Investiguem la riera de Vallvidrera!

Els dimecres 24 de maig els alumnes de 5è de l’Escola Pompeu Fabra de Vallirana van fer un treball de camp als trams de la riera de la Font de l’Espinagar i de l’Avellaner.

Van començar a l’aula amb una pluja d’idees de com investigar la riera i van fer un inventari del material que ens enduríem.

33Un cop a la riera van analitzar:
Primer les condicions fisicoquímiques de l’aigua com la temperatura, l’olor, el color, la presència d’escuma, la direcció de l’aigua; també van mesurar  la fondària i l’amplada i la velocitat de l’aigua.

En segon lloc van identificar la vegetació de ribera més característica com: el càrex, la cua de cavall, l’om i l’avellaner.

En tercer lloc van capturar els animalons i hi van trobar: barretets, limnees, espiadimonis, gambetes, sabaters, grills i fins i tot un escorpí d’aigua, un nedador d’esquena, una planària, una efímera i un cuc de terra.

2

De tornada al laboratori van identificar els macroinvertebrats trobats i amb l’ajuda d’unes fitxes van saber com s’alimenten, com respiren i es desplacen. La fitxa també indicava el número biòtic que tenen associat cada animaló en funció de com tolera la contaminació.

Van acabar reflexionant sobre la manera de no contaminar els espais naturals i veient tots els animals trobats en la lupa binocular que tenim connectada al projector

Van ser uns grups molt implicats!

Fins el curs vinent!

L’Escola Roda investiga la Riera

Els alumnes de 4t d’aquesta escola de Terrassa van fer l’activitat al voltant de la riera de Vallvidrera per esbrinar la qualitat de la seva aigua.

5Utilitzant termòmetres i  pots de vidre van analitzar algunes propietats de l’aigua, com la temperatura, el color, l’olor i la terbolesa. També van identificar la vegetació de ribera i van veure com comencen a créixer les cues de cavall com podeu veure a la foto.2

Finalment van capturar mostres significatives dels animals que viuen a la riera i que segons els seu color de qualitat  donen  informació del grau de contaminació de l’aigua de la riera.

Els nens han pogut comprovar que l’aigua, tot i semblar neta, no és potable i per tant no la podem beure.

Us esperem el curs vinent!!

Alumnes de 4t de primària analitzen l’aigua de la riera

1El dimecres i dijous dies 1i 2 de març aquests alumnes de l’escola Marius Torres d’Hospitalet van fer l’activitat de la riera. Organitzats en equips de treball, van anar a les zones de mostreig conegudes pels noms de: “Font de l’Espinagar” , “L’Avellaner” i “Can Castellví” a realitzar les proves físico-químiques de l’aigua: temperatura, olor, transparència i presència d’escuma. També van mesurar l’amplada i la fondària de la riera.
Després van identificar les plantes que hi havia pel voltant més característiques de la zona de ribera com: l’om, el plàtan, el càrex, créixens i cues de cavall.
Finalment amb els seus salabrets van recollir un munt d’invertebrats que viuen a l’aigua com: sabaters, grills, espiadimonis, libèl·lules, efímeres,mosques negres, limnees, barretets i fins i tot dues larves de salamandres. Després, al laboratori del Camp, van observar els animalons trobats, els van identificar i dibuixar i van anotar el color que li correspon a cada un segons la seva tolerància a la contaminació de l’aigua. Malgrat que el color majoritari era el taronja, van acordar deixar el groc, degut a que havíem trobat tres grocs i 2 verds. El color groc ens indica que l’aigua de la riera està regular i cal que entre tots continuem tenint cura d’aquests espais naturals.

9

La gambeta d’aigua dolça

Aquests animals són crustacis, terme que prové del llatí “crustaceus”, que vol dir protegit per una espècie de cuirassa, és a dir, que el seu cos està protegit per un esquelet extern.
Hyalella_azteca_zps542054c3Pertanyen a la família dels amfípodes, la majoria dels quals són espècies marines, però la gambeta que trobem a la nostra riera de Vallvidrera és d’aigua dolça.

FORMA DEL COS:

Els gammàrbaixaids són petits crustacis de cos petit,  robust i aplanat lateralment. Tenen dos ulls i a la boca, mandíbules. Hi podem distingir diferents parts: cap tòrax i abdomen, d’on surten diferents apèndix.  En el cap hi tenen 4 antenes.

DESPLAÇAMENT:

Mouen contínuament els apèndixs que tenen; una gran aleta natatòria els permet desplaçar-se a gran velocitat per l’aigua. Sovint es desplacen lateralment.
Es pot veure en aquest video: https://www.youtube.com/watch?v=Xc0uWUhKzOs

 LA RESPIRACIÓ

Respiren a través de la pell o per mitjà de brànquies.
Els apèndixs que usen per desplaçar-se generen corrents d’aigua en direcció a les brànquies per a què els arribi millor l’oxigen que hi ha dissolt en l’aigua.

 LA NUTRICIÓ:

Es nodreixen principalment de detritus: substància vegetal i animal morta. Tot i que són predominantment herbívors.

 L’HÀBITAT

Es troben preferentment on són abundants els dipòsits de fulles i arrels. Prefereixen aigües corrents perquè són més oxigenades, però quan es troba una quantitat molt gran d’aquesta espècie és un indicador de contaminació de l’aigua de tipus orgànic.

 DIMORFISME SEXUAL

Són de sexes separats i la femella guarda els ous a l’extrem de l’abdomen.
El mascle és mes gran que la femella.

 L’APARELLAMENT

gamba1Abans de la fecundació el mascle i la femella s’abracen i estan una setmana en aquesta posició i és freqüent trobar-los en aquesta postura de precòpula.
En condicions favorables es reprodueixen durant tot l’any.

 LA POSTA:

La femella porta els ous en un solc que té a l’abdomen
En nombre d’ous de cada posta oscil·la entre 20 a més de 100.
Al sortir de l’ou les cries tenen una fase de desenvolupament força avançat i abans d’arribar a la maduresa sexual passa per diferents mudes.

CURIOSITATS:

A la riera de Vallvidrera en trobem en grans quantitats.

 –  Per saber-ne més podeu consultar:

  • Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
  • Pujade, Juli; Sario Victor: “Guia dels insectes dels països catalans /1” Conèixer la natura Ed: Kapel SA
  • Eckart Pott: “Pequeña guia de la flora i fauna de los ríos y lagos de Europa” Ed Omega
  • Història Natural dels Països Catalans volum 9 Artròpodes I Ed. Enciclopèdia Catalana.
  • Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide
  • García-Valdecasas, Antonio; Vaticón, Nacho : “ Los invertebrados de agua dulce” Ed Penthalon
  • Puig, Ma Àngels: “Els macroinvertebrats dels rius catalans” Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya
  • Macan, T.T. : “Guia de animales invertebrtados de agua dulce” Ed Eunsa
  • https://en.wikipedia.org/wiki/Amphipoda
  • http://www.waterwereld.nu/vlokreefteng.php

ESCORPÍ D’AIGUA

L’escorpí d’aigua és un insecte de la família Nepidae i s’anomena així perquè les dues potes del davant són més gruixudes i recorden a un escorpí terrestre. L’espècie que trobem a la riera de Vallvidrera és la Nepa cinerea.

escorpi

Foto extreta del llibre”Flora i Fauna de los Ríos y Lagos de Europa”

FORMA DEL COS:

Té el cos ovalat, aplanat, de color marró fosc, d’uns 11 a 22 mm de llargada i acabat en una llarga cua (sifó respiratori abdominal). Presenta sis potes com tots els insectes, però amb la particularitat que les dues potes anteriors són més amples i fortes. Té dues antenes amagades i també té ales.

DESPLAÇAMENT:

No és bon nedador. Es desplaça lentament pel fons amb les 4 potes posteriors i ocasionalment, quan l’habitat és advers, pot volar en cerca de llocs millors.

LA RESPIRACIÓ

Captura l’oxigen de l’aire atmosfèric a través d’un sifó respiratori que té a l’extrem del cos (cua) format per dos tubs units, els quals connecten amb la tràquea. Aquesta tècnica li permet està submergit mentre respira i guarda similitud a quan les persones practiquem immersió amb tub i ulleres.

es6

Foto extreta del llibre “La vida a les aigües dolces”

snorkel

LA NUTRICIÓ:

es4

Foto extreta del llibre “La vida a les aigües dolces”

Són depredadors (carnívors). Presenten un aparell bucal picador-xuclador (bec) i s’alimenta de preses petites que captura i subjecta amb les dues potes anteriors prensores que recorden a unes pinces. A l’hora de capturar, ataca les preses per sorpresa ja que roman immòbil fins que les té ben a prop.

 

 

L’HÀBITAT

Viu en zones d’aigua tranquil·la al fons de basses, tolls o rierols. També entre la vegetació. Sempre al costat de la riba i prop de la superfície de l’aigua. No presenta exigències excessives a la qualitat de l’ambient.

es5

Foto extreta del llibre ” La vida a les aigües dolces”

 LA POSTA:

Les larves surten de l’ou de maig fins al juliol i al setembre passen a l’estat d’imago (adult) després de fer 5 mudes. Normalment passen l’hivern com a adult.

 CURIOSITATS

Ocasionalment ens pot picar.

  Per saber-ne més podeu consultar:

  • Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
  • Pujade, Juli; Sario Victor: “Guia dels insectes dels països catalans /1” Conèixer la natura Ed: Kapel SA
  • Eckart Pott: “Pequeña guia de la flora i fauna de los ríos y lagos de Europa” Ed Omega
  • Història Natrual dels Països Catalans volum 10 Artròpodes II Ed. Enciclopèdia Catalana.
  • Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide
  • García-Valdecasas, Antonio; Vaticón, Nacho : “ Los invertebrados de agua dulce” Ed Penthalon
  • Puig, Ma Àngels: “Els macroinvertebrats dels rius catalans” Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya
  • Macan, T.T. : “Guia de animales invertebrtados de agua dulce” Ed Eunsa

NEDADOR D’ESQUENA

Els nedadors d’esquena són uns insectes de la família Notonectidae que s’anomenen així perquè neden al revés.

N11

Foto extreta del llibre “Flora y Fauna de los Ríos y Lagos de Europa”

FORMA DEL COS:

El cos és aerodinàmic i robust de fins a 16 mm de llarg de colors groc, marró o verdós. Les seves dues potes del darrera són llargues i peludes (tenen sedes) i les mou coordinadament com si fossin rems d’esquena a l’aigua.
Tenen ulls grans i compostos i ales parcialment endurides.

DESPLAÇAMENT:

L’aire contingut en els pèls hidròfugs de l’abdomen produeix un impuls ascendent i li permet la posició invertida.
Per tant són nedadors de panxa enlaire ajudats per les potes del darrera que són més llargues i que les fan servir com a rems.
També poden volar si s’asseca el lloc on viuen i així migren a altres llocs amb aigua. No poden volar fins que no tenen les ales totalment seques.
Observeu aquest vídeo:

https://www.youtube.com/watch?v=vsHLyHpnqDI

LA RESPIRACIÓ

Quan puja a la superfície de l’aigua, l’aire queda retingut  per un conjunt de pèls que repelen l’aigua (hidròfugs) situats en la part ventral del seu cos. Després entra pels estigmes de la part posterior i  circula per les tràquees.

N2

Foto extreta del llibre “La vida a les aigües dolces”

n5

Foto extreta del llibre “La vida a les aigües dolces”

nedador11

Foto extreta de la web: “http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2007/03/20/el-nedador-desquena/”

LA NUTRICIÓ:

Són depredadors.
Detecten les preses per les vibracions que fa l’aigua i les caça amb moviments molt ràpids.
Fan servir les potes mitjanes per ancorar-se a la vegetació i juntament amb les potes anteriors capturen les seves preses que solen ser larves, pupes de dípters i fins i tot cap-grossos.
Tenen un aparell bucal picador-xuclador (bec) per on expulsen un líquid descomponedor per després absorbir el contingut del que capturen.

 EL COMPORTAMENT

Pot estar-se molta estona quiet i de cop moure’s amb molta velocitat. 

L’HÀBITAT

Necessita aigua sense corrent i tranquil·la amb vegetació abundant.
Viuen en les capes superiors.
Són tolerants a la contaminació i trobar-los indica que pot haver pol·lució o reducció del cabal.

 LA POSTA:

La femella pot fer fins a 10 ous sobre plantes aquàtiques

 CURIOSITATS:

nedador2

Foto extreta de la web: “http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2007/03/20/el-nedador-desquena/”

Se’ls coneix amb el nom de “chinche acuática” “garapito” o barquers ja que les seves potes fan al desplaçar-se un moviment semblant als rems d’una barca.
També se’ls anomena abella d’aigua per què disposa d’un bec amb el que ens pot fer una fiblada dolorosa.
La bombolla d’aire que tenen a la seva panxa els fa de flotador.

  Per saber-ne més podeu consultar:

  • Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
  • Pujade, Juli; Sario Victor: “Guia dels insectes dels països catalans /1” Conèixer la natura Ed: Kapel SA
  • Eckart Pott: “Pequeña guia de la flora i fauna de los ríos y lagos de Europa” Ed Omega
  • Història Natrual dels Països Catalans volum 10 Artròpodes II Ed. Enciclopèdia Catalana.
  • Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide
  • García-Valdecasas, Antonio; Vaticón, Nacho : “ Los invertebrados de agua dulce” Ed Penthalon
  • Puig, Ma Àngels: “Els macroinvertebrats dels rius catalans” Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya
  • Macan, T.T. : “Guia de animales invertebrtados de agua dulce” Ed Eunsa
  •  http://es.wikipedia.org/wiki/Notonectidae
  • http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2007/03/20/el-nedador-desquena/
  • http://miniwiki.es.tl/Insecto-nadador-de-espalda.htm
  • https://acuaestanques.wordpress.com/category/fauna-del-estanque/

EFÍMERES

Les efímeres són uns insectes voladors i les seves larves o nimfes són aquàtiques.

adult

ADULT D’EFÍMERA

baixa

NIMFA D’EFÍMERA

Per conèixer millor aquests artròpodes cal saber diferents aspectes tant de la nimfa aquàtica com de l’insecte aeri ja adult.

FORMA DEL COS:

-La nimfa té el cos format per cap, tòrax i un abdomen cilíndric i allargat acabat en tres cues o cercs. El cap té dues antenes. Del tòrax surten sis potes articulades. Destaquen les brànquies plomoses que es disposen al voltant de l’abdomen.

 

f9

Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide

-L’adult és molt fràgil i de mida petita, ja que el seu cos no sobrepassa els 12 mm. Té dues antenes curtes i presenten d’un a dos parells d’ales membranoses que poden plegar verticalment sobre el cos. L’abdomen corbat consta de deu segments i posseeix dos o tres llargs cercs (“cues”) en el seu extrem.

 

 

 

DESPLAÇAMENT:

-Les larves, algunes viuen en fons tous i enllotats, on excaven i avancen amb l’ajuda de dues banyes situades al cap i que formen part de les mandíbules. Normalment fan galeries en forma de U a les vores dels rierols. Hi ha espècies que tenen larves que són fixes i viuen en corrents ràpides, són de forma més aplanada i utilitzen les tràquees per fer de ventosa. Hi ha altres de nedadores que utilitzen els cerc com a timó i fins i tot de reptadores que viuen pel fons.

f6

Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide

-Els adults són aeris, però no són àgils voladors.

LA RESPIRACIÓ

f5

Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide

-Les larves respiren per traqueobrànquies plomoses de diverses formes de replegament situades a l’abdomen. Amb el moviment de les brànquies generen corrents d’aigua que faciliten l’oxigenació.

 

Els adults tenen respiració traqueal.

LA NUTRICIÓ:

-La majoria de les larves són herbívores, amb la boca filtren, mosseguen i masteguen. S’alimenten normalment d’algues i detritus vegetals. Hi ha espècies que són omnívores.

L’adult té l’aparell bucal degenerat i no poden menjar, l’energia que els cal per sobreviure l’obtenen de la que van acumular quan eren larves.

 EL COMPORTAMENT

-La nimfa viu d’un a tres anys en l’aigua i surt d’ella tot grimpant per les plantes quan les condicions són favorables i completa la metamorfosi.
-L’adult poden viure des d’unes hores fins a pocs dies sempre prop de l’aigua. Durant el dia amagades entre la vegetació i en el capvespre surten i comencen les danses  d’aparellament.

 L’HÀBITAT

-Les nimfes viuen en rierols d’aigües dolces clares i riques en oxigen La majoria no són gaire tolerants a la contaminació. Hi ha formes: excavadores, fixes, nedadores i reptadores.

efim11

Efímera de la família Baetidae.

A la riera de Vallvidrera trobem sempre efímeres de la família baetidae que solen ser nedadores i que són mitjanament tolerants a la contaminació d’origen orgànic.
Fins fa uns vuit anys encara es trobaven efímeres de la família heptagenidae adaptades a viure en zones de corrent fort i que eren indicadores d’aigües netes.

-L’adult viu a prop de l’aigua, recolzat a les plantes de les voreres i sobrevolant la zona al capvespre.

LA METAMORFOSI

f8

Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide

Són els únics insectes que muden després d’haver assolit la fase adulta. Quan es disposen a transformar-se en adults, emergeixen un pam fora de l’aigua i un cop a l’aire fan les darreres transformacions. La pell que desprenen cada vegada rep el nom d’exúvia.
 DIMORFISME SEXUAL

Les potes anteriors dels mascles són relativament llargues i les usen per a subjectar al femella durant l’aparellament.

Els mascles posseeixen un parell de penis per a la còpula.

 L’APARELLAMENT

627859Els adults viuen exclusivament per reproduir-se. Apareixen en grans grups a la superfície de l’aigua. Els mascles ballen volant amunt i avall formant núvols. Quan entra una femella l’aparellament succeeix durant el vol descendent i acaba abans de tocar l’aigua. El mascle mor poc després i la femella un cop ha fet la posta d’ous

LA POSTA:

Segons l’hàbitat la posta d’ous és diferent i poden ser dins l’aigua o en la vegetació propera. El nombre d’ous dipositats és de cent a alguns milers..

 CURIOSITATS:

Són petits i el seu nom fa referència al poc temps que dura la seva etapa adulta.

 efimera

 

 

 

  Per saber-ne més podeu consultar:

  • Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
  • Pujade, Juli; Sario Victor: “Guia dels insectes dels països catalans /1” Conèixer la natura Ed: Kapel SA
  • Eckart Pott: “Pequeña guia de la flora i fauna de los ríos y lagos de Europa” Ed Omega
  • Història Natrual dels Països Catalans volum 10 Artròpodes II Ed. Enciclopèdia Catalana.
  • Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide
  • García-Valdecasas, Antonio; Vaticón, Nacho : “ Los invertebrados de agua dulce” Ed Penthalon
  • Puig, Ma Àngels: “Els macroinvertebrats dels rius catalans” Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya
  • Macan, T.T. : “Guia de animales invertebrtados de agua dulce” Ed Eunsa

 

ESPIADIMONIS O CAVALLETS DEL DIABLE

ELS ESPIADIMONIS o CAVALLETS DEL DIABLE

Són uns insectes voladors de cos llarg i prim que volen prop de l’aigua i les seves larves o nimfes són aquàtiques. Sovint són anomenats falses libèl·lules.

4

Nimfa

108d7011dsc0004

Adult

Per conèixer millor aquests artròpodes cal saber diferents aspectes tant de la nimfa aquàtica com de l’insecte aeri ja adult.

FORMA DEL COS:

-La nimfa de color fosc té el cos format per cap, tòrax i un abdomen cilíndric i allargat acabat en tres cues. El cap té dues antenes i dos grans ulls. Del tòrax surten sis potes articulades acabades en dues petites ungles i 4 ales reduïdes no funcionals. Pot arribar a fer d’entre 5 a 6 centímetres. En algunes espècies s’observen per tot el cos bandes de zones més fosques i altres més clares.
-L’adult de colors metàl·lics té el cos també format per cap, tòrax i abdomen i fa entre 6 i 12 cm. Al cap té 2 antenes curtes, 3 ulls simples i 2 ulls compostos que sobresurten cap els costats. El tòrax és petit i robust i presenten sis potes llargues i dos parells d’ales arrodonides i fosques. L’abdomen és llarg i està constituït per 11 segments.

DESPLAÇAMENT:

-Les larves com són aquàtiques neden serpentejant amb l’ajuda de les ungles.
-Els adults són aeris i s’ajuden de les seves ales per fer vols silenciosos i lents.

LA RESPIRACIÓ

-Les larves respiren per brànquies terminals mitjançant tres projeccions llargues en forma de cua.
-Els adults tenen respiració traqueal.

LA NUTRICIÓ:

6

Imatge extreta de: La Vida a les aigües dolces, de l’editorial Teide

-Les larves són carnívores. Es camuflen i generalment i es mantenen estàtiques sobre d’algun substrat. Té el llavi inferior transformat en un aparell bucal anomenat màscara que projecta cap endavant en un moviment ràpid i brusc per capturar les preses.

L’adult té peces bucals de tipus mastegador, també és un depredador i caça mosques i mosquits mentre vola.

 EL COMPORTAMENT

-La nimfa viu durant un any o més en el fons de l’aigua i surt d’ella tot grimpant per les plantes quan les condicions són favorables i completa la metamorfosi.
-L’adult viu poques setmanes entre maig i setembre. Reposa sobre plantes de la vorera i fa vols curts, lents i silenciosos. A l’hivern mor i deixa les postes que hivernen.

 L’HABITAT

-Les nimfes viuen en rierols d’aigües clares, lentes i ben oxigenades. Són indicadors de bona qualitat de l’aigua; en l’índex BMWPC el seu valor és 8.
-L’adult viu a prop de l’aigua, recolzat a les plantes de les voreres i sobrevolant la zona.

LA METAMORFOSI

Realitzen una metamorfosi incompleta7.
Sofreixen entre 10-15 mudes abans de ser adults. La pell que desprenen cada vegada rep el nom d’exúvia.
Un cop trencada la membrana larvària, l’insecte empeny per sortir i s’incorpora per eixugar les ales. En aquest enllaç es pot veure un vídeo sobre  la metamorfosi.

 DIMORFISME SEXUAL EN L’ADULT:

El tòrax de la femella pot ser de color turquesa a violeta.
L’orifici genital en el mascle es troba en el novè segment i en la femella entre el vuitè i novè.

 L’APARELLAMENTespiadimonims_parella

Realitzen dos tipus de vol: la parada nupcial que fa només el mascle i el vol nupcial que el fan junts.
El mascle subjecta a la femella per la regió del coll mitjançant uns apèndixs abdominals semblants a tenalles.

LA POSTA:

Els ous són introduïts en les tiges de les plantes o dins l’aigua. Són esfèrics amb un revestiment gelatinós.

PER DIFERENCIAR-LOS DE LES LIBÈL·LULES CAL SABER QUE ELS ESPIADIMONIS TENEN:

99

Nimfa d’espiadimonis

88

Nimfa de libèl·lula

– El cos més petit i esvelt tant en adults com en les nimfes.
-Els dos parells d’ales són de la mateixa mida.
-Les ales en repòs es mantenen verticals o obliqües cap enrere.
-Als adults, els ulls es troben separats.
-Fan desplaçaments llargs amb l’ajut del vent i tenen un vol lent i silenciós.

espia01

Adult d’espiadimonis.

9

Adult de libèl·lula.

 CURIOSITATS:

-Se’n coneixen fòssils des del paleozoic, època en la que arribaven a tenir 70 cm.
-Són els insectes amb els ulls més grossos.
-Se’ls anomena de diferents noms depenen de l’indret: Caballet del diable/dimoni, cavallets de séquia, cavalls de serp, cavall d’aigua, cavall de bruixa, cavall(et)s de Sant Martí, cavall de Sant Jaume, estiracabells, rodadits, senyores,senyoretes, damisel·les i dimosel·les, parots, parotets, pixavins, relicari, tallanassos, barretgina, cabot, …

  Per saber-ne més podeu consultar:

  • Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
  • Pujade, Juli; Sario Victor: “Guia dels insectes dels països catalans /1” Conèixer la natura Ed: Kapel SA
  • Història Natrual dels Països Catalans volum 10 Artròpodes II Ed. Enciclopèdia Catalana.
  • Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide