Aquest text correspon al llibre “De natura rerum” d’Isidor.
| “Dies est solis orientis praesentia, quousque ad occasum perveniat.. Spatia diei duo sunt, interdianum et nocturnum; et est dies horarum XXIV; spatium, horarum XII… Fasti dies sunt quibus jus fatur, id est, dicitur, ut nefasti quibus non dicitur. Feriati dies, irn quibus res divina fit, et abstinere homines a litibus oportet. Profesti, festis contrarii, id est, sine religione; festi tantumdem otii et religionis sunt; atri dies sunt qui et communes vocantur. Siderales, in quibus sidera moventur, et homines a navigationibus excluduntur..Intercalares dies sunt quinque, qui juxta Aegyptios supersunt duodecim mensibus, et incipiunt a nono Kalendas Septembris, et quinto Kalendarum memoratarum finiunt. Dies epactarum sunt undecim, qui per singulos annos ad cursum lunarem accrescunt. Nam dum in annum XII lunae CCCLIV dies habeant, remanent ad cursum anni solarem dies XI, quos epactas Aegyptii vocaverunt.. Solstitiales dies sunt, in quibus sol stat, crescenti spatio dierum, vel noctium. Aequinoctiales dies sunt, in quibus dies et nox aequalibus horarum spatiis evolvuntur. “ | |
| Text traduït pe Irina i Andrea Balart Casanovas:
“El dia és l’interval de temps des de la sortida del sol fins el moment de la següent sortida… El dia es divideix en dues parts: nocturna i diürna, el dia té 24 hores i cada part 12 hores… Els dies Fasti són aquells dies en els que es poden dur a terme activitats de caràcter judicial o legislatiu i negocis públics. Els nefasti són aquells en els que només es permet l’activitat religiosa. Els festius són aquells en els que es celebra una activitat religiosa i els debats judicials s’han d’aplaçar. Els laborals són aquells sense activitat religiosa. Els dies siderals són aquells en els que es mouen les constel·lacions i es impossible navegar… Els dies intercalars són 5 dies que segons els egipcis queden després dels dotze mesos. Comencen dies abans de les calendes de setembre i acaben 4 dies abans d’aquestes calendes. Hi ha 11 dies de epactes que s’afegeixen cada any al curs de la lluna. Dotze llunacions corresponen a 354 dies, els que falten els egipcis els anomenen epactes… Els dies solsticials són aquells en els que el sol s’atura, començant a créixer la duració dels dies o de les nits. Els equinoccials són aquells en els que las hores del dia i de la nit tenen igual duració.” |
Imatge d’Isidor de Sevila pintat per Bartolomé Esteban Murillo
El text literari esmentat anteriorment parla sobre la distribució i classificació dels dies. A més, ens va fer molta il·lusió reconèixer Isidor en el vestíbul de la Universitat de Barcelona.
APOD