Hèrcules

És una constel·lació de l’hemisferi nord fàcilment recognoscible per la seva forma. Està situada a l’oest de Lira, al nord de Dragó, a l’est de Bover i al sud d’Ofüc. L’estrella més brillant d’aquesta constel·ació és Beta Herculis. El seu nom ve del llatí Herculis (en grec, Ὴρακλής).

Constel·lació d’Hèrcules

Representació de la constel·lació d’Hèrcules

Mite d’Hèrcules:

Hèracles va ser el més gran heroi, semidéu grec fill il·legítim de Zeus amb una mortal anomenada Alcmena, conegut per la seva força descomunal. Hera es va prendre de molt mala manera aquesta traïció amorosa del seu marit, de manera que el va intentar matar enviant dues monstruoses serps quan encara era un nen. Però Hèracles, a causa d’aquesta força sobrenatural, va ser capaç d’escanyar-les amb les seves pròpies mans, el que va fer guanyar-se el favor dels déus de l’Olimp que el van prendre com a semidéu preferit donant-li educació i preparació per a la dura vida d’un guerrer, així Apol·lo li va donar arcs i fletxes, Hermes li va fer una espasa que Càstor li va ensenyar a manejar i Hefest, el seu germanastre fill de Zeus i Hera, déu de l’art del foc , li va construir un escut daurat. Però en un atac de bogeria, Hèrcules va matar els seus fills, de manera que l’oracle de Delfos va castigar-lo a posar-se al servei d’Euristeu, rei d’Argos, que li va encarregar els famosos “dotze treballs” dels que va sortir gloriós i es va guanyar un lloc entre les constel·lacions del cel.

Hèrcules i l’Hidra, d’Antonio del Pollaiolo