Text de Sèneca II

“Iam Phoebus breviore via contraxerat acrum lucis, et obscuri crescebant tempora somni, iamque suum victrix augebat Cynthia regnum, et deformis hiemps gratos carpebat honores divitis autumni, iussoque senescere Baccho carpebat raras serus vindemitor uvas. Puto magis intellegi, si dixero: mensis erat October, dies III idus Octobris. Horam non possum certam tibi dicere, facilius inter philosophos quam inter horologia conveniet, tamen inter sextam et septimam erat. Nimis rustice! <Adeo his> adquiescunt omnes poetae, non contenti ortus et occasus describere tu etiam medium diem inquietent, tu sic transibis horam tam bonam? Iam medium curru Phoebus diviserat orbem: et propior nocti fessas quatiebat habenas obliquo flexam deducens tramite Iucem: Claudius animam agere coepit nec invenire exitum poterat.”

“Ara va arribar la temporada quan Febus havia reduït la llum del dia, reduint el seu viatge, mentre les subtils hores de son es deixen créixer més; Ara victoriosa Cynthia va ampliar els límits del seu regne; La lletja cara de l’hivern estava arrevatant les riques glories de la tardor, perquè la tardana verema, en veure que Bacus estava envellint, a tota presa, aquí i allí, estava arrencant els raïms oblidats. Suposo que seré millot compresa el dia que sigui el tretzè dia del mes d’octubre. L’hora exacta no te la puc dir- és més fàcil aconseguir que els filòsofs es posin d’acord que els rellotges- però era entre el migdia i la una. “Massa mal posat” tu diràs. “Tots els poetes estan insatisfets per descriure albes i postes de sol, per lo que estan fins i tot afrontant el mig del dia: T’aniràs a descuidar lo bo d’una hora? Febus ja havia passat el punt més alt del seu circuit, amb cansament sacsejant les rendes quant el seu cotxe acostava la nit. Allunyant la mitat de la llum en el seu camí descendent.”