Furia de titans de Desmond Davis

Furia de titans és una pel·lícula del 1981 dirigida per Desmond Davis, adaptada del mite de Perseu i la seva lluita amb Medusa per salvar la ciutat de Jopa i a la princesa Andròmeda de la mort.

Fitxa Tècnica

Títol original: Clash of the titans

Director: Desmond Davis

Guionistes: Beverley Cross

Any d’estrena: 1981

Durada: 118 min.

Repartiment: Laurence Olivier, Harry Hamlin, Maggie Smith, Ursula Andress, Claire Bloom.

País d’origen: Estats Units

Idioma d’origen: anglès

Gènere: aventures

Argument

Quan el rei d’Argos decideix sacrificar la seva filla Dànae i el seu nét Perseu, Zeus (pare del nen) decideix salvar i arrasar la ciutat. Perseu creix feliç fins que la deessa Tetis per venjar-se de Zeus, que ha castigat el seu fill Calibos amb una horrible deformitat, el segresta i l’abandona a la seva sort. En conèixer la notícia, Zeus ordena als altres déus que ofereixin al seu fill regals que li permetin defensar-se: una espasa capaç de tallar la pedra, un casc que el torna invisible i un escut que el fa invulnerable. Amb aquestes armes es dirigeix ​​a la ciutat de Joppa, la princesa de la qual és víctima d’una maledicció.

Referents clàssics en l’astronomia

Al final d’aquesta pel·lícula es nombre els catasterismes de Perseu, que ha rescatat a Àndromeda del terible Cetus, aquesta, la seva mare Cassiopea i el cavall Pegàs.

Tràiler

Publicat dins de General, Pervivència | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Text d’Ovidi II

Aquest text correspon a l’origen del món  del llibre I de les Metamorfòsis d’Ovidi.

Sic ubi dispositam quisquis fuit ille deorumcongeriem secuit sectamque in membra coegit,principio terram, ne non aequalis ab omniparte foret, magni speciem glomeravit in orbis… Sic ubi dispositam quisquis fuit ille deorumcongeriem secuit sectamque in membra coegit,principio terram, ne non aequalis ab omniparte foret, magni speciem glomeravit in orbis…natus homo est..pronaque cum spectent animalia cetera terram,os homini sublime dedit caelumque videre iussit et erectos ad sidera tollere vultus.

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes:

Així, quan aquell déu, fos qui fos, va haver separat l’amalgama inicial… primer de tot va amassar la Terra donant-li la forma d’un gran globus, per tal que fos igual per totes bandes…I perquè no hi haguès cap regió mancada de les seves pròpies espècies d’éssers vivents, els astres i les diverses classes de déus van ocupar el sòl del cel; les aigües van ser l’estatge que va pertocar als peixos brillants; la terra va rebre les bèsties salvatges; l’aire bellugadís, els ocells…Va nèixer, doncs, l’home… i mentre tots els altres animals, amb el cap cot, miren a terra, va donar als homes un rostre que mira amunt i els va permetre d’esguardar el cel .

 

 

Ovidi, grabat d’autor anònim

El text literari esmentat anteriorment ens parla sobre la formació de la Terra i de l’home.

Publicat dins de Astres, Constel·lacions, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Arcas, d’Ovidi

Aquest text correspon al mite d’Arcas de les Metamorfosis d’Ovidi del llibre II.

Inposuit caelo vicinaque sidera fecit… (vers 507)

Intumuit Iuno, postquam inter sidera paelexfulsit, et ad canam descendit in aequora Tethyn Oceanumque senem… (vers 508-510)

Grgite caeruleo septem prohibete trionessideraque in caelo stupri mercede recepta pellite…(vers 528-530)”

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes

“El déu els va col·locar al cel, i els transformà en dues constel·lacions veïnes…(vers 507)

Juno es va encendre de còlera en veure brillar la seva rival entre els estels i va baixar al mar a parlar amb l’anciana Tetis i amb el vell Ocèan…(vers 508-510)

impediu que els Set Tritons es banyin en les vostres aigües blavoses i refuseu-vos a acollir aquests estels…(vers 528-530)”

Júpiter i Cal·listo, per François Boucher

El text literari esmentat anteriorment ens parla sobre la catasterització d’Arcas i la seva mare Cal·listo. En què s’han convertit?

Publicat dins de Catasterismes, Constel·lacions, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Viatge a a Lluna de George Méliès

Viatge a la Lluna és una pel·lícula francesa del 1902, en blanc i negre, muda i de ciència ficció dirigida per Georges Méliès i escrita en companyia del seu germà gran Gaston Méliès. Està basada en dues grans novel·les literàries, que són: “De la Terra a la Lluna“, de Jules Verne i “Els primers homes a la Lluna“, d’Herbert George Wells. La pel·lícula dura 14 minuts.

 

Fitxa tècnica

Títol:Viatge a la luna

Director: Georges Méliès

Guionistes: Georges Méliès

Any d’estrena:1902

Durada: 14  min.

Repartiment: Victor André, Bleuette Bernon, Brunnet, Jeanne d’Alcy, Henri Delannoy, George Méliès

País d’origen:França

Idioma d’origen: francés

Génere: Cortometratge, Aventuras, Ciència ficció, Fantasia

Argument

En una gran i llarga conferència d’astrònoms, el president de la reunió (interpretat per Georges Méliès) proposa de fer un viatge a la Lluna. Després d’un cert silenci, sis valents astrònoms dissenyen un pla, després d’haver dissenyat una càpsula espacial, són llançats a l’espai per un canó gegant. La càpsula és expulsada cap a la bonica cara de la Lluna, danyant-li l’ull dret.Els astrònoms surten de la càpsula i veuen que la nau ha col·lisionat. Aterrant amb seguretat en el satèl·lit, els exploradors surten de la càpsula i miren la gran distància entre la terra i el territori en què es troben, exhausts pel llarg viatge, aquests desenrotllen les seves flassades i dormen. Mentre dormen, un cometa passa i l’Óssa Major apareix, cada estrella posseeix una cara humana, el vell Saturn s’inclina fora d’una finestra al seu planeta anellat i Febe, deessa de la Lluna, apareix asseguda en un oscil·lació d’una Lluna creixent. Febe provoca una gran tempesta de neu, que obliga als astrònoms a buscar refugi i calor. Els protagonistes troben una cova on es poden acollir. En aquesta cova, hi troben uns bolets de grans dimensions. Un dels terrícoles obre el seu paraigua; pren l’arrel d’una d’elles i es transforma en un bolet gegant. De sobte, un selenita (habitant de la Lluna) apareix, els exploradors el maten sense intenció i el poble selenita desitja venjar-se per la mort del seu habitant.

Segons després, apareixen un gran nombre de selenites amb armes atacant els astrònoms. Finalment es rendeixen. La tribu de selenites els presenten al seu líder i el cap de la tripulació mata aquest. D’aquesta manera, aconsegueixen escapar de tornada a la càpsula, mentre són perseguits pels selenites un altre cop. Cinc dels astrònoms entren en la càpsula i l’últim utilitza una corda per inclinar la càpsula sobre la Terra. Els selenites intenten agafar la càpsula a última hora i l’empenyen. La nau cau cap a un oceà de la Terra i la càpsula flota de nou a la superfície, on són rescatats per vaixells, remolcats en terra i rebuts sans i estalvis en un emblemàtica desfilada davant d’una multitud entregada. Hi ha dos finals: en un, la història finalitza amb l’arribada a la Terra. En l’altre, un dels selenites apareix enmig de la festa i es mostra ensinistrat, sotmès per una corda al coll i després mostra una estàtua on un astrònom trepitja la cara de la Lluna amb el coet incrustat en el seu ull mentre es realitza un desfilada.

 

Fotograma de la pel·lícula “Viatge a la Lluna”

Referents clàssics en l’astronomia

Apareix l’Óssa major, la constel·lació boreal coneguda com el “Carro gran” i també la deesa grega Febe, associada amb la Lluna.

Tràiler

Vid.y Mélliès nos regaló la Luna“. El País 27-08-2013

Publicat dins de General, Pervivència | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Monsieur Verdoux de Charles Chaplin

Monsieur Verdoux és una pel·lícula, considerada una obra mestra, dirigida i protagonitzada per Charles Chaplin.

Fitxa tècnica

Títol original: Monsieur Verdoux

Director: Charles Chaplin

Guionistes: Orson Welles i Charles Chaplin

Any d’estrena: 1947

Durada: 124 min.

Repartiment: Charles Chaplin, Mady Correll, Allison Roddan, Robert Lewis, Audrey Betz, Martha Raye.

País d’origen: Estats Units

Idioma d’origen: anglés

Gènere: comedia cinematogràfica, drama.

Argument

Henri Verdoux és un home de doble vida. D’una banda és un respectable home casat pare d’un fill, però per un altre és un seductor que, sota una altra identitat, es dedica a casar-se amb vídues riques a les que posteriorment assassina per quedar-se amb la seva fortuna.

Referents clàssics en l’astronomia

En aquesta pel·lícula hi ha un fragment en el que Henri Verdoux contempla la Lluna i nombre a Endimió, el jove del que es va enamorar Selene, la deesa de la Lluna. Endimió va demanar el do de l’eterna joventut, i poder dormir en un somni perpetu, del que només despertaria per a rebre a Selene. Zeus li va concedir la seva petició. Des de llavors, Selene visita al seu amant dormit en la cova del bosc.

Fragment amb referents clàssics

Publicat dins de General, Pervivència | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Text d’Ovidi

Aquest text pertany al concili dels déus (I) del llibre I, de les “Metamorfosis” d’Ovidi.

“Est via sublimis, caelo manifesta sereno; lactea nomen habet, candore notabilis ipso. Hac iter est superis ad magni tecta Tonantis regalemque domum… Hac parte potentescaelicolae clarique suos posuere penates; hic locus est, quem, si verbis audacia detur, haud timeam magni dixisse Palatia caeli.”

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes:

“Hi ha un camí a les altures, fàcilment visible amb cel serè; és anomenat Via Làctia, i es distingeix clarament per la mateixa blancor que li dóna el nom. És aquest el camí que fan servir els déus per adreçar-se a les estances i al palau reial del gran Tonant… Al davant i als costats han col·locat els seus Penants els déus poderosos, habitants del cel. Aquest és l’indret que, si m’es permesa la gosadia de dir-ho, m’atreviria a anomenar el Palatí del cel immens.”

Estatua d’Ovidi, d’Ettore Ferrari

El text literari esmentat anteriorment ens parla sobre la Via Làctia, lloc on segons la mitologia  era el camí per arribar al palau del Sol.

Publicat dins de Astres, Constel·lacions, Espai, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari