Viatge a la Lluna és una pel·lícula francesa del 1902, en blanc i negre, muda i de ciència ficció dirigida per Georges Méliès i escrita en companyia del seu germà gran Gaston Méliès. Està basada en dues grans novel·les literàries, que són: “De la Terra a la Lluna“, de Jules Verne i “Els primers homes a la Lluna“, d’Herbert George Wells. La pel·lícula dura 14 minuts.
Fitxa tècnica
Títol:Viatge a la luna
Director: Georges Méliès
Guionistes: Georges Méliès
Any d’estrena:1902
Durada: 14 min.
Repartiment: Victor André, Bleuette Bernon, Brunnet, Jeanne d’Alcy, Henri Delannoy, George Méliès
País d’origen:França
Idioma d’origen: francés
Génere: Cortometratge, Aventuras, Ciència ficció, Fantasia
Argument
En una gran i llarga conferència d’astrònoms, el president de la reunió (interpretat per Georges Méliès) proposa de fer un viatge a la Lluna. Després d’un cert silenci, sis valents astrònoms dissenyen un pla, després d’haver dissenyat una càpsula espacial, són llançats a l’espai per un canó gegant. La càpsula és expulsada cap a la bonica cara de la Lluna, danyant-li l’ull dret.Els astrònoms surten de la càpsula i veuen que la nau ha col·lisionat. Aterrant amb seguretat en el satèl·lit, els exploradors surten de la càpsula i miren la gran distància entre la terra i el territori en què es troben, exhausts pel llarg viatge, aquests desenrotllen les seves flassades i dormen. Mentre dormen, un cometa passa i l’Óssa Major apareix, cada estrella posseeix una cara humana, el vell Saturn s’inclina fora d’una finestra al seu planeta anellat i Febe, deessa de la Lluna, apareix asseguda en un oscil·lació d’una Lluna creixent. Febe provoca una gran tempesta de neu, que obliga als astrònoms a buscar refugi i calor. Els protagonistes troben una cova on es poden acollir. En aquesta cova, hi troben uns bolets de grans dimensions. Un dels terrícoles obre el seu paraigua; pren l’arrel d’una d’elles i es transforma en un bolet gegant. De sobte, un selenita (habitant de la Lluna) apareix, els exploradors el maten sense intenció i el poble selenita desitja venjar-se per la mort del seu habitant.
Segons després, apareixen un gran nombre de selenites amb armes atacant els astrònoms. Finalment es rendeixen. La tribu de selenites els presenten al seu líder i el cap de la tripulació mata aquest. D’aquesta manera, aconsegueixen escapar de tornada a la càpsula, mentre són perseguits pels selenites un altre cop. Cinc dels astrònoms entren en la càpsula i l’últim utilitza una corda per inclinar la càpsula sobre la Terra. Els selenites intenten agafar la càpsula a última hora i l’empenyen. La nau cau cap a un oceà de la Terra i la càpsula flota de nou a la superfície, on són rescatats per vaixells, remolcats en terra i rebuts sans i estalvis en un emblemàtica desfilada davant d’una multitud entregada. Hi ha dos finals: en un, la història finalitza amb l’arribada a la Terra. En l’altre, un dels selenites apareix enmig de la festa i es mostra ensinistrat, sotmès per una corda al coll i després mostra una estàtua on un astrònom trepitja la cara de la Lluna amb el coet incrustat en el seu ull mentre es realitza un desfilada.
Fotograma de la pel·lícula “Viatge a la Lluna”
Referents clàssics en l’astronomia
Apareix l’Óssa major, la constel·lació boreal coneguda com el “Carro gran” i també la deesa grega Febe, associada amb la Lluna.
Tràiler
Vid. “y Mélliès nos regaló la Luna“. El País 27-08-2013
APOD