Llangardaix és una de les 88 constel·lacions modernes. El cos del llangardaix va en direcció nord-sud. L’estrella més brillant és α Lacertae. No figura a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques, sinó que la va crear Johannes Hevelius al voltant de 1687. No conté estrelles gaire brillants. És força difícil de reconèixer. Es troba a l’hemisferi nord de l’esfera celeste. És com una “petita Cassiopea“, perquè també té forma de W. La constel·lació de Llangardaix limita al nord amb Cefeu, a l’est amb Cigne, al sud amb Pegas i a l’oest amb Andròmeda i Cassiopea. El seu nom ve del llatí Lacerta (Σαύρα, en grec).
Representació de la constel·lació del Llangardaix
Mite del Llangardaix
Hi ha dues versions:
La deessa Demèter buscava la seva filla Persèfone, que havia estat raptada per Hades. Quan va passar per la regió de l’Àtica, es va sentir assedegada i va demanar aigua per beure a una dona anomenada Misme. La deessa bevia amb tal avidesa que va provocar el riure d’Ascàlab, un fill de Misme. Enutjada per la befa, va llançar-li la resta de l’aigua i el nen es va convertir en llangardaix clapejat.
Quan Persèfone, filla de Demèter, va ser raptada per Hades, la deessa de l’agricultura la va buscar insistentment pel cel i la terra. Durant deu dies va vagar, sense menjar ni beure, sense obtenir cap notícia. Disfressada va arribar a Eleusis, on el rei Cèleu i la seva dona Metanira la van rebre hospitalàriament i la van convidar a ser la dida del seu fill Demofont. Entre Iambe, filla de Cèleu, i Baubo, la seva dida, van parar una broma a Demèter fent que begués aigua d’ordi per calmar la seva set. Abant, fill també de Cèleu, es va riure de la deessa i aquesta enfadada el va convertir en llangardaix. El rei Cèleu, molest i Demèter per aplacar el seu dolor van proposar fer immortal Demofont. Durant la cerimònia es va trencar l’encanteri i Demofont va morir. Després de la tragèdia els déus van decidir col·locar Abant, en forma de llangardaix, entre les estrelles.
APOD