Què és?
La paraula zodíac prové del grec zodiakos, que vol dir cercle d’animals. El zodíac és una franja del firmament que està dividida en dotze parts que inclouen en cada una els signes zodiacals i les altres constel·lacions que reben noms mitològics. La eclíptica o moviment que fa el Sol al voltant de la Terra, està dividida en dotze parts, on estan situades les dotze constel·lacions que formen el zodíac, de forma que cada mes el Sol recorre un dels signes del Zodíac.
Rellotge astronòmic de Venècia
Origens del Zodíac
La civilització sumèria (Mesopotàmia) va desenvolupar les matemàtiques utilitzant un sistema de comptar que tenia com a base el número 60, a partir d’això va néixer el concepte de 360 graus per una circumferència. Ells també van dividir el dia en “dotze pasos” solars, que després es convertirien en les dotze hores del dia i les dotze hores de la nit. Ells creien que les estrelles estaven fixes per això les van anomenar “estrelles fixes” i als planetes els van anomenar “estrelles errants”. Ells van ser els primers en definir les dotze constel·lacions del Zodíac, que transitaven en dotze períodes, que sumats formaven un any solar. Per això es va dividir l’any en dotze mesos i en quatre estacions de tres mesos cada una.
No obstant, van ser els astròlegs de l’Antic Egipte els que van transmetre aquests coneixements i els que van transmetre les seves pròpies observacions del firmament als grecs, que a al seu torn van ser la font del coneixement per els astrònoms i científics de l’Edat Mitjana.
Posició de les constel·lacions del Zodíac
Es troba un disc astrològic a Chevroches (França)
L’any 2001 a Crevroches (Nièvre) es van trobar nombrosos objectes metàl·lics, eines, claus, cadenes, etc … d’entre ells destaca un disc astrològic únic en el seu gènere que ha estat estudiat pel INRAP (Institut Nationale de Recherches Archeologiques Prèventives) i datat en la segona meitat del segle IV d. C. Aquest disc està constituït per una fina làmina metàl·lica (aliatge de coure) de 0,5 mm de gruix amb un forat al centre. Té 64 ‘5 mm de diàmetre i una corba màxima de 13 mm. Després de l’acurada restauració es va apreciar que estava cisellat i dividit en dotze compartiments iguals i en cada un d’ells es llegeixen tres paraules superposades escrites amb lletres gregues:
– La línia exterior correspon als dotze mesos egipcis.
– La línia central és la dels signes del Zodíac en datiu (sense la iota subscrita)
– La línia interna als dotze mesos romans escrits de forma abreujada.
La lectura del disc ha de començar a partir de Thoth, el primer mes del calendari egipci que comença al nostre 28 agost (o 29 per els anys de traspàs).
La singularitat de l’objecte deguda a l’ús de l’alfabet grec per referir-se a mesos i signes zodiacals egipcis i romans així com la relació entre diferents calendaris ens permeten afirmar que és un instrument de gran raresa que havia de ser utilitzat per algú que tingués uns profunds coneixements astrològics.
La INRAP després d’estudiar molts horòscops han formulat una hipòtesi:
“L’astròleg començava per posar el seu mapa del cel (sobre papir o tauleta de fusta), amb el dibuix de l’eclíptica, i sobre aquest els signes (per exemple Taure i Sagitari), després feia alguns càlculs, i determinava la posició dels planetes mantenint el full de papir davant d’ell. Llavors fent-la girar escrivia a 180 ° els noms dels signes del zodíac.”
Retroenllaç: Capricorn | El cel dels mites
Retroenllaç: Cranc | El cel dels mites
Retroenllaç: Eclíptica | El cel dels mites
Retroenllaç: Els signes del zodíac | L'univers clàssic dels nostres mots