Aquest text De diebus pertany al volum V (capítol 30, vers 5-10) de les Etimologies d’Isidor de Sevilla.
| “Dies dicti a diis, quorum nomina Romani quibusdam sideribus sacraverunt. Primum enim diem a Sole appellaverunt, qui princeps est omnium siderum, sicut et idem dies caput est cunctorum dierum. Secundum a Luna, quae Soli et splendore et magnitudine proxima est, et ex eo mutuat lumen. Tertium ab stella Martis, quae Vesper vocatur. Quartum ab stella Mercurii, quam quidam candidum circulum dicunt. Quintum ab stella Iovis, quam Phaethontem aiunt. Sextum a Veneris stella, quam Luciferum asserunt, quae inter omnia sidera plus lucis habet. Septimus ab stella Saturni, quae sexto caelo locata triginta annis fertur explere cursum suum. Proinde autem ex his septem stellis nomina dierum gentiles dederunt, eo quod per eosdem aliquid sibi effici existimarent, dicentes habere a Sole spiritum, a Luna corpus, a Mercurio ingenium et linguam, a Venere voluptatem, a Marte sanguinem, a Iove temperantiam, a Saturno humorem. Talis quippe extitit gentilium stultitia, qui sibi finxerunt tam ridiculosa figmenta. Apud Hebraeos autem dies prima una sabbati dicitur, qui apud nos dies dominicus est, quem gentiles Soli dicaverunt. Secunda sabbati secunda feria, quem saeculares diem Lunae vocant. Tertia sabbati tertia feria, quem diem illi Martis vocant. Quarta sabbati quarta feria, qui Mercurii dies dicitur a paganis. Quinta sabbati quinta feria est, id est quintus a die dominico, qui apud gentiles Iovis vocatur. Sexta sabbati sexta feria dicitur, qui apud eosdem paganos Veneris nuncupatur.” | |
| Text traduït per Andrea i Irina Balart:
“Els dies van ser anomenats a partir dels déus, els noms dels quals els romans van consagrar a algunes estrelles. Així van anomenar el primer dia a partir del Sol, el qual és el principal de totes les estrelles, d’aquesta manera aquest dia és el cap de tots els dies. El segon a partir de la Lluna, la qual és pròxima al Sol en esplendor i magnitud, i d’ell prové la llum. El tercer a partir de l’estrella Mart, la qual és anomenada Vesper. El quart a partir de l’estrella de Mercuri, que alguns diuen que és un cercle blanc. El cinquè a partir de l’estrella Júpiter, que diuen que és Faetó. El sisè a partir de l’estrella de Venus, que atribueixen a Lucífer, la qual té les estrelles més brillants d’entre totes. El setè a partir de l’estrella de Saturn, la qual situada al sisè cel té la intenció d’omplir el seu recorregut en trenta anys. (…) D’aquesta manera, tal era l’estupidesa de la gent, que van crear formes tan ridícules. Però entre els hebreus el dia és anomenat el primer Sàbat, que entre nosaltres és el dia del senyor, que la gent va consagrar al Sol. El segon Sàbat és la segona diada, que els seculars anomenen dia de la Lluna. El tercer Sàbat és la tercera diada, que ells anomenen dia de Mart. El quart Sàbat és la quarta diada, que és anomenat dia de Mercuri pels pagesos. El cinquè Sàbat és la cinquena diada, aquest és el cinquè a partir del dia del senyor, que entre els gentils és anomenat dijous. El sisè Sàbat és anomenat sisena diada, que entre els mateixos pagans és anomenat de Venus.” |
Imatge d’Isidor de Sevila pintat per Bartolomé Esteban Murillo
El text literari esmentat anteriorment parla sobre l’origen del nom dels dies.
APOD
“Els dies són anomenats pels Déus, els noms dels quals els Romans van dedicar a algunes estrelles. El primer dia el van anomenar a partir del Sol, que és el principal de totes les estrelles, de la mateixa manera el mateix dia és el cap de tots els dies. El segon la Lluna, qui la seva esplendor i grandes es més propera del Sol, fins al punt de donar-li llum. El tercer a partir de l’estrella Mart, el qual l’anomenava Venus. El quart, a partir de l’estrella Mercuri, el qual alguns l’anomenen el cercle blanc. El cinquè a partir de l’estrella Júpiter, que l’anomenaven Faetont. El sisè a partir de l’estrella Venus, el qual afirmaven que portava llum, qui de la resta més llum té. El setè a partir de l’estrella Saturn, el qual es situava el sisèdel cel, completa en 30 anys el seu recorregut. Per tant, ara des de que aquestes set estrelles van donar noms als dies, que per a ells mateixos consideraven que estava elaborat, van descriure l’esperit a partir del Sol, cas a partir de la Lluna, a partir de Mercuri l’enginy i el llenguatge, a partir de Venus el plaer, a partir de Mart la sang, a partir de Júpiter l’equilibri, a partir de Saturn la terra. De fet, tal era l’estúpidesa de la gent, els quals van crear formes tant ridicules. Per altre banda, els hebreus van nomenar al primer dia dissabte, els quals per a nosaltres és el dia de “Déu”, de la mateixa manera que altre gent ho va dedicar al Sol. El segon dissabte segona diada, de la mateixa manera que la segona generació ho va nombra Lluna. El tercer dissabte tercera diada, de la mateixa manera que aquell ho van nombra Mart. El quart dissabte quarta diada, qui Mercuri va pronunciar els dies als pagans. El cinquè dissabte cinquena diada, aquest es el cinquè dia, diumenge, el qual de la mateixa manera la gent el va nombra Júpiter. El sisè dissabte sisena diada deien, de la mateixa manera els pagans van manifestar-se amb la mateixa Venus.”
Els dies son anomenats per els déus, els noms del quals els romans van dedicar a algunes estrelles.
Varen anomenar el primer dia a partir del Sol, que és el principal de totes les estrelles, de la mateixa manera aquest dia és el cap de tots els dies.
El segon la Lluna, qui la seva esplendor i grandesa és més propera del Sol, fins el punt de donar-li llum. El tercer a partir de l’estrella Mart, el qual l’anomenava Venus. El quart a partir de l’estrella Mercuri, el qual alguns l’anomenen el cercle blanc. El cinquè, a partir de l’estrella Júpiter, que l’anomenaren Faetont. El sisè a partir de l’estrella Venus, el qual afirmaren que porta llum, que de la resta, més llum té. El setè a partir de l’estrella Saturn, el qual es situava el sisè del cel i completa en 30 anys el seu recorregut. Per tant, era des de que aquestes set estrelles van donar nom als dies, que per a ells mateixos, consideraven que estava elaborat, els van descriure: l’esperit a partir del Sol; cos a partir de la Lluna; a partir de l’enginy i el llenguatge, Mercuri; a partir del plaer, Venus; a partir de la sang, Mart; a partir de l’equilibri, Júpiter i a partir de la terra, Saturn. De tal manera, sens dubte existeix l’estupidesa de la gent, els quals varen crear unes formes tant ridícules. Entre el hebreus, per altra banda, van nomenar dissabte el primer dia, el qual per a nosaltres és el dia de Déu, de la mateixa manera que altra gent el van dedicar al Sol. En segon lloc, dissabte és el segon dia de descans, que per als seculars l’anomenen dia de la Lluna. En tercer lloc, el dissabte és el tercer dia de descans, el qual ells l’anomenen Mart. En quart lloc, el dissabte és el quart dia de festa, el qual els pagans l’anomenen Mercuri. En cinquè lloc, dissabte és el cinquè dia de descans, aquest és el cinquè dia de Deu, el qual els gentils l’anomenen Júpiter. En sisè lloc, el dissabte l’anomenen sisè dia de festa, el qual per als mateixos pagans el designen Venus.
Els dies són anomenats pels déus, el nom dels quals els romans varen dedicar a algunes estrelles. El primer dia el van anomenar a partir del Sol, que és el principal de totes les estrelles, d’aquesta manera aquest dia es el cap de tots els dies. Després la lluna, qui del seu esplendor i la grandesa es més proper del Sol, qui li dona llum. El tercer a partir de l’estrella Mart, l’anomenava Venus. El quart, a partir de l’estrella Mercuri, el qual alguns l’anomaven el cercle blanc. El cinquè a partir de l’estrella Júpiter, que l’anomenaven Faetont. El sisè a partir de l’estrella Venus, el qual deien que portava llum, qui té més llum. El setè a partir de l’estrella Saturn, que es situava el sisè en el cel completa el seu recorregut en trenta anys. Ara des de que aquestes set estrelles van donar noms als dies, que per a ells mateixos consideraven que estava elaborat, van descriure l’esperit a partir del Sol, el cas a partir de la Lluna, l’enginy i el llenguatge a partir de Mercuri, el plaer a partir de Venus, la sang a partir de Mart, l’equilibri a partir de Júpiter i la terra a prtir de Saturn. De fet, tale ra l’estupidesa de la gent, els quals van crear formes tan ridicules. Per una banda, els hebreus van anomenar el primer dia dissabte, el qual per nosaltres és el diumenge dedicat al Sol. El segon dissabte és el segon dia de festa, el qual els seculars el dediquen a la Lluna. El tercer dissabte és el tercer dia de festa, aquell dia el dediquen a Mart. El quart dissabte és el quart día de festa, l’anomenen pertanyen a Mercuri.
El cinqué dissabte és el cinqué dia de festa, el qual és el cinqué dia de Diumenge el qual la gent l’anomena Júpiter. El sisé Dissabte és el sisè dia de festa el qual els pagans l’anomenan Venus
Salve!!!
El text diu així:
“Els dies són anomenats pels déus, els noms dels quals els romans van dedicar algunes estrelles. El primer dia es va anomenar a partir del Sol, que és el principal de totes les estrelles, d’aquesta manera aquest dia és el cap de tots els dias. Després la Lluna, la qual és pròxima i brilla com el Sol, i des d’aquí li dona llum.La tercera estrella de Mart, la qual van anomenar Venus. Des de la quarta estrella de Mercuri, la qual algú va anomenar-lo el cercle blanc. La cinquena estrella de Júpiter, la qual l’anomenaven de Faetont. La sisena estrella de Venus, la qual deien que portava llum, la que té més llum. La sèptima estrella de Saturn, la qual està al sisè cel li cura trenta anys omplir el seu curs. Ara des de que aquestes set estrelles van donar nom als dies, que per ells mateixos consideraven que estaven elaborats. Van descriure l’esperit a partir del Sol, el cas a partir de la Lluna, l’enginy i el llenguatge a partir de Mercuri, el plaer a partir de Venus, la sang a partir de Mart, l’equilibri a partir de Júpiter i la terra a prtir de Saturn. De fet, tale ra l’estupidesa de la gent, els quals van crear formes tan ridicules. Per una banda, els hebreus van anomenar el primer dia dissabte, el qual per nosaltres és el diumenge dedicat al Sol, el cas a partir de la Lluna, l’enginy i el llenguatge a partir de Mercuri, el plaer a partir de Venus, la sang a partir de Mart, l’equilibri a partir de Júpiter i la terra a partir de Saturn. D’aquesta manera tal com l’estúpidesa de la gent, els quals van crear formes tant ridicules. Prop els hebreus per una banda van nomenar el primer dia dissabte, el qual és el nostre diumenge, que la gent el va dedicar al Sol.
El segon dissabte és el segon dia de festa, el qual els seculars el dediquen a la Lluna. El tercer dissabte és el tercer dia de festa, el qual aquell dia el dediquen a Mart. El quart dissabte és el quart dia de festa, que el nomenen pertanyent a Mercuri. El cinquè dissabte és el cinquè dia de festa, aquest és el cinquè diumenge, el qual la gent el designa a Júpiter. El sisè dissabte és el sisè dia de festa,el qual els mateixos pagans el van nomenar de Venus. “
Salve!
“Els dies són anomenats en honor als Déus, els Romans van dedicar aquests noms a algunes estrelles. Així doncs vàren anomenar el primer dia el dia del sol, que és l’ estrella principal, de la mateixa manera aquest dia és el cap de tots els dies. El segon a la Lluna, qui per la seva esplendor i grandesa es més propera del Sol, fins al punt de donar-li llum. El tercer a partir de Mart, el qual l’anomenaven Venus. El quart, a partir de Mercuri, el que alguns anomenaven el cercle blanc. El cinquè a partir de Júpiter, que l’anomenaven Faetont. El sisè a partir de Venus, el que afirmaven que portava llum. El setè a partir de Saturn, aquest completa en 30 anys el seu recorregut. Ara, des de que aquestes set estrelles van donar noms als dies, van descriure l’esperit a partir del Sol, cas a partir de la Lluna, a partir de Mercuri l’enginy i el llenguatge, a partir de Venus el plaer, a partir de Mart la sang, a partir de Júpiter l’equilibri i a partir de Saturn la terra. De fet, tal era l’estúpidesa de la gent, els quals van crear formes ridicules. Per altre banda, els hebreus van nomenar al primer dia dissabte (sàbat), els quals per a nosaltres és el dia de “Déu”, de la mateixa manera que altre gent ho va dedicar al Sol. El segon dissabte segona festa, de la mateixa manera que la segona generació ho va dedicar a la Lluna. El tercer dissabte tercera festa, de la mateixa manera que aquell ho van dedicar a Mart. El quart dissabte quarta festa, qui Mercuri va pronunciar els dies als pagans. El cinquè dissabte cinquena festa, aquest és el cinquè dia, diumenge, el qual de la mateixa manera la gent el va nombra Júpiter. El sisè dissabte és el sisè dia de festa, els pagans van manifestar-se amb la mateixa Venus.”
Vale!
Aquí deixo la meva traducció:
Els noms dels dies són nomenat pels déus el nom dels quals, els romans van dedicar a algunes estrelles. Així doncs varen anomenar el primer dia el dia del sol, que és el principal de totes les estrelles, d’aquesta manera aquest dia és el primer de tots els dies. Després la Lluna, pròxima i brillant com el Sol, dóna llum. La tercera estrella és Mart, la van anomenar Venus. Des de la quarta estrella de Mercuri, que algú nomenà cercle blanc. La cinquena estrella és Júpiter, l’anomenaven Faetont. La sisena estrella és la de Venus, deien que aquesta era la que portava més llum, la que en tenia més. La sèptima estrella és de Saturn, està al sisè cel i triga trenta anys a recórrer el seu curs. Per això, ara d’ençà que aquestes set estrelles varen donar nom als dies, que per ells mateixos consideraven que estaven elaborats. Els van descriure: l’esperit a partir del Sol, el cas a partir de la Lluna, l’enginy i el llenguatge a partir de Mercuri, el plaer a partir de Venus, la sang a partir de Mart, l’equilibri a partir de Júpiter i la terra a partir de Saturn. De fet, tal era l’estupidesa de la gent, els quals varen crear formes tan ridícules. Els hebreus, per altra banda, van nomenar dissabte el primer dia, el dia de Déu per a nosaltres, de la mateixa manera que altra gent el van dedicar al Sol. En segon lloc, dissabte és el segon dia de descans, que els seculars l’anomenen dia de la Lluna. En tercer lloc, el dissabte és el tercer dia de descans, el qual ells l’anomenen Mart. En quart lloc, el dissabte és el quart dia de festa, el qual els pagans l’anomenen Mercuri. En cinquè lloc, dissabte és el cinquè dia de descans, aquest és el cinquè dia de déu, el qual els gentils l’anomenen Júpiter. En sisè lloc, el dissabte l’anomenen sisè dia de festa, el qual per als mateixos pagans el designen Venus.
Salve!
Aqui esta la meva traducció:
Els dies són anomenats pels déus, el nom dels quals els Romans van dedicar a algunes estrelles. En efecte el primer dia el van anomenar a patir del Sol, que és el primer de totes les estrelles, d’aquesta manera és el cap de tots els dies. El segon a partir de la Lluna, que es molt proxima a la resplendor i magnitud del Sol, i d’allà pren la llum. El tercer a partir de la estrella Mart, que anomena el vespre. El quart a partir de l’estrella Mercuri, el qual alguns l’anomenaven el cercle blanc. El cinquè a partir de l’estrella Venus, que deien que portava llum, que entre tots és l’estrella més brillant. El setè a partir de l’estrella Saturn, que es troba en el sisè cel, tarda 30 anys en completar el seu curs. Per tant aquestes set estrelles que li donen nom als dies, que per a ells mateixos consideraven que estava elaborat, van dir l’esperit a partir del Sol, el cos a partir de la Lluna, la naturalesa i el llenguatge a partir de Mercuri, el plaer a partir de Venus, la sang a partir de Mart, la temperança a través de Júpiter, l’humà a partir de Saturn. De fet, tal era l’estupidesa de la gent, els quals van crear formes tant ridícules. Per altra banda, els Hebreus van anomenar al primer dia dissabte, el qual es per a nosaltres el dia de déu, de la mateixa manera que gent ho va dedicar al Sol. El segon dissabte, segona diada, de la mateixa manera que la segona generació el va anomenar Lluna. El tercer dissabte, la tercera diada, de la mateixa manera el van nombrar Mart. El quart dissabte, quarta diada, que Mercuri va pronunciar els dies als vilatans. El cinquè dissabte, cinquena diada, que és el cinquè dia, diumenge, de la mateixa manera, la gent el va anomenar Júpiter. el sisè dissabte, sisena diada deien, de la mateixa manera els vilatans es van manifestar amb la mateixa Venus.
“Els dies són anomenats en honor als Déus, els Romans van dedicar aquests noms a algunes estrelles. Així doncs vàren anomenar el primer dia el dia del sol, que és l’ estrella principal, de la mateixa manera aquest dia és el cap de tots els dies. El segon a la Lluna, qui per la seva esplendor i grandesa es més propera del Sol, fins al punt de donar-li llum. El tercer a partir de Mart, el qual l’anomenaven Venus. El quart, a partir de Mercuri, el que alguns anomenaven el cercle blanc. El cinquè a partir de Júpiter, que l’anomenaven Faetont. El sisè a partir de Venus, el que afirmaven que portava llum. El setè a partir de Saturn, aquest completa en 30 anys el seu recorregut. Ara, des de que aquestes set estrelles van donar noms als dies, van descriure l’esperit a partir del Sol, cas a partir de la Lluna, a partir de Mercuri l’enginy i el llenguatge, a partir de Venus el plaer, a partir de Mart la sang, a partir de Júpiter l’equilibri i a partir de Saturn la terra. De fet, tal era l’estúpidesa de la gent, els quals van crear formes ridicules. Per altre banda, els hebreus van nomenar al primer dia dissabte (sàbat), els quals per a nosaltres és el dia de “Déu”, de la mateixa manera que altre gent ho va dedicar al Sol. El segon dissabte segona festa, de la mateixa manera que la segona generació ho va dedicar a la Lluna. El tercer dissabte tercera festa, de la mateixa manera que aquell ho van dedicar a Mart. El quart dissabte quarta festa, qui Mercuri va pronunciar els dies als pagans. El cinquè dissabte cinquena festa, aquest és el cinquè dia, diumenge, el qual de la mateixa manera la gent el va nombra Júpiter. El sisè dissabte és el sisè dia de festa, els pagans van manifestar-se amb la mateixa Venus.”
Et deixo aqui la meva traducció, amb una mica de retard.
“Els dies són anomenats pels Déus, els noms dels quals els Romans van dedicar a algunes estrelles. El primer dia el van anomenar a partir del Sol, és el primer de totes les estrelles, de la mateixa manera és el cap de tots els dies. El segon la Lluna,la seva esplendor i grandesa es més propera del Sol, fins al punt de donar-li llum. El tercer a partir de Mart, el qual l’anomenaven Venus. El quart,l’estrella Mercuri,alguns l’anomenen blanc cercle. El cinquè a partir de Júpiter. El sisè l’estrella Venus. El setè l’estrella Saturn, el qual es situava el sisè del cel.Ara des de que aquestes set estrelles van donar noms als dies, que per a ells mateixos consideraven que estava elaborat, van descriure l’esperit a partir del Sol, el cas a partir de la Lluna, l’enginy i el llenguatge a partir de Mercuri, el plaer a partir de Venus, la sang a partir de Mart, l’equilibri a partir de Júpiter i la terra a prtir de Saturn. De fet, tale ra l’estupidesa de la gent, els quals van crear formes tan ridicules. Per altre banda, els hebreus van nomenar al primer dia dissabte, els quals per a nosaltres és el dia de “Déu”, també altre gent ho va dedicar al Sol. El segon dissabte segona diada segona generació ho va nombra Lluna. El tercer dissabte tercera diada, aquell ho van nombra Mart. El quart dissabte quarta diada, qui Mercuri va pronunciar els dies als pagans. El cinquè dissabte cinquena diada, aquest es el cinquè dia, diumenge, el qual de la mateixa manera la gent el va nombra Júpiter. El sisè dissabte sisena diada deien, de la mateixa manera els pagans van manifestar-se amb la mateixa Venus.”
Salve!
En primer lloc, haig de felicitar a les dues bessones Irina i Andrea per el seu article el cel dels mites i el seu bloc.
Un tros traduít del text: Els dies són anomenats pels déus, el nom dels quals els Romans van dedicar a algunes estrelles. En efecte el primer dia el van anomenar a patir del Sol, que és el primer de totes les estrelles, d’aquesta manera és el cap de tots els dies. El segon a partir de la Lluna, que es molt proxima a la resplendor i magnitud del Sol, i d’allà pren la llum. El tercer a partir de la estrella Mart, que anomena el vespre. El quart a partir de l’estrella Mercuri, el qual alguns l’anomenaven el cercle blanc. El cinquè a partir de l’estrella Venus, que deien que portava llum, que entre tots és l’estrella més brillant. El setè a partir de l’estrella Saturn, que es troba en el sisè cel, tarda 30 anys en completar el seu curs.
Aqui ús deixo un video dels déus, que ens ho presenter mitjançant imatges!
http://www.youtube.com/watch?v=NaZKdqaVjmk
Salve!
Abans de tot us vull felicitar per el magnific treball que heu fet aconseguit, feliciter!
I ara us deixo un tros de traducció, ja que val més tard que mai:
Els noms dels dies són nomenat pels déus el nom dels quals, els romans van anomenar a algunes estrelles. Així van anomenar el primer dia el dia del sol, que és el principal de les estrelles, aquest dia és el primer de tots els dies. Després la Lluna, pròxima i brillant com el Sol, dóna llum. La tercera estrella és Mart, la van anomenar Venus. Des de la quarta estrella de Mercuri, que algú nomenà cercle blanc. La cinquena estrella és Júpiter, l’anomenaven Faetont. La sizena estrella és la de Venus, deien que aquesta era qui portava més llum, la que en tenia més. La sèptima estrella és la de Saturn, està al sizè cel i triga trenta anys a recórrer el seu curs.