Text d’Ovidi II

Aquest text correspon a l’origen del món  del llibre I de les Metamorfòsis d’Ovidi.

Sic ubi dispositam quisquis fuit ille deorumcongeriem secuit sectamque in membra coegit,principio terram, ne non aequalis ab omniparte foret, magni speciem glomeravit in orbis… Sic ubi dispositam quisquis fuit ille deorumcongeriem secuit sectamque in membra coegit,principio terram, ne non aequalis ab omniparte foret, magni speciem glomeravit in orbis…natus homo est..pronaque cum spectent animalia cetera terram,os homini sublime dedit caelumque videre iussit et erectos ad sidera tollere vultus.

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes:

Així, quan aquell déu, fos qui fos, va haver separat l’amalgama inicial… primer de tot va amassar la Terra donant-li la forma d’un gran globus, per tal que fos igual per totes bandes…I perquè no hi haguès cap regió mancada de les seves pròpies espècies d’éssers vivents, els astres i les diverses classes de déus van ocupar el sòl del cel; les aigües van ser l’estatge que va pertocar als peixos brillants; la terra va rebre les bèsties salvatges; l’aire bellugadís, els ocells…Va nèixer, doncs, l’home… i mentre tots els altres animals, amb el cap cot, miren a terra, va donar als homes un rostre que mira amunt i els va permetre d’esguardar el cel .

 

 

Ovidi, grabat d’autor anònim

El text literari esmentat anteriorment ens parla sobre la formació de la Terra i de l’home.

Aquest article s'ha publicat dins de Astres, Constel·lacions, General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *