Aquest text correspon al mite d’Arcas de les Metamorfosis d’Ovidi del llibre II.
|
“Inposuit caelo vicinaque sidera fecit… (vers 507) Intumuit Iuno, postquam inter sidera paelexfulsit, et ad canam descendit in aequora Tethyn Oceanumque senem… (vers 508-510) Grgite caeruleo septem prohibete trionessideraque in caelo stupri mercede recepta pellite…(vers 528-530)” |
|
Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes “El déu els va col·locar al cel, i els transformà en dues constel·lacions veïnes…(vers 507) Juno es va encendre de còlera en veure brillar la seva rival entre els estels i va baixar al mar a parlar amb l’anciana Tetis i amb el vell Ocèan…(vers 508-510) impediu que els Set Tritons es banyin en les vostres aigües blavoses i refuseu-vos a acollir aquests estels…(vers 528-530)” |
Júpiter i Cal·listo, per François Boucher
El text literari esmentat anteriorment ens parla sobre la catasterització d’Arcas i la seva mare Cal·listo. En què s’han convertit?
APOD