Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

Julien Sorel està freqüentant la bona societat i continua preparant-se per enlluernar-la. En aquesta nova escena de la sèrie ell aprofita que un bocamoll es vanta de conèixer Horaci de memòria per sorprendre a tots amb una declamació sense errors. Sense errors gramaticals, volia dir, perquè la pronúncia és espantosa. És clar que als actors i al públic anglès els devia semblar molt clàssica…

Aquests són els vuit primers versos d’Horaci  (Epístoles, I, 18) que destrossen amb la seva pronunciació:

“Si bene te novi metues, liberrime Lolli,

Scurrantis speciem praebere professus amicum.

Vt matrona meretrici dispar erit atque

discolor, infido scurrae distabit amicus.

Est huic diversum vitio vitium prope majus,

asperitas agrestis et inconcinna gravisque,

quae se commendat tonsa cute, dentibus atris,

dum vult libertas dici mera veraque virtus.”

Una traducció aproximada seria: “Si et conec bé, Lol·li, tu que ets molt franc, evitaràs mostrar la imatge d’un adulador si has professat l’amistat. Del mateix mode que una dama és diferent d’una meretriu, ho serà un amic d’un bufó. Tanmateix existeix un altre vici divers i potser més gran: la rudesa grollera i fora de to que es presenta descarnada i amb dents podrits, amb la pretensió de passar per pura franquesa i virtut genuïna.”  Tota una crítica als filòsofs cínics…

Julien Sorel és el fill d’un fuster que sembla destinat a servir l’església catòlica. És per això que el veiem passant una prova davant dels seus superiors a la qual ha de demostrar els seus coneixements de la Bíblia. Concretament el trobem citant aquest fragment de l’Apocalipsi:

“Ego Alpha et Omega, primus et novissimus, principium et finis; beati qui lavant stolas suas [in sanguine agni]; ut sit potestas eorum super lignum vitae et portis intrent in civitatem. Foris canes, et venefici, et impudici, et homicidae, idolis servientes, et omnis qui amat et facit mendacium.” (“Jo sóc Alfa i Omega, primer i últim, principi i final; feliços aquells que renten els seus vestits [en la sang de l’anyell]; que rebin el poder de la creu i entrin per les portes a la ciutat santa. Fora els gossos, els mags, els impúdics, els homicides, els servidors dels ídols i tot aquell que ama i porta a terme l’engany.”)

Un dels mestres, però, vol saber si també coneix el llatí dels grans autors clàssics com Virgili o Horaci. Aquí Julien se’n surt com pot amb un fragment de les Epístoles (II, 8, 6-9) d’Horaci: “in primis Lucanus aper: leni fuit austro captus, ut aiebat cenae pater; acria circum rapula, lactucae, radices, qualia lassum pervellunt stomachum, siser, allec, faecula Coa.” (“En primer lloc, un senglar de Lucània: quan va ser capturat bufava un suau migjorn, tal com deia l’amfitrió; anava acompanyat de raves coents, enciam, arrels d’aquelles que animen l’estómac relaxat, xerevia, anxova, solatge de Cos.”)

L’exemple no ha estat ben triat; els ingredients d’un gran banquet fan sospitar al religiós que Julien només veu en Horaci un representant del “carpe diem”.

Com algú pot haver imaginat, aquesta minisèrie per la televisió està basada en la famosa novel·la “el roig i el negre” de Stendhal, que explica el ràpid ascens social de l’ambiciós Sorel a la França napoleònica.

“Kamikaze” és el sobrenom del protagonista d’aquest film d’en Paul Naschy. Es tracta d’un perillós assassí a sou que mata de manera eficient i despietada fins que es troba amb l’oposició d’un vell enemic.

A l’escena que us presento el veureu desfent-se d’un ministre. Una llàstima, perquè en un minutet l’home ja ens havia regalat dues cites en llatí: “Mens sana in corpore sano”, i el lema que el baró de Coubertain va aportar als Jocs Olímpics: “citius, altius, fortius” (“més ràpid, més alt, més fort”)

Don Antonio, marquès de Roccaverdina, s’ha enamorat d’Agrippina, la filla d’un dels seus treballadors. La pressió de la seva família l’obliga a oblidar-la i prometre’s amb la filla d’una rica baronesa. Tanmateix, no pot deixar de pensar en ella, encara que es casi amb el seu capatàs. I aquí començarà el drama de la gelosia…

En aquest fragment de la pel·lícula podeu veure el marquès ensenyant a la seva promesa les terres que posseeix; de sobte, una processó demanant aigua a la verge es creua amb ells i don Antonio no pot deixar de mirar una de les dones que passen… és Agrippina.

Nosaltres, que som menys passionals que aquests sicilians, ens fixarem en les lletanies que canten. Podem sentir aquests versos en llatí dedicats a la verge:

Rosa mystica. Ora pro nobis.

Turris Davidica. Ora pro nobis.

Turris eburnea. Ora pro nobis.

Domus aurea. Ora pro nobis.

Foederis arca. Ora pro nobis.

Ianua Coeli. Ora pro nobis.

Stella matutina. Ora pro nobis.

Salus infirmorum. Ora pro nobis.

Refugium peccatorum. Ora pro nobis.

Consolatrix afflictorum. Ora pro nobis.

Auxilium Christianorum. Ora pro nobis.

Regina Angelorum. Ora pro nobis…

“El buf al cor” (aquí en versió original subtitulada) és una pel·lícula de Louis Malle que parla del despertar sexual d’un noi. El director posa l’èmfasi en una qüestió tabú: l’incest mare-fill; al mateix temps, al llarg del film es van tocant altres temes punyents com l’adulteri o la prostitució.

A l’escena que us presento, però, li toca el torn a la pederàstia. I a més a més, a càrrec d’un religiós catòlic. El tema pot semblar candent, però la pel·lícula ja té… 50 anys!!!

La frase en llatí és del poeta romà del segle I Juvenal, i la seva intenció original era  recordar la preeminència de l’ànima sobre la carn, encara que els últims segles ha anat reconvertint-se en una defensa de l’esport.

“Torment” (1944) és una pel·lícula sueca dirigida per Alf Sjöberg amb guió d’Ingmar Bergman, qui iniciava així una carrera al cinema que el convertiria en un dels directors més influents de les dues dècades següents.

Veient el vídeo ens queda clar que Bergman volia criticar amb el film l’autoritarisme del sistema educatiu de l’època. Però, al mateix temps, ens estava donant una dada interessant per nosaltres: que el Llatí podia arribar a ser la matèria més dura del currículum. “Torment”, de fet, no és l’únic cas en què apareix un professor de Llatí cruel amb els seus alumnes: tenim, per exemple, el cas de “La versió Browning” (1951 i 1994) o “Adéu Mr. Chips” (1939, 1969 i 2002), però d’alguna manera aquests dictadors escolars acabaven redimint-se.

No és el cas de “Calígula” (sobrenom d’aquest malvat professor), qui farà la vida impossible especialment a un dels seus alumnes: Jan-Erik Widgren. Intenteu fer les mateixes preguntes als alumnes del batxillerat actual i veureu quines cares posen… En Jan-Erik, de tota manera, se’n va sortint, però en arribar als verbs que es construeixen amb genitiu… ai! comencen les dificultats: el verb “camor” sembla inventat, “mercior” hauria de ser “mercor”, i “dono” no apareix amb aquest valor a les gramàtiques.

Hem d’entendre al pobre Jan-Erik: ha conegut una dona casada i aquesta relació el despista una mica dels seus deures. Per cert, es tracta de la dona de “Calígula”!!!

Els X-men són un grup de mutants amb poders sobrenaturals. La seva diferència amb la resta de la humanitat podia convertir-los en persones marginals, però un d’ells, en Charles Xavier, decideix crear una escola especial per protegir-los i preparar-los per a la defensa de la societat. Això es deu a que un grup de mutants perillosos, dirigits per en Magneto, vol aprofitar els seus poders per a dominar el món.

El que pot semblar un argument fantasiós, basat en els còmics de la Marvel, es presenta a les pel·lícules com una fita més en el camí de la selecció natural. No és cert que la superioritat de l’Homo sapiens va provocar l’eliminació de l’Homo neanderthalensis als territoris que van compartir? Doncs, conclou en Magneto, potser és ja l’hora que un home superior elimini l’obsolet sapiens…

Dean Corso és un especialista en llibres antics, i per això és convidat per un col·leccionista bastant ric (Boris Balkan) a conèixer alguns dels seus exemplars. Un cop a la biblioteca particular, descobrim que la col·lecció és dedicada exclusivament a llibres sobre el diable. “Ars diaboli”, cita el senyor Balkan, i li ensenya la seva peça més preuada: un dels tres exemplars existents del manual satànic anomenat “Les nou portes del regne de les ombres”.

Mentre es fullegen les pàgines podem veure una frase en llatí a la qual li falten lletres i que els actors llegeixen així: “silentium est aurum”. També entreveiem el títol del capítol vuitè (“Porta octava arcani umbrarum regni”), de manera que podem deduir el títol original llatí de l’obra…

Perquè no en quedi cap dubte, aquí teniu la portada tal com apareix a la novel·la original de Pérez Reverte:

Sembla que assistim a una de les lectures que l’anglès William Harvey va impartir al Reial Col·legi de Metges al 1616, explicant les seves descobertes sobre el sistema circulatori.

Si no és ell, el metge que fa l’explicació està citant algunes de les seves paraules: “Nova vel noviter inventa… Observationes proprias et alienas recensere… ad considerandum propriam opinionem… vel obsignatis tabulis in aliis animalibus agere secundum Socratis regulam…” (Les coses noves o recentment descobertes… per revisar les pròpies observacions o les dels altres… per considerarla pròpia opinió… o bé de la forma més estricta en altres animals actuar segons la relga de Sòcrates…”

Aquesta regla de Sòcrates és com Harvey denomina el seu mètode estricte d’anàlisi.

I no podem sentir massa bé la lliçó, perquè el protagonista del film, un metge que està tenint molt d’èxit entre la noblesa, ve a dir-nos que no l’interessa la investigació, sinó els diners…

“Doctor Who” és una sèrie britànica que va començar a emetre’s al 1963. Això vol dir que es tracta d’un dels programes de més durada de la història de la TV.

En ella el protagonista és un extraterrestre d’aspecte humà que viatja pel temps intentant reparar injustícies. Posteriorment se li va afegir una companya, i, de fet, en aquest fragment que us presento viatgen tots dos a l’antiga Roma.

Afortunats ells que poden parlar en llatí amb els “indígenes”! Tot i que aquí la cosa es redueix a un “veni, vidi, vici”, que és el que més pot sonar a un espectador britànic…