Catasterisme

Un catasterisme és la transformació mitològica d’un personatge de la mitologia grega en una estrella o constel·lació. És un cultisme que prové del grec καταστερισμοί (κατά, damunt + ἀστήρ, estrella, astre), que significa “col·locat entre les estrelles”.

Vid. aquí.

El terme procedeix del títol d’un llibre d’Eratòstenes de Cirene, matemàtic grec establert a Alexandria, on descrivia algunes d’aquestes transformacions.

Cabellera de Berenice

La Cabellera de Berenice, en llatí coma Berenices, és una constel·lació que està situada aprop de Lleó . Hi ha dos llegendes que explican el catasterisme d’aquesta constel·lació.:

– La reina Berenice: Berenice, que era la dona de Ptolomeu III, un  faraó de la Dinastia Ptolemaica d’Egipte, havia promés que, si el seu marit tornava vencedor d’una expedició, es tallaria la cabellera i l’oferiria a Venus; però, l’endemà d’aquest generós sacrifici, els cabells van desaparèixer del temple en el qual els havia dipositat.  Quan Ptolomeu III va tornar de la seva expedició, va fer executar a els sacerdots del temple per no haver vigilat el temple.  L’astrònom Conó de Samos va dir que els cabells havien estat transportats al cel i s’havien convertit en una constel·lació compresa entre Canes Venaticci, Lleó, Verge i Bootes.

-La llegenda de Piram i Tisbe: Segons la mitologia grega, és la tràgica història de dos amants: Píram i Tisbe. La història explica com els seus pares van prohibir la seva unió. Els amants van parlar secretament a través d’una esquerda a la paret que separava les dues cases, i un dia van planejar trobar-se  als afores de la ciutat, sota una morera amb mores blanques. Quan Tisbe va arribar al lloc, Píram no hi era, però va aparèixer un lleó i mentre escapava, va perdre el vel, que va volar cap al lleó. L’animal el va agafar amb les seves urpes i el va despedaçar.Quan Píram va arribar a la cita, va descobrir el vel tot estripat i tacat de sang, i va deduir que la seva estimada havia estat devorada.

Desesperat per la pèrdua, es va suïcidar amb la seva espasa. En aquest moment, Tisbe tornava corrent al lloc, es va abraçar al cosinanimat del seu amant, va prendre l’espasa i es va matar. La sang dels amants va tenyir de vermell les mores blanques i aquest ha estat el seu color des de llavors. Perquè els pares recordessin que no havien d’interferir en l’amor dels joves, Zeus va prendre el vel i el va posar entre les estrelles, on va esdevenir la Cabellera de Berenice.

Constel·lació de la Coma de Berenice o Cabellera de Berenice

Alguns dels catasterismes d’Eratòstenes són :

L’Óssa major

L’Óssa major, en llatí Ursa Major, també anomenada “El Carro” entre els indis i els grecs per la seva forma, és una constel·lació boreal. S’identifica l’Óssa major amb la nimfa Cal·listo. Àrtemis, deesa de la caça, havia resolt romandre verge, i demanà a Zeus, el seu pare, un carro i fletxes, un arc de plata, una canila de gossos lleugers i ferotges i vint nimfes bosquetanes i vint més de l’aigua. Àrtemis es mantingué fidel al seu vot de no tenir relacions amb homes. Les nimfes també havien fet el vot de castedat però no totes el cumpliren, Cal·listó va tenir relacions amb Zeus. Quan Àrtemis s’enterà de que Cal·listo esperava un fill de Zeus, s’enfadà tant que convertí a Cal·listo en una óssa i va fer que els seus gossos la perseguissin, per sort Zeus se la va endur al cél i la va col·locar entre les estrelles.

Constel·lació de l’Óssa major

L’Óssa Menor

L’Óssa Menor, Ursa minor en llatí, és una de les constel·lacions més conegudes de l’hemisferi nord. Zeus es va enamorar de la nimfa de la deessa Diana, Cal·listo. Zeus es va disfressar de Diana per acostar-se a la nimfa. Com que Cal·listo va quedar embarassada i Diana es va adonar del que va passar quan prenia un bany amb totes les seves nimfes, la va apartar d’ella. Hera, l’esposa de Zeus en escoltar que Call·isto havia parit el seu fill Arkas, en un atac de gelosia el va convertir en un ós. Després Zeus el va convertir en una constel·lació igual que a la seva mare. Té un estel brillant sobre cada angle del quadrilàter i tres brillants sobre la cua, en total set.

Constel·lació de l’Óssa menor

Escorpí

L’escorpió o escorpí, que ve del llatí Scorpius, és una constel·lació zodiacal situada entre el Serpentari i el Regle. Es diu que Àrtemis va fer que aquest sorgís d’un turó de l’illa de Quíos perquè piqués a Orió, i per tant, morís, perquè un cop la va intentar violar en una cacera.  Zeus el va col·locar entre les constel·lacions més brillants per que veièssin la seva força i poder.

Constel·lació d’Escorpí

Cassiopea

Cassiopea, en llatí Cassiopeia, és una constel·lació de l’hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble  que, en funció de l’època de l’any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida. Cassiopea presumia de que la seva bellesa i la de la seva filla Andròmeda superava la bellesa de les nereides, les nimfes del mar. En sentir això va aixecar la ira de Posidó, el déu del mar. Posidó va decidir castigar l’arrogància de Cassiopea i venjar les nereides mitjançant Cetus, un monstre marí semblant a una balena, que va enviar contra les costes d’Etiòpia.

Cassiopea i el seu marit varen consultar l’oracle de Líbia i aquest va dir que calia sacrificar Andròmeda, la filla de Cassiopea, per calmar al monstre i la ira de Posidó. Així Andròmeda va ser encadenada a una roca a la costa perque la devorés el mostre marí. Andròmeda va ser alliberada per Perseu, que va arribar a temps amb l’ajuda del seu pegàs. Perseu i Andròmeda es varen casar, però Posidó no va volguer que Cassiopea romangués sense càstig i amb el fi de torturar-la eternament va posar a Cassiopea al firmament lligada a una cadira en una posició que es troba amb el cap avall la meitat del temps mentres gira al voltant de l’estel polar.

Constel·lació de Cassiopea

Plèiades

Les Plèiades (també conegudes com  les Set Germanes), és un cúmul obert en la constel·lació de Taure.  Segons la mitologia grega les Pleiàdes, en grec Πληίαδες, eren unes nimfes que van ser assetjades pel caçador Orió, que les desitjava. Però elles van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d’estels de la constel·lació del Taure.

Constel·lació de les Plèiades

Lira

Lira, en llatí Lyra, és una petita constel·lació que té com a estrella principal, Vegauna de les estrelles mes brillants del cel. La mitologia diu que Orfeu, després de la mort d’Euridice, es dedicà a vagar pel món, lamentant-se per haver perdut a Eurídice, cantant i sonant músiques tristes amb la seva lira. No va voler estar amb cap dona més, això va enfurismar a un grup de bacants, que, quan es van sentir rebutjades, el van matar. Apol·lo, son pare, va convertir a les dones en roures i elevà la seva lira al cel, convertida amb la constel·lació de Lira. Té un senyal distintiu en relació amb la desgràcia d’Orfeu: s’oculta en cada estació.

Constel·lació de la Lira

Sagitari

Sagitari, en llatí Sagittarius, és una constel·lació zodiacal situada entre les de l‘Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l’Escorpí, el Serpentari, Serpent i l’Escut. La majoria diu que es tracta d’un centaure, encara que altres ho neguen perquè no se li veuen quatre potes, sinó que es manté de peu disparant un arc, i cap centaure ha utilitzat un arc. L’arquer és diu que era un sàtir anomenat Croto, que vivia en companyia de les Muses a la muntanya Helicón. Croto, a més d’inventar l’art de disparar fletxes, va inventar l’aplaudiment, mentre escoltava les Muses. Aquestes, complagudes, van demanar a Zeus que posés a Croto entre les constel·lacions.

Constel·lació de Sagitari

Argo Navis

Argo Navis, en grec Ἀργώ, és una extensa constel·lació situada a l’hemisferi sud celest, que representa la nau en què van viatjar Jàson i els Argonàutes en la mitologia grega. La llegenda explica que la proa del vaixell va causar la mort del seu antic capità, Jàson al podrir-se i li va caure a sobre quan el vaixell era venerat a Corint, ciutat de la qual Jàson n’era el rei. Per això a la constel·lació només es representa la popa, la vela, i la quilla, però la proa no.

Constel·lació d’Argo Navis

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia de forma espiral  on es troba el sistema solar. El nom de Via Làctia prové de la mitologia grega i ve del llatí via lactea, que significa camí de llet. La mitologia explica que Hermes va prendre a Hèracles quan va néixer i el va posar al pit d’Hera. Hèracles mamava del seu pit. I Hera, un cop es va adonar, el va llançar  d’una sacsejada, i d’aquesta manera, per la llet vessada en abundància, es va crear la Via Làctia.

La via làctea