Scarlet and black (1993) De nou, Horaci

Julien Sorel està freqüentant la bona societat i continua preparant-se per enlluernar-la. En aquesta nova escena de la sèrie ell aprofita que un bocamoll es vanta de conèixer Horaci de memòria per sorprendre a tots amb una declamació sense errors. Sense errors gramaticals, volia dir, perquè la pronúncia és espantosa. És clar que als actors i al públic anglès els devia semblar molt clàssica…

Aquests són els vuit primers versos d’Horaci  (Epístoles, I, 18) que destrossen amb la seva pronunciació:

“Si bene te novi metues, liberrime Lolli,

Scurrantis speciem praebere professus amicum.

Vt matrona meretrici dispar erit atque

discolor, infido scurrae distabit amicus.

Est huic diversum vitio vitium prope majus,

asperitas agrestis et inconcinna gravisque,

quae se commendat tonsa cute, dentibus atris,

dum vult libertas dici mera veraque virtus.”

Una traducció aproximada seria: “Si et conec bé, Lol·li, tu que ets molt franc, evitaràs mostrar la imatge d’un adulador si has professat l’amistat. Del mateix mode que una dama és diferent d’una meretriu, ho serà un amic d’un bufó. Tanmateix existeix un altre vici divers i potser més gran: la rudesa grollera i fora de to que es presenta descarnada i amb dents podrits, amb la pretensió de passar per pura franquesa i virtut genuïna.”  Tota una crítica als filòsofs cínics…

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *