Alumnes de l’Institut Vall d’Hebron posen en pràctica les eines bàsiques per a la gestió forestal

IMG_20170321_092823

Mesurant la densitat de la fusta de pi

Els dies 21 de març i 19 d’abril d’enguany, els alumnes del Cicle Formatiu “Activitats en el Medi Natural” d’aquest Institut de Barcelona van poder aplicar les tècniques bàsiques per al coneixement de l’estat d’un bosc de pi blanc a la zona de la Rierada de la Serra de Collserola.

Els elements bàsics per a determinar-lo són: classificar els arbres per classes diamètriques, calcular la biomassa dels troncs i calcular també la producció i la productivitat del bosc. A nivell pràctic, els alumnes es van organitzar en grups que tenien assignats una parcel·la d’estudi cada un. Havien de prendre mesures dels diàmetres i de les alçades de tots els arbres (els diàmetres de forma directa; les alçades per mètodes trigonomètrics). Prèviament havien calculat de forma experimental la densitat de la fusta de pi blanc.

Donada la poca densitat d’arbres que hi havia a cada parcel·la, es van ajuntar totes les dades de les parcel·les en una sola de més gran; d’aquesta manera aconseguim donar més significativitat als resultats obtinguts. El tractament de les dades es va fer mitjançant un full de càlcul excel (BiomassaVR.xls) creat expressament per a aquesta activitat.

Grafic_arbres_Vall_HebronEls resultats obtinguts ens mostren un bosc amb bastants plançons de pins i també força exemplars més aviat grans; falten pins de gruix mitjà. Els alumnes van aportar diferents interpretacions per tal d’explicar aquest fenomen.

Felicitem els alumnes i els seus professors pel treball de gran nivell que van portar a terme.

Podeu trobar més informació d’aquesta activitat a la seva pàgina descriptiva

La riera de Vallvidrera a l’alçada de Can Santoi

Tot i que ens va ploure un dia, això no ha sigut obstacle perquè els nois i noies de 1r d’eso de l’Institut Frederic Mompou, de Sant Vicenç dels Horts, hagin pogut realitzar la seva tasca d’investigació sobre la qualitat ecològica de la riera de Vallvidrera. Aquesta indagació la van portar a terme en quatre dies, del 3 al 6 d’abril en grups d’uns 30 alumnes.

Després de realitzar una breu introducció al laboratori van anar a fer el treball de camp en un tram de la riera on realitzaven:

Respecte el biòtop:

– La determinació de les condicions de l’aigua mitjançant diferents paràmetres fisico-químics com són l’olor, el color, la temperatura, etc.

– Mesures de velocitat, amplada i profunditat per calcular el seu cabal.

1111

Respecte la biocenosi:

– Identificació de la vegetació de ribera més característica de la zona.

– Recol·lecció de macroinvertebrados.

111111

Mostra d’una fitxa identificativa que van fer.

 

Un cop al laboratori, els van identificar amb l’ajuda de les lupes binoculars i les fitxes d’identificació. Així  van poder determinar la qualitat de l’aigua amb el protocol IBMWP. Com en els darrers temps la puntuació obtinguda amb prou feines superava els 40 punts, la qual cosa ens indica una qualitat mediocre de l’aigua. Ens van ajudar a fer tasques de netejar, recollint les deixalles de la zona on van fer el treball de camp.

Les tasques dels alumnes no acaben amb la sortida a la riera: encara els quedarà calcular el cabal de l’aigua, relacionar els animals amb el seu nínxol ecològic i acabar d’interpretar les dades obtingudes i treure’n conclusions.

Bona feina!

La història geològica d’un riu fins arribar al mar

El divendres 31 de març els alumnes de Batxillerat dels Instituts Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat i Frederic Mompou de Sant Vicenç dels Horts van realitzar una sortida de geologia a Pallejà per tal d’investigar la història del riu que va començar a fer sediments que daten de fa 250 milions d’anys111

Una mica més amunt de l’escola Angel Guimerà d’aquesta localitat es poden apreciar molt bé els afloraments, en nivells superposats de: conglomerats, gresos, i calcàries.

Van analitzar cada afloraments tot mesurant estrats, alçades, direccions i capbussaments  de les capes; també van determinar la duresa i composició de les roques. Amb totes les dades recollides van poder interpretar l’origen de tota la seqüència que es correspon a una transgressió marina d’una plana al·luvial.

Un cop al centre i amb la informació obtinguda podran realitzar la columna estratigràfica i un tall topogràfic de la zona per a determinar en quina vessant de muntanya es poden trobar surgències d’aigua.

 

Estudi del riu LLobregat

Els dies 29 i 30 de març vam fer una sortida al Riu Llobregat amb els alumnes de 4t de l’Escola La Sínia de Molins de Rei.

L’objectiu de la sortida era realitzar una recerca sobre el Riu Llobregat per determinar la qualitat de l’aigua i el seu entorn.

5Vam realitzar dos grups grans dividits cada un en tres subgrups més petits que van anar rotant per fer les diferents activitats:
-La primera  va consistir en determinar la qualitat de l’aigua mitjançant paràmetres fisicoquímics com la temperatura, l’olor….
– La segona consistia en la identificació de la vegetació i l’impacte de l’ésser humà al voltant del riu en el tram que treballàvem.
11– En la tercera capturàvem invertebrats del riu amb la finalitat d’identificar-los i conèixer la qualitat de l’aigua.
Aquesta activitat  es va realitzar al riu Llobregat a l’alçada del Pont de Can Baruta,el mes vinent aquests mateixos grups aniran al naixement del riu Llobregat i a la desembocadura per comparar tots els resultats i esbrinar com evolucionen tots els paràmetres a mida que el riu s’apropa al mar.

Van arribar amb bicileta per després de l’activitat continuar el recorregut pels aiguamolls

Fins aviat!

Tallers d’energia solar

Aprofitant el dia assolellat del dia 28 de març, els alumnes de 3r de primària de l’Escola La Sínia de Molins de Rei van realitzar amb nosaltres l’ activitat d’energia solar.

Després d’una breu introducció ens vam posar a l’acció a través de tres activitats diferents.

222Una d’elles era el taller fotovoltaic, on van poder conèixer el funcionament de les plaques fotovoltaiques diferenciant amb l’ajuda de colors la llum del sol que posteriorment es transformava en electricitat en passar per les plaques fotovoltaiques. Una vegada a l’exterior van poder posar en pràctica el que havien après i ells mateixos van realitzar el seu propi experiment: van fer moure unes aspes gràcies a l’energia solar, i van poder comprovar que succeïa si tapaven la placa solar amb la mà, la giraven, etc.

D’altra banda, van poder realitzar el taller conegut com a “cuina solar”. On mitjançant l’ús d’una cuina solar parabòlica que atrapava els raigs solars van poder cuinar unes “pomes al forn”. Un cop acabada l’activitat, els alumnes van explicar als seus companys com havien orientat la cuina i el seu funcionament.333

Finalment, a través d’unes mànegues plenes d’aigua i amb l’ajuda d’una brúixola, van poder realitzar l’activitat dels col·lectors solars. Van conèixer com havia de ser l’orientació adequada per tenir més hores de sol i van fer hipòtesis sobre quin col·lector seria més efectiu: si el que tenia una tapa de  plàstic, si el que en portava dues o el que no en tenia cap . Igual que en l’activitat de la cuina solar, els companys van explicar el desenvolupament del seu taller als seus companys i van acabar l’activitat tots junts, comprovant que s’escalfa molt més l’aigua dels col·lectors que porten tapa de plàstic.

5També van rebre la visita d’en Jordi Roca que ens va ensenyar unes salamandres que havia rescata d’un pou i que anava a posar en llibertat.

I el més divertit: tots van poder provar les pomes cuinades!
Fins aviat nois i noies!

 

Resum meteorològic: març 2017

Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:

pluja

La pluja intensa ha estat un dels elements destacats del mes

Temperatura mitjana: 11,4 ºC
Temperatura màxima absoluta: 22,4 ºC el dia 17 
Temperatura mínima absoluta: 1,8 ºC el dia 5
Pluja acumulada: 93,8 l/m2
Pluja màxima en un dia: 58.6 l/m2 el dia 24 
Cop de vent màxim: 59,5 km/h el dia 4 
Direcció predominant del vent: E

Dades del mes
Més informació meteorològica a la pàgina del temps del bloc

La qualitat de l’aigua de la riera de Vallvidrera

Els alumnes de 4t de l’Escola Amat verdú de Sant Boi de Llobregat van venir el dies 22 i 23 de març a investigar la riera de Vallvidrera.
Havien fet moltes activitats prèvies a l’escola com el cicle de l’aigua i la situació de la riera.

Vam començar a l’aula amb una pluja d’idees de com investigar la riera i fent un inventari del material que ens enduríem.

5Un cop a la riera vam analitzar:
Primer les condicions fisicoquímiques de l’aigua com la temperatura, l’olor, el color, la presència d’escuma; també van mesurar la fondària i l’amplada.

En segon lloc vam identificar la vegetació de ribera més característica com: el càrex, la cua de cavall, l’om i el plàtan.

En tercer lloc vam capturar els animalons que hi viuen i vam netejar la zona d’algunes deixalles que hi havia.9

De tornada al laboratori vam identificar els macroinvertebrats trobats i amb l’ajuda d’unes fitxes vam saber com s’alimenten, com respiren i es desplacen. La fitxa també ens va dir el color que tenen associat cada animaló en funció de com tolera la contaminació.

Vam acabar l’activitat marcant a la pissarra tots els animals trobats i el seu color de qualitat, així vam saber que la qualitat de l’aigua de la riera és baixa.
En un dels grups cada parella d’alumnes va poder explicar les característiques del animal que havia analitzat.

Vam acabar intentant trobar la manera de no contaminar els espais naturals.

Van ser uns grups treballadors i unes mestres molt implicades!

Fins el curs vinent!

 

Estudi limnològic de la riera

El dia 24 de març, els alumnes de batxillerat de l’Institut Francesc Macià van portar a terme una recerca sobre la qualitat ecològica de la riera de Vallvidrera, a la zona de La Rierada.

L’estudi es va basar en tres tipus d’indicadors de qualitat:
– Paràmetres físics i químics de l’aigua: conductivitat, sals dissoltes (carbonats, fosfats, nitrats..), cabal, saturació d’oxigen, pH…
– Índex de qualitat de de bosc de ribera
– Índex BMPWC de macroinvertebrats.

IMG_9682El treball es va definir en dues fases: primer, el treball de camp a les zones de mostreig amb mesura de dades i recollida de mostres de macroinvertebrats, i després al laboratori, amb la identificació de les mostres recollides, l’anàlisi química de l’aigua, el càlcul del cabal i la interpretació dels resultats.

Tenint en compte els diferents indicadors de qualitat podríem definir la qualliat de l’aigua com entre mediocre i regular, tot i que el bosc de ribera es troba en molt bon estat. Els valors que van sortir dels rangs esperats van ser:
– l’elevada duresa de l’aigua (si tenim en compte que el substrat rocós és predominantment silícic).
– conductivitat de l’aigua també elevada
– la excessiva presència de fosfats.
– oxigen dissolt a l’aigua tirant a baix.

Després, de tornada a l’institut, al alumnes encara els quedarà acabar d’intrepretar els resultats i buscar les causes a les anomalies detectades. Bona feina!

 

Tallers d’energia solar

Els alumnes de 6è de l’Escola Pilar Mestres de La Roca del Vallés van fer tres tallers relacionats amb l’energia solar.

Amb l’ajuda de la Maria Carme i la Montse, les seves mestres,que es van fer càrrerc d’un dels tallers vam organitzar les tres activitats en:

1r Taller fotovoltaic: Al laboratori van analitzar la part més teòrica del funcionament de les plaques fotovoltaiques i amb l’ajuda del colors diferenciaven la transformació de la llum del Sol en electricitat al passar per les miniplaques fotovoltaiques. Després al pati exterior orientat a l’est que hi ha davant la porta del laboratori comprovaven que funcionés el petit molinet que havien muntat i analitzaven què passava en les diferents condicions que se’ls hi plantejava: tapar la plaqueta amb la mà, canviar els cables de posició, desendollar i girar la placa d’esquena al Sol.

2n Taller de cuina solar: Primer esbrinaven el funcionament i utilitat dels col·lectors solars en una casa prototipus i també el funcionament d’una cuina solar. A les escales del davant de la porta de la casa vam fer servir la cuina solar parabòlica per a fer la recepta de  pomes al forn i van aprendre a orientar-la correctament.img_9630

3r taller dels col·lectors: A la font i les taules exteriors de la façana sud de la casa van col·locar els sis col·lectors solars amb les mànegues amb aigua encarats al Sol. Hi havia dos col·lectors sense plàstic, uns altres dos amb un sol plàstic i dos més amb dos plàstic cada un.
Amb la brúixola van analitzar quina orientació era la més adequada per a que tan els col·lectors com al cuina estiguessin exposats a més hores de Sol.

Van acabar l’activitat davant  la cuina solar. Aquí els diferents grups es van explicar entre ells les activitats que havien realitzat i van acabar mesurant la temperatura final dels col·lectors solars entre tots. Les dades ens van indicar que posar un plàstic o dos en els col·lectors solars fa que s’escalfi molt més l’aigua.
Després de dinar alguns alumnes van degustar les pomes al forn que havien cuinat.

Van ser uns grups molt dinàmics. Havien realitzat força activitats prèvies a l’escola i sabien força del desenvolupament dels diferents tallers que els van servir per a  complementar molts dels aspectes treballats a l’escola.

img_9627

Us hi esperem el curs vinent!

Descobrint la història de les Escletxes del Palpiol

El dimecres 15 de març els nois del centre d’acollida que viuen provisionalment a la casa de colònies de Can Santoi han descobert la formació de les escletxes del Papiol amb nosaltres.8
A les 10h del matí ja estaven dins de les dues furgonetes que ens han portat fins a l’esplanada prop de la bòbila de Papiol.
Un cop allà han escoltat atentament que els dos materials que veien des d’allà ens donarien la resposta de la formació de les escletxes.
Han picat, amassat, han fet reaccionar la roca amb l’àcid clorhídric en els dos materials. Han vist la diferència i han pogut saber com es diuen en castellà i en el seu idioma.
Després han mesurat la profunditat i l’amplada de 4 de les escletxes a més de l’orientació i la inclinació.
Un cop recollides les dades de camp han fet les mitjanes i han vist que les 4 escletxes tenen una orientació i inclinació similar.
Per acabar han ordenat els dibuixos de la història geològica i han descobert que s’han originat degut a que quan plou les argiles amarades d’aigua fan relliscar les calcàrees que tenen al damunt.
Ha estat un grup molt treballador, àgil i eficient!
Agrair l’entusiasme del Salva i la col·laboració del Alim que ha fet de traductor i així els nois han pogut seguir el fil de les explicacions.
1

Tant de bo compartim una altra aventura plegats!