Text de Ciceró II

“Quam cum magis intuerer: “Quaeso,” inquit Africanus, “quousque humi defixa tua mens erit? Nonne aspicis, quae in templa veneris? Novem tibi orbibus vel potius globis summus ipse deus arcens et continens ceteros; in quo sunt inflici illi, qui volvuntur, atque caelum. Ex quibus summum globum possidet illa, quam in terris Saturniam nominant. Deinde est hominum generi prosperus et salutaris ille fulgor, qui dicitur lovis; tum rutilus horribilisque terris, quem Martium dicitis; deinde subter mediam fere regionem Sol obtinet, dux et princeps et moderator luminum reliquorum, mens mundi et temperatio, tanta magnitudine, tu cuncta sua luce lustret et compleat. Hunc et comites consequuntur Veneris alter, alter Mercurii cursus, in infimoque orbe Luna radiis solis accensa convertitur. Infra autem iam nihil est nisi mortale et caducum praeter animos munere deorum hominum generi datos; supra Lunam sunt aeterna omnia. Nam ea, quae est media et nona, Tellus, neque movetur et infima est, et in eam feruntur omnia nutu suo pondera.”

“Quan em trobava absort en aquesta contemplació, em va dir l’africà: – Fins quant estarà la teva ment fixa en la terra? No consideras a quin temple has vingut? No veus l’univers sencer tancat en nou cercles, o millor encara, les nou esferes que es toquen? La primera i la més elevada, que abraça a totes les altres, és el mateix cel, és el Déu suprem que tot ho dirigeix i ho conté. En el cel estan fixes tots els astres que arrossega eternament en el seu moviment. Més avall s’agiten set globus en moviment contrari al cel: a un d’aquests s’uneix l’estrella que a la terra s’anomena Saturn; més amunt brilla l’astre propici al gènere humà, al que donem el nom de Júpiter; després està Mart, d’ensangrentada llum, temible per la terra; cap a la regió mitja, el Sol, moderador dels astres, alma del món, regulador dels temps, el globo del qual, prodigiosament gran, tot ho omple i il·lumina amb la seva llum. El segueixen com a satèl·lits Venus i Mercuri, i en el cercle inferior està la Lluna inflamada amb els rajos del Sol. A sota d’aquesta, ja no es troba altre cosa allò mortal, exceptuant les altres concedides al gènere humà per benefici diví. Quan es veu per sobre la Lluna, és etern. El nové globus és el de la Terra, col·locada al centre del món i el més allunyat del cel; aquesta permaneix immòbil i tots els cossos es dirigeixen a ella pel seu propi pes.”