Literatura moderna en llatí

Us presento traduccions al llatí de la literatura dels dos últims segles. He anomenat aquest projecte personal Domus Editoria Neolatina. De moment he traduït tres llibres:

“Seda” d’Alessandro Baricco, “El duel” de Joseph Conrad, i un volum amb cinc adaptacions per als alumnes de relats de Poe, H. G. Wells, Verne, Wilde i Maupassant…

     

Més detalls al bloc “Lecturas modernas en latín”: https://blocs.xtec.cat/domuseditorianeolatina/

Si us interessen aquestes traduccions escriviu-me a domuseditorianeolatina@gmail.com

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El silencio de los corderos (1991) Quid pro quo

L’estudiant a l’Acadèmia del FBI Clarice Starling decideix entrevistar-se amb el perillós assassí en sèrie Hannibal Lecter, reclós a una institució mental. Lecter, a banda d’un caníbal, és un brillant psiquiatra i els seus coneixements poden ser útils per a descobrir en Buffalo Bill, un criminal que manté retinguda la filla de la governadora de Tenessee.

El psiquiatra, però, vol que Clarice, a canvi, li doni informació personal, per poder-la conèixer millor. I d’aquí l’ús de la locució “quid pro quo”.

S’ha d’aclarir que aquest ús de la locució per indicar un intercanvi d’informació és exclusiu del món anglosaxó, ja que el significat original de la locució (“una cosa per l’altre”) feia referència a un error, a una equivocació. Per indicar un intercanvi de productes o idees és més correcte utilitzar l’expressió “do ut des”. Tanmateix, l’èxit de la pel·lícula ha convertit “quid pro quo” en una locució universalment coneguda…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La reina Margot (1994) Credo

Aquesta pel·lícula vol recordar un episodi fosc de la història de França al segle XVI. Mentre al nord d’Europa la doctrina protestant s’havia fet hegemònica i al sud predominava el catolicisme, a França es mantenia un conflicte entre les dues religions sense resoldre.

Per aconseguir la pau es va concertar el casament de la princesa catòlica Margot amb el príncep protestant Enric. Tanmateix les tensions van anar augmentant entre els dos bàndols i finalment la nit de sant Bertomeu de 1572 els catòlics, armats per les autoritats, van perseguir i assassinar gairebé a 300o protestants.

En aquesta escena veiem un moment de la matança en què un soldat utilitza el “credo” catòlic (credo in unum Deum patrem omnipotentem et in filium Iesum Christum) per a identificar els seus enemics, que defensaven l’abandonament del llatí a les cerimònies.

Està molt malament abandonar el llatí, però tampoc cal excedir-se tant amb el càstig…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Polònia (2017) Noms científics en llatí macarrònic

La divertida imitació del meteoròleg Tomàs Molina ens adverteix que amb l’arribada de la primavera arriben espècies migratòries diverses. Per fer el gag més còmic no poden faltar els falsos noms científics en llatí: “xancletis havaianus” i “espardenyum campinguera” (que simulen molt bé el llenguatge científic), i “paki paki” i “cupi cupi” (una mica menys ortodoxes).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Buffy cazavampiros (1999) Màgia en llatí que funciona

Richard Wilkins és l’alcalde de Sunnydale, la població californiana a la qual viu la caçadora de vampirs Buffy. La seva pretensió és convertir-se en un autèntic dimoni i per aconseguir els poders pertinents es dedica a fer pactes amb les forces obscures.

Aquí el veiem realitzant un conjur que el permetrà fer-se invencible. El conjur llatí diu: “Potestatem matris nostrae in tenebris invoco. Maledictum filium tuum ab omni periculo custodias nunc et in saecula!” (Invoco el poder de la nostra mare a les tenebres. Protegeix el teu maleït fill de qualsevol perill ara i per sempre més).

Oferim un doble aplaudiment a Richard Wilkins: un per l’èxit del seu conjur; i un altre pel bé que pronuncia les paraules…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El dragón del lago de fuego (1981) Surge, mensa!

Tornem a la pel·lícula “Dragonslayer” del 1981:

El jove aprenent Galen ha perdut el seu mestre, el gran mag Ulrich. Per aquest motiu ha de ser ell l’encarregat d’enfrontar-se al malèfic drac. El seu domini de la màgia, realment escàs, no infon massa esperances als cavallers ni al rei…

El llatí dels conjurs de Galen és correcte. Diu en primer lloc: “heus, mensa, surge!” que podem traduir com “ei, taula, aixeca’t!”. El llatí és bo, però no la màgia. Així que ha d’insistir amb “surge, mensa!” (“aixeca’t, taula!”). Sense molt d’èxit.

El futur pinta molt negre per al regne…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Scarlet and black (1993) De nou, Horaci

Julien Sorel està freqüentant la bona societat i continua preparant-se per enlluernar-la. En aquesta nova escena de la sèrie ell aprofita que un bocamoll es vanta de conèixer Horaci de memòria per sorprendre a tots amb una declamació sense errors. Sense errors gramaticals, volia dir, perquè la pronúncia és espantosa. És clar que als actors i al públic anglès els devia semblar molt clàssica…

Aquests són els vuit primers versos d’Horaci  (Epístoles, I, 18) que destrossen amb la seva pronunciació:

“Si bene te novi metues, liberrime Lolli,

Scurrantis speciem praebere professus amicum.

Vt matrona meretrici dispar erit atque

discolor, infido scurrae distabit amicus.

Est huic diversum vitio vitium prope majus,

asperitas agrestis et inconcinna gravisque,

quae se commendat tonsa cute, dentibus atris,

dum vult libertas dici mera veraque virtus.”

Una traducció aproximada seria: “Si et conec bé, Lol·li, tu que ets molt franc, evitaràs mostrar la imatge d’un adulador si has professat l’amistat. Del mateix mode que una dama és diferent d’una meretriu, ho serà un amic d’un bufó. Tanmateix existeix un altre vici divers i potser més gran: la rudesa grollera i fora de to que es presenta descarnada i amb dents podrits, amb la pretensió de passar per pura franquesa i virtut genuïna.”  Tota una crítica als filòsofs cínics…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Scarlet and black (1993)

Julien Sorel és el fill d’un fuster que sembla destinat a servir l’església catòlica. És per això que el veiem passant una prova davant dels seus superiors a la qual ha de demostrar els seus coneixements de la Bíblia. Concretament el trobem citant aquest fragment de l’Apocalipsi:

“Ego Alpha et Omega, primus et novissimus, principium et finis; beati qui lavant stolas suas [in sanguine agni]; ut sit potestas eorum super lignum vitae et portis intrent in civitatem. Foris canes, et venefici, et impudici, et homicidae, idolis servientes, et omnis qui amat et facit mendacium.” (“Jo sóc Alfa i Omega, primer i últim, principi i final; feliços aquells que renten els seus vestits [en la sang de l’anyell]; que rebin el poder de la creu i entrin per les portes a la ciutat santa. Fora els gossos, els mags, els impúdics, els homicides, els servidors dels ídols i tot aquell que ama i porta a terme l’engany.”)

Un dels mestres, però, vol saber si també coneix el llatí dels grans autors clàssics com Virgili o Horaci. Aquí Julien se’n surt com pot amb un fragment de les Epístoles (II, 8, 6-9) d’Horaci: “in primis Lucanus aper: leni fuit austro captus, ut aiebat cenae pater; acria circum rapula, lactucae, radices, qualia lassum pervellunt stomachum, siser, allec, faecula Coa.” (“En primer lloc, un senglar de Lucània: quan va ser capturat bufava un suau migjorn, tal com deia l’amfitrió; anava acompanyat de raves coents, enciam, arrels d’aquelles que animen l’estómac relaxat, xerevia, anxova, solatge de Cos.”)

L’exemple no ha estat ben triat; els ingredients d’un gran banquet fan sospitar al religiós que Julien només veu en Horaci un representant del “carpe diem”.

Com algú pot haver imaginat, aquesta minisèrie per la televisió està basada en la famosa novel·la “el roig i el negre” de Stendhal, que explica el ràpid ascens social de l’ambiciós Sorel a la França napoleònica.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El último kamikaze (1984) Llatí i esport

“Kamikaze” és el sobrenom del protagonista d’aquest film d’en Paul Naschy. Es tracta d’un perillós assassí a sou que mata de manera eficient i despietada fins que es troba amb l’oposició d’un vell enemic.

A l’escena que us presento el veureu desfent-se d’un ministre. Una llàstima, perquè en un minutet l’home ja ens havia regalat dues cites en llatí: “Mens sana in corpore sano”, i el lema que el baró de Coubertain va aportar als Jocs Olímpics: “citius, altius, fortius” (“més ràpid, més alt, més fort”)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Gelosia (1953) Lletanies a la verge en llatí

Don Antonio, marquès de Roccaverdina, s’ha enamorat d’Agrippina, la filla d’un dels seus treballadors. La pressió de la seva família l’obliga a oblidar-la i prometre’s amb la filla d’una rica baronesa. Tanmateix, no pot deixar de pensar en ella, encara que es casi amb el seu capatàs. I aquí començarà el drama de la gelosia…

En aquest fragment de la pel·lícula podeu veure el marquès ensenyant a la seva promesa les terres que posseeix; de sobte, una processó demanant aigua a la verge es creua amb ells i don Antonio no pot deixar de mirar una de les dones que passen… és Agrippina.

Nosaltres, que som menys passionals que aquests sicilians, ens fixarem en les lletanies que canten. Podem sentir aquests versos en llatí dedicats a la verge:

Rosa mystica. Ora pro nobis.

Turris Davidica. Ora pro nobis.

Turris eburnea. Ora pro nobis.

Domus aurea. Ora pro nobis.

Foederis arca. Ora pro nobis.

Ianua Coeli. Ora pro nobis.

Stella matutina. Ora pro nobis.

Salus infirmorum. Ora pro nobis.

Refugium peccatorum. Ora pro nobis.

Consolatrix afflictorum. Ora pro nobis.

Auxilium Christianorum. Ora pro nobis.

Regina Angelorum. Ora pro nobis…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Le souffle au coeur (1971) Mens sana in corpore sano

“El buf al cor” (aquí en versió original subtitulada) és una pel·lícula de Louis Malle que parla del despertar sexual d’un noi. El director posa l’èmfasi en una qüestió tabú: l’incest mare-fill; al mateix temps, al llarg del film es van tocant altres temes punyents com l’adulteri o la prostitució.

A l’escena que us presento, però, li toca el torn a la pederàstia. I a més a més, a càrrec d’un religiós catòlic. El tema pot semblar candent, però la pel·lícula ja té… 50 anys!!!

La frase en llatí és del poeta romà del segle I Juvenal, i la seva intenció original era  recordar la preeminència de l’ànima sobre la carn, encara que els últims segles ha anat reconvertint-se en una defensa de l’esport.

Publicat dins de General | Deixa un comentari