica l’astronomia en general menciona la relació que té amb la mitologia?
Si, precisament a l’hora d’explicar l’astronomia de nit, no es el mateix que explicar l’astronomia de dia, quan expliquem l’astronomia de nit, intentem fer entendre.. depèn del públic que tens a davant, no és el mateix un estudiant de física que una família amb nens o avis, no és el mateix. Quan expliquem la astronomia d’una manera molt planera, intentem fer entendre que les estrelles que veiem a simple vista, formen unes estructures, que nosaltres anomenem famílies, que anomenem constel·lacions. Perquè ens entenguem, les nostres constel·lacions vindria a ser un país a la Terra. Quan tu veus la Terra des de l’espai, veus una esfera amb continents i oceans i no hi veus les fronteres en els països. Per dividir aquella superfície utilitzem els països. Diem “aquí està Itàlia, aquí està Argentina o aquí està Indonesia”, de manera que per saber a quina part de la Terra vols viatjar, tens els països com a referència. Nosaltres la mitologia ens serveix per buscar unes regions que les podem reconèixer. Llavors quan volem ensenyar on està l’estrella polar, per exemple, parlem d’una figura mitològica: l’Óssa Major, l’Óssa Menor..i les constel·lacions que estan al seu voltant (Cassiopea, el Drac, la filla de Cassiopea, una noia molt maca que es deia Andròmeda..). És a dir, a nosaltres la mitologia ens va molt bé perquè explicant un fet mitològic, és molt més entenedor per la gent entendre que al ajuntar el cel nosaltres les estructurem com si fossin països.
Vale. Per què creu que els astres tenen nom mitològic?
Precisament perquè l’astronomia.. i això és molt incert, però bueno.. l’astronomia probablement va ser la primera ciència que la humanitat va començar a estudiar, és a dir, quan l’home, la dona ja tenien cobertes les seves necessitats bàsiques (menjar, aixoplugar-se del fred o de la pluja..), segurament que la humanitat es va començar a preguntar que era allò que sortia cada dia, que feia llum i calor: el Sol. Es van començar a preguntar que era allò que sortia per la nit que feia llum, però no calor: la Lluna. També es van començar a preguntar perquè algunes estrelles en alguna època de l’any canviaven de posició, encara no sabien que la terra girava la voltant del Sol, de manera que l’astronomia va ser la primera ciència que la humanitat va intentar entendre, per reconèixer les estrelles que sortien durant tot l’any, algunes es veien a l’estiu, d’altres a l’hivern, d’altres a la primavera..Doncs els hi van posar un nom, de manera que quan es tornaven a veure deien “mira aquella estrella és la que vaig veure l’any passat” i la van batejar. Normalment els noms de les estrelles principals tenen un origen àrab, perquè hi va haver una època, quan els àrabs eren un civilització molt important, molt més que la resta de civilitzacions europees. I per aquest motiu els àrabs varen començar a batejar moltes estrelles: Aldebaran, Antares, Algol, etc. I aquestes estrelles quan les veien deien “mira aquesta és aquella que vaig veure l’any passat”, les recordaven de memòria i llavors tenien un nom associat. D’aquí ve que les estrelles principals tenen un nom propi, perquè d’aquesta manera les podien recordar d’un any a un altre, és a dir cada any anaven repetint.
Quan vosté mira el cel reconeix les diferents figures mitològiques?
Algunes més que d’altres. Diguem que per molta imaginació que i posis l’Óssa Major, jo mai he vist una óssa, veus un pot. Quan mires la constel·lació del Cygnus, del cigne, una au molt grossa, allà si que hi reconec una au. Quan mires la constel·lació del Dofí, sembla un peixet. Cassiopea és una doble v, és la cadira, el tro d’aquella reina. Algunes són més fàcils de reconèixer que d’altres, hi han algunes constel·lacions que per molta imaginació que hi posis és impossible. Llavors un incorpora algun element, algun artefacte per dir “l’Óssa Major per nosaltres és un pont”. Sagitari recorda més a una tetera. De fet els anglesos popularment, la constel·lació de Sagitari, que era aquell personatge mig cavall mig home, doncs els anglesos li diuen la tetera, perquè té forma de tetera.
Creu que els joves saben prou sobre l’astronomia?
Cada vegada més. Jo que porto casi tota la vida explicant coses de l’espai i des de l’any 2009 sobretot, hi va haver un gran canvi. L’any 2009 es va fer el quatre-cents aniversari de la primera observació del telescopi de Galileu i a partir de l’any 2009 els que ens dediquem a fer divulgació de l’astronomia hem notat un augment important del coneixement astronòmic. És a dir, fa alguns anys teniem que explicar alguns conceptes que ara, els joves ja ho saben: temes de gravetat, temes dels planetes.. hi ha molts temes que ara ja no els tenim que explicar perquè formen part d’un aprenentatge més global de l’escola. També tenim que ser realistes, internet ens ha facilitat molt la feina, per tant el que abans era buscar molts llibres, anar a la biblioteca, ara per internet és molt més fàcil trobar documents o vídeos que fan referència a l’espai.
I per últim què és el que més li fascina de tot l’Univers?
Home doncs, el misteri que encara ens amaga. Quan jo era jove, fa alguns anys, creiem conèixer de que estava fet l’Univers amb molta seguretat, creiem que l’Univers estava fabricat d’estrelles, planetes i núvols de gas i això era l’Univers que nosaltres explicàvem fa res, cinc anys. Tot aquest univers d’estrelles, planetes, mils de milions de galàxies, núvols de gas, tot aquest material que abans creiem que formava l’Univers, ara creiem que només representa el 4% del total de l’Univers conegut. Fixat que encara ens queda per aprendre de que està fet el 96% de l’Univers que sabem que existeix, però que no sabem de que està fet. I això és de la humanitat, però que ara mateix és la més incerta de totes.
Moltes gràcies!
Al contrari, un plaer.
Aquí us deixem un vídeo sobre l’observatori d’Àger:
[youtube]http://youtu.be/_DCPBnpk_oI[/youtube]
APOD