El Linx és una constel·lació de l’hemisferi nord, descrita el segle XVII per Johannes Hevelius. L’origen del nom es deu a la poca lluminositat dels seus astres, fet que fa que es necessitin ulls de linx per poder veure-la. L’objecte més notable és el cúmul globular intergalàctic NGC 2419. L’estrella més brillant de la constel·lació del Linx és α Lyncis. Com que Linx és una constel·lació particularment feble, no va ser reconeguda abans del segle XVII, per tant no hi ha mitologia associada amb ella. Johannes Hevelius només va fer un dibuix de la constel·lació, que no és més que una línia zigzaguejant, perquè volia emplenar un buit obert entre les constel·lacions d’Óssa Major i Cotxer. El seu nom en llatí és Lynx (Λυγξ, en grec).
Representació de la constel·lació del Linx
APOD
Retroenllaç: Cranc | El cel dels mites
Retroenllaç: Gèmini (Bessons) | El cel dels mites
Retroenllaç: Càstor i Pòl·lux, el mite dels bessons | El fil del mite grec