El cel era i és un punt de referència. Ja sigui a l’hora d’orientar-nos o simplement a l’hora de tallar-nos el cabell. A l’antiguitat, quan un emperador moria, es deia que es convertia en un estel. Un exemple seria Juli Cèsar, que pel que es diu en alguns texts antics trobats, la gent creia que s’havia convertit en una constel·lació. No cal anar molt lluny en el temps per trobar que avui en dia, encara seguim pensant aquestes coses. Quan un familiar mor, ja sigui un pare, un avi o un tiet, als nens petits se’ls sol donar l’explicació de que el familiar està al cel o que s’ha convertit en un estel.
Els pagesos grecs, quan llauraven la terra, ho feien seguint el tipus de Lluna, igual que avui en dia els pagesos també ho fan. Els mariners ja saben quan han de sortir a navegar per les fases de la Lluna. Segons les fases de la Lluna hi ha marees diferents. En les fases creixent i minvant, les marees són més petites i es diuen marees mortes. En canvi, quan hi ha Lluna nova i plena, el Sol, la Lluna i la Terra s’alineen i les marees són més grans. A la Lluna plena se li atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, els crims, els suïcidis, les malalties mentals, els desastres naturals i els accidents , entre altres moltes coses. Segons la creença popular, el creixement dels cabells també està influït per la Lluna: si et talles els cabells en quart minvant et creixeran més lentament, si te’ls talles en quart creixent més ràpid, en Lluna plena et creixeran més sans i en Lluna nova més dèbils. Les dones tenen incorporat un calendari biològic que marca el pas del temps. Són els cicles menstruals. De fet, “menstrual” procedeix del llatí “mensis“, que vol dir “mes”, que al seu torn ve de l’indoeuropeu “men“, que vol dir “Lluna”. Per tant, tradicionalment s’ha associat el cicle menstrual i el cicle lunar.
A més d’una suposada influència sobre les persones, es creu que la Lluna també exerceix una poderosa influència en el món vegetal. El gruix d’un arbre varia de manera lleugera però significativa en funció del contingut d’aigua que té als vasos, i aquest contingut d’aigua varia en funció de la fase lunar. Molts altres aspectes de la vida del pagès són d’alguna manera condicionats per la Lluna. N’és un exemple l’hort. Qualsevol feina que fa un pagès al camp, des de netejar un rec, podar els fruiters o sembrar, té en compte la Lluna tot i la dita “Pagès lluner no omple mai el graner!
Els moviments de la Lluna, així com els del Sol, ens serveixen per mesurar el temps. El calendari occidental és lunisolar: la durada de l’any és solar però les divisions en mesos i en setmanes són lunars. Segurament per això en moltes llengües el primer dia de la setmana es dedica a la Lluna: dilluns. La Lluna també serveix per establir festivitats com la Setmana Santa. La Pasqua cristiana se celebra el diumenge posterior a la primera Lluna plena de primavera. Per això pot caure entre el 22 de març i el 25 de abril.
Per a saber-ne més visioneu aquest programa sobre la influència de la Lluna de Quèquicom:
No només la Lluna influencia en la Terra sinó que també ho fa el Sol. A moltes cases hi ha rellotges de Sol. La seva energia ens és indispensable per poder viure ja que sense ella les plantes no podrien fer la fotosíntesi i no podrien créixer i sense plantes no hi hauria vida. Tot i així a vegades la radiació del Sol també pot provocar càncers.
A més a més, molta gent llegeix el que diuen els astròlegs sobre els seus horòscops. Segons la posició dels planetes tendim a tenir un comportament o altre. Els astròlegs van utilitzar aquestes 12 constel·lacions per predir les característiques del temps, les collites, però també les característiques i habilitats de les persones. En astrologia es diu que quan un planeta està viatjant dins de l’espai d’una constel·lació les seves ones influeixen a aquesta constel·lació aportant als nascuts en aquest signe les seves pròpies característiques. Quan el planeta està oposat a la constel·lació ofereix un contrast, és a dir, un punt de vista oposat per a les persones que van néixer en aquest signe.
També hi ha molts referents clàssics en el cel, com per exemple Septentrió, que vol dir “del nord”. Els romans anomenaven Septentrium (“7 bous”) a les set estrelles que conformen la constel·lació popularment coneguda com “El Carro”.
APOD