Els dies 11,12,17,18 i 19 de novembre els alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Olorda de Sant Feliu de Llobregat han realitzat un estudi de les condicions ambientals i de la vegetació dels vessants de solell i obaga en una zona de Collserola: la vall de la riera de Vallvidrera, a la Rierada.
Abans d’esmorzar han fet hipòtesis de les condicions mediambientals en cada vessant i del tipus de plantes que ens trobariem. També han predit quina seria la millor manera de dur a terme la recollida de dades i el material que necessitaríem per fer-ho.
Després d’esmorzar han agafat motxilles i suports i han anat plegats fins al pont de la Siberia on s’han separat: els grups 1, 2 i 3 han anat cap el vessant de solell i els grups 4, 5 i 6 cap el vessant d’obaga.
Un cop a cada vessant se’ls ha explicat la millor manera de recollir dades i el funcionament de cada instrument:
– El termòmetre ha d’estar a un metre del terra i no li pot tocar el Sol.
– En l’anemòmetre cal posar-nos en posició de “l’Estàtua de la Llibertat” i pressionar el botó vermell quan les cassoletes es mouen a més velocitat. També cal tenir en compte d’escollir les unitats adequades.
– Al psicròmetre cal mullar primer la veta i després moure’l com si fos una matraca; al cap d’un minut fer la diferència entre la temperatura del termòmetre en sec i l’humit i amb l’ajuda d’una taula calcular la humitat relativa.
– El luxòmetre, cal evitar orientar-lo directament al Sol. Encendre’l, seleccionar el rang adequat de mesura
i fixar la dada amb la tecla “hold”.
– Amb la brúixola cal encarar-se a la baixada per saber l’orientació del vessant onens trobem.
La segona part ha consistit en fer un estudi de la vegetació dels vessants: en una parcel·la d’uns 100 m2 seleccionem les 10 plantes més significatives i les identifiquem i descrivim, especialment pel que fa a les seves característiques morfològiques d’adaptació al medi. També quantifiquem la seva abundància.
Després han tornat al laboratori on han compartit les dades i han verificat les hipòtesis inicials. També han comprovat quines plantes de cada vessant contenen més aigua pesant-les abans i després de dessecar-les en un forn a 110ºC.
El programari que han utilitzat per a fer aquesta activitat ha estat elaborat per l’equip docent de Can Santoi i es troba disponible al web:
– Programa (excel) per a fer l’inventari de la vegetació dels vessants.
– Programa (excel) per a calcular el contingut d’aigua a les fulles
– Programa (flash) per a fer perfils de vegetació
Han estat uns grups molt dinàmics i valents, ja que han pujat i baixat a peu des de l’estació de Molins de Rei.
Des de Can Santoi volem felicitar als alumnes, professores i professor que han participat en aquesta activitat!!!
Fins l’any vinent!
Ajudats per unes fitxes trobaven el seu nom, feien un dibuix de la seva fulla i havien de veure quantes plantes de la mateixa espècie hi havia en un tancat que hi havia preparat per fer l’activitat.
un tub d’aproximadament 1 m d’altura ple de mercuri invertit sobre una cubeta plena també de mercuri. Va comprovar que la pressió que l’aire exerceix sobre el mercuri de la cubeta era equivalent al pes d’una columna de mercuri d’aproximadament 76 cm d’altura. Posteriorment, Boyle i Descartes van millorar el disseny de l’aparell.
Com funciona?
Inventat el 1619 per l’holandès Gijsbrecht de Donckere, consisteix en un recipient amb aire i aigua acolorida a la part inferior que està comunicat amb l’exterior mitjançant un tub prim i obert. Les diferències de pressió atmosfèrica queden reflectides en l’alçada de l’agua del tub: com més pressió, més avall i com menys pressió, més amunt. No és un aparell gaire fiable ja que dóna molts errors degut a les dilatacions per canvis de temperatura tant de l’aire com de l’aigua que conté. Es fa servir més aviat com a objecte de decoració.
