Text d’Ovidi

“Est via sublimis, caelo manifesta sereno; lactea nomen habet, candore notabilis ipso. Hac iter est superis ad magni tecta Tonantis regalemque domum… Hac parte potentescaelicolae clarique suos posuere penates; hic locus est, quem, si verbis audacia detur, haud timeam magni dixisse Palatia caeli.”

“Hi ha un camí a les altures, fàcilment visible amb cel serè; és anomenat Via Làctia, i es distingeix clarament per la mateixa blancor que li dóna el nom. És aquest el camí que fan servir els déus per adreçar-se a les estances i al palau reial del gran Tonant… Al davant i als costats han col·locat els seus Penants els déus poderosos, habitants del cel. Aquest és l’indret que, si m’es permesa la gosadia de dir-ho, m’atreviria a anomenar el Palatí del cel immens.”