Arcas, d’Ovidi

Aquest text correspon al mite d’Arcas de les Metamorfosis d’Ovidi del llibre II.

Inposuit caelo vicinaque sidera fecit… (vers 507)

Intumuit Iuno, postquam inter sidera paelexfulsit, et ad canam descendit in aequora Tethyn Oceanumque senem… (vers 508-510)

Grgite caeruleo septem prohibete trionessideraque in caelo stupri mercede recepta pellite…(vers 528-530)”

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes

“El déu els va col·locar al cel, i els transformà en dues constel·lacions veïnes…(vers 507)

Juno es va encendre de còlera en veure brillar la seva rival entre els estels i va baixar al mar a parlar amb l’anciana Tetis i amb el vell Ocèan…(vers 508-510)

impediu que els Set Tritons es banyin en les vostres aigües blavoses i refuseu-vos a acollir aquests estels…(vers 528-530)”

Júpiter i Cal·listo, per François Boucher

El text literari esmentat anteriorment ens parla sobre la catasterització d’Arcas i la seva mare Cal·listo. En què s’han convertit?

Aquest article s'ha publicat dins de Catasterismes, Constel·lacions, General, Mitologia i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *