Cíbele és l’asteroide número 65 de la sèrie. Fou descobert a Marsella el 8 de març del 1861 por l’astrònom alemany Ernst Wilhelm Leberecht Tempel. És un dels asteroides més grans del cinturó principal i és de la classe C. S’han detectat petits grans de silicats, aigua-gél i matèria orgànica.
El mite de Cíbele:
Cíbele era la principal deessa frígia. Fou una deessa tel·lúrica i, com a tal, representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge. El seu culte era molt antic, i s’havia iniciat al neolític. Representava, doncs, la terra fèrtil, les coves, les muntanyes, les fortaleses, la natura i als animals. Per això també se’n deia la Mare Terra o la Gran Deessa Mare. Es va casar amb el seu fill Atis i fou la mare del tità Cronos i dels déus de l’Olimp. Amb Zeus engendrà Agdistis. El seu santuari frigi se situava en els boscos del mont Ida, on sembla que les celebracions es feien a l’aire lliure. Els artistes la representaven coronada amb una torre dalt d’un carro estirat per dos lleons, que representen Atalanta i Hipòmenes convertits en lleons per haver profanat el seu temple.
Font de Cíbele en el Palau de Linares, Madrid
APOD