Vesta és l’asteroide num.4. És el tercer major asteroide del cinturó d’asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert. La seva grandària i superfície inusualment brillant fan de Vesta l’asteroide més brillant. És l’únic asteroide de vegades visible a primera vista semblant a una estrella de 6ª magnitud. Fou descobert el 29 de març de 1807 des de Bremen pel metge i físic alemany Heinrich Wilhelm Olbers. En els primers temps del sistema solar, Vesta estava prou calent com perquè el seu interior es fongués. Això va provocar la seva diferenciació dels asteroides. És probable que tingui una estructura estratificada: un nucli metàl·lic de ferro-níquelenvoltat d’un mantell de olivina. Vesta s’apropa als planetas terraqüis, que van sofrir processos geològics similars. Els científics han trobat que Vesta va sobreviure a dos impactes gegants i que hi ha senyals d’aigua.
El mite de Vesta:
En la mitologia romana, Vesta, filla de Saturn i d’Ops i germana de Júpiter, és la deessa de la llar. Es correspon amb Hèstia en la mitologia grega. Representa l’art de mantenir el foc de la llar i del temple intern. Està relacionada amb les donzelles i amb les jovenetes, que des que tenien sis anys es dedicaven a mantenir la llum i les flames enceses en els altars, com sacerdotesses del foc etern. Costa visualitzar Vesta: no hi ha representacions del seu arquetip, sinó només en forma difusa, ja que els ritus per a invocar-la es feien a través de la cerimònia del foc. Se la representa per un cercle. A Roma, el cercle simbolitzava la totalitat i estava enmig de la ciutat. Quan es feien festes una vegada a l’any, aquestes estaven destinades a renovar el contacte amb la deessa i a demanar-li la protecció de la llar. No obstant això, sempre se li invoca com a canal de la reunió familiar. Vesta era assistida per les vestals, sacerdotesses que li eren consagrades.
Quadre “Representació de la deessa Vesta” de Sebastiano Ricci
APOD