Evaporímetres

Per a què serveixen?
Els evaporímetres són aparells que ens permeten mesurar la quantitat d’aigua que s’evapora en un cert temps i en una superfície determinada (aquest concepte també es coneix com a evaporació potencial).

Conèixer els valors d’evaporació és important per a estudis climatològics i d’agricultura.

La quantitat d’aigua que s’evapora d’una superfície depèn bàsicament de tres factors:

Temperatura Com més elevada és la temperatura més s’evapora l’aigua.
Humitat relativa de l’aire Com més alta sigui la humitat menys s’evapora l’aigua. Si la humitat és del 100% (saturació) no es produeix evaporació.
Velocitat del vent Com més vent fa més s’evapora l’aigua

Hi ha diversos instruments que ens permeten conèixer l’evaporació de l’aigua:

Evaporímetre de Piché

evaporimetreConsisteix en un tub cilíndric de vidre de 25 cm de llarg i 1,5 cm de diàmetre, obert per un extrem i tancat per l’altre, i que té una escala graduada en mm. El tub s’omple amb aigua destil·lada (o millor, aigua de pluja) i es tapa amb un disc de paper de filtre de 30 mm de diàmetre i 0,5 mm de gruix, que queda fixat i mantingut per un ressort. L’aparell es penja invertit de manera que a la part inferior hi queda el disc de paper de filtre que, com que té un diàmetre més gran que el tub, exposa una superfície de paper de filtre mullat d’aigua a l’aire lliure, des d’on s’anirà evaporant. A mesura que l’aigua s’evapora, va baixant el nivell d’aigua del tub. Mesurem cada dia (a la mateixa hora) l’altura d’aigua en el tub. La diferència d’altures entre dos dies consecutius correspon a l’evaporació potencial d’aigua en un dia.

S’acostuma a instal·lar dins la caseta meteorològica, per la qual cosa els valors obtinguts no reflecteixen massa fidelment l’evaporació real d’una superfície de sòl, ja que per exemple es perd l’efecte de la circulació del vent o la insolació directa del Sol.

Tanc d’evaporació

És un recipient metàl·lic circular i obert de 1,21 m de diàmetre i 25 cm d’altura quetanc_evaporacio es situa al terra (perfectament horitzontal) i a l’aire lliure. S’omple d’aigua (si pot ser de pluja) i es controla el nivell de l’aigua cada cert temps (cada dia, per exemple) . A mesura que l’aigua s’evapora el nivell va baixant. Cal tenir en compte les precipitacions (pluja, neu, etc) que omplen el recipient i que cal descomptar.

Els tancs d’evaporació solen estar protegits per una malla per tal que els animals no hi puguin entrar o beure’n l’aigua.

Atmòmetre

atmometreÉs un aparell semblant a l’evaporímetre, però més adaptat a la mesura de l’evaporació real de sòls, especialment utilitzat en agricultura.

També té un dipòsit cilíndric d’aigua, però en aquest cas la superfície d’evaporació és a la part superior; té forma circular i està feta d’una ceràmica porosa especial pintada de color verd, de manera que “imita” una superfície amb vegetació.

 

Referències i enllaços

Anemòmetres

Per a què serveixen?
Els anemòmetres són un aparells molt utilitzats en meteorologia que serveixen per mesurar la velocitat del vent.

La primera invenció d’un anemòmetre s’atribueix a l’italià Leon Battista Alberti cap a l’any 1450, que era un tipus d’anemòmetre de pressió. Més endavant, l’any 1846, l’anglès Thomas Romney Robinson va dissenyar el primer anemòmetre de cassoletes.

Conèixer la velocitat del vent és molt important, no només per a les prediccions meteorològiques, sinó també per a la seguretat en la navegació aèria, marítima i els desplaçaments terrestres amb vehicles.

Tipus d’anemòmetres
Hi ha dos tipus principals d’anemòmetres:

  • Els que mesuren la velocitat del vent: basats principalment en mecanismes que giren segons la velocitat del vent i que, convenientment calibrats, ens indiquen la seva velocitat.
  • Els que mesuren la pressió del vent: detecten la força del vent exercida sobre una superfície plana que normalment sofreix un desplaçament segons la força que té el vent.

Anemòmetres que mesuren la velocitat del vent:

Anemòmetre de cassoletesanemometre_cassoletes
Consta de 3 semiesferes buides (cassoletes) unides a un eix vertical formant entre sí angles de 120º. Quan el vent bufa, les fa girar amb més o menys rapidesa en funció de la seva velocitat. Un dispositiu mecànic o electrònic transforma el moviment de rotació en un sistema d’indicació de la velocitat del vent (agulla sobre una escala graduada, pantalla, etc).
Aquest tipus d’anemòmetre presenta l’avantatge que no cal orientar-lo segons la direcció del vent. Té l’inconvenient que no és massa precís quan els vents són fluixos.

Anemòmetre de molinet o d’hèlix
anemometre_helixPresenta una hèlix que gira segons la velocitat del vent unida a un eix horitzontal; també té, a l’altre extrem, una cua (o timó) que resulta imprescindible per a orientar correctament l’aparell de cara a la direcció d’on ve el vent. De la mateixa forma que el de cassoletes, té un mecanisme que transforma el moviment de rotació de l’eix en algun sistema d’indicació de velocitat.

Anemòmetre de fil calent
anemometre_fil_calentEs basa en els canvis de temperatura que experimenta un fil conductor molt prim de tungstè quan és exposat al vent. Com més velocitat té el vent més es refreda el fil; les variacions de temperatura comporten canvis en la resistència elèctrica del filament que són calibrats i mesurats de forma electrònica, donant, finalment, una expressió de velocitat del vent. Són aparells molt precisos.

Anemòmetre d’ultrasons
anemometre_ultrasons
Consten d’uns aparells emissors i receptors d’ultrasons separats entre si per uns 20 cm. L’emissor emet una ona ultrasònica (la freqüència de la qual pot ser modificada en funció de la velocitat del vent – efecte Doppler-) que és captada pel receptor. Les variacions de freqüència són calibrades electrònicament i expressades com a velocitats del vent.
És un aparell força precís que, a més, presenta l’avantatge de no tenir parts mòbils.

Anemòmetres que mesuren la pressió del vent:

Anemòmetres de placa plana
anemometre_bolaConsisteix en una placa plana rectangular penjada verticalment sobre un eix i que pot oscil·lar segons la força del vent. Com més amunt arriba la placa, més velocitat té el vent.
Una altra versió d’aquest tipus d’anemòmetre substitueix la placa per una bola. Són aparells de mesura no massa precisos i que cal orientar segons la direcció del vent.

Taller: construcció d’un anemòmetre

Referències i enllaços

Els aparells meteorològics: els baròmetres

Per a què serveixen?
Els baròmetres són un aparells que mesuren la pressió atmosfèrica de l’aire, és a dir, el pes que exerceix l’aire sobre una superfície determinada.
Tots els baròmetres es basen en diferents tipus de mecanismes que detecten les variacions de la pressió atmosfèrica i que es poden visualitzar d’alguna manera o altra.
Els valors de pressió atmosfèrica es poden associar a diferents temps meteorològics:

Altes pressions  Temps estable. Cels serens o amb boires a zones interiors
Mitjanes pressions Temps variable. Núvols i clarianes
Baixes pressions Temps inestable. Cel ennuvolat, pluges, xàfecs i tempestes

En quines unitats es mesura la pressió atmosfèrica?
Les unitats de pressió atmosfèrica han anat evolucionant amb el temps, però actualment coexisteixen les antigues i les més modernes alhora. Això fa que hi hagi una mica d’embolic amb les unitats.

Equivalències i unitats:

1 atm (atmosfera) = 760 mmHg (mil·límetres de mercuri)= 1013 hPa (hectopascals)= 1013 mbar (mil·libars)

Tipus de baròmetres

* El baròmetre de mercuri
L’any 1643, l’italià Evangelista Torriceli va construir el primer baròmetre de mercuri:torricelli un tub  d’aproximadament 1 m d’altura ple de mercuri invertit sobre una cubeta plena també de mercuri. Va comprovar que la pressió que l’aire exerceix sobre el mercuri de la cubeta era equivalent al pes d’una columna de mercuri d’aproximadament 76 cm d’altura. Posteriorment, Boyle i Descartes van millorar el disseny de l’aparell.

barometre_mercuri1Com funciona?
La major o menor pressió que exerceix l’aire sobre el mercuri de la cubeta (o dipòsit) fa que aquest pugi o baixi lleugerament per la columna de l’esquerra. Per saber el valor de pressió atmosfèrica cal mirar a quina alçada arriba el mercuri (normalment l’expressem en mmHg, mil·límetres de mercuri) .

Correccions
Per a una mesura acurada del valor de la pressió atmosfèrica cal fer algunes correccions. En destaquem dues de les més importants:

  • Segons l’altitud: la pressió atmosfèrica varia amb l’altitud del lloc on ens trobem; com és alt està, menys pressió de l’aire suporta. Per aquest motiu trobem a l’aparell una plaqueta imantada que es pot situar més amunt o més avall segons l’altitud del lloc de mesura i així corregir el valor de pressió obtingut. També es poden consultar taules de correcció.
  • Segons la temperatura: el mercuri pateix dilatacions (o contraccions) segons la temperatura a què es troba. Els baròmetres solen portar un termòmetre per conèixer la temperatura ambiental i corregir, si cal, els valors de pressió. Cal consultar unes taules per fer la correcció.

Actualment, els baròmetres de mercuri es van deixant d’utilitzar degut a la seva toxicitat.

* El baròmetre aneroide
barometre_aneroide_2Va ser creat pel francès Lucien Vidi l’any 1844. No fa servir mercuri.
Actualment és el tipus de baròmetre més corrent.

Com funciona?
Consisteix en una càpsula metàl·lica flexible i tancada on s’hi ha fet el buit. En un dels seus costats s’hi troba una molla que s’allarga o s’escurça lleugerament en funció de si la càpsula s’aixafa més o menys degut a la pressió atmosfèrica més o menys alta. Aquests moviments es visualitzen i s’augmenten mitjançant una agulla indicadora sobre una escala graduada.

Correccions
És una aparell no massa precís que cal calibrar de tant en tant amb la mesura d’un aparell de més qualitat (com un baròmetre de mercuri) o amb dades fiables de serveis meteorològics. Amb aquesta finalitat sol tenir un cargol al seu darrera que cal moure amb un tornavís per tal d’ajustar el valor de pressió.

* El baròmetre d’aigua
Barometer_Goethe_02Inventat el 1619 per l’holandès Gijsbrecht de Donckere, consisteix en un recipient amb aire i aigua acolorida a la part inferior que està comunicat amb l’exterior mitjançant un tub prim i obert. Les diferències de pressió atmosfèrica queden reflectides en l’alçada de l’agua del tub: com més pressió, més avall i com menys pressió, més amunt. No és un aparell gaire fiable ja que dóna molts errors degut a les dilatacions per canvis de temperatura tant de l’aire com de l’aigua que conté. Es fa servir més aviat com a objecte de decoració.

* El barògrafBarograph_02
És un tipus de baròmetre aneroide que enregistra de forma contínua els valors de pressió atmosfèrica. Un estilet amb tinta va dibuixant els valors de la pressió sobre un paper enrotllat en un cilindre que gira gràcies a un motor acoblat a un rellotge.

* Baròmetres digitals
barometre_digital
De fa uns anys ençà, han proliferat els baròmetres digitals, normalment formant conjunt en un sol aparell amb altres sensors meteorològics (temperatura, humitat…). Per tal de registrar la pressió atmosfèrica utilitzen un petit sensor de silici, anomenat “Barocap”, que consisteix en un minúscul aneroide monocristal·lí sensible a la pressió. El corrent elèctric generat s’amplifica i es visualitza en una pantalla led.
Són bastant fiables i no cal calibrar-los.

Altímetre analògic

Altímetre analògic

* Altímetres
Són un tipus de baròmetres especials, normalment de mida portable, que ens indiquen l’altitud a la què ens trobem. Es basen en el fet que la pressió atmosfèrica disminueix amb l’altura (a raó de 1 hPa per cada 8,2 m de desnivell). Com que la pressió atmosfèrica també pot variar per canvis en el temps atmosfèric cal calibrar-los sovint quan passem per llocs d’altitud coneguda. Són molt utilitzats per excursionistes, esportistes (escalada, esquí, paracaigudisme…) i en la navegació aèria.
Hi ha principalment dos tipologies de models: els que funcionen com petits baròmetres aneroides (analògics) i els digitals.

El predictor de tempestes
predictor_tempestes_sangoneresL’any 1851, l’anglès Georges Merryweather va presentar a la Gran Exposició del Crystal Palace de Londres un estrany artefacte per a predir tempestes. Curiosament funcionava amb… sangoneres!
Consistia en una estructura circular amb 12 pots transparents amb una sangonera dins de cada pot. A la part superior i interior dels pots hi havia un petit os de balena lligat a un cable que sortia del pot i que estava connectat a un martellet a punt per tocar una campana situada a la part superior de l’aparell. Quan les sangoneres detectaven la imminència d’una tempesta (suposem que per una baixada de pressió brusca) es posaven “nervioses” i s’enfilaven amb gran esforç a la part superior del pot i activaven el mecanisme sonor: ning!. Segurament com més tocs de campana es sentien de forma continuada, més certa era la predicció o més intensa havia de ser la tempesta.

Taller: construcció d’un baròmetre
barometre_casolàConstruir-se un baròmetre casolà és bastant senzill, tot i que no serà massa fiable. Només us cal un pot de vidre, un globus, una canyeta i poca cosa més. En aquest enllaç trobareu les indicacions pas a pas per fer-lo.

Referències i enllaços

Els aparells meteorològics: el termòmetre de màximes i mínimes

Per a què serveix?
Un termòmetre de màximes i mínimes és un aparell que mesura la temperatura màxima (la més alta) i la temperatura mínima (la més baixa) de l’aire en un determinat interval de temps, normalment un dia.

term_max_min_complet_2

Termòmetre de màxima i mínima de mercuri

Com funciona?
El termòmetre té un tub capil·lar (és a dir, molt estret) en forma de U acabat en dos bulbs (o dipòsits).
Tradicionalment conté:

  • alcohol: líquid que es dilata (o contreu) segons la temperatura i que desplaça al…
  • mercuri, líquid molt dens (que en aquest tipus de termòmetre no es dilata) i que empeny els…
  • índexs metàl·lics:
    • cap amunt a la columna de les màximes (dreta) si la temperatura augmenta;
    • cap amunt a la columna de les mínimes (esquerra) si la temperatura baixa.
term_max_min_glicerina

Termòmetre de màxima i mínima d’alcohol (vermell) i glicerina (transparent)

D’un temps ençà, s’ha substituït el mercuri dels termòmetres per un altre líquid d’origen orgànic (glicerina o altres) per qüestions de salut i de seguretat. És important que aquest líquid tingui una densitat el més diferent possible de la del alcohol per tal d’evitar que es barregin entre ells.

Explicació del funcionament. Si la temperatura ambiental augmenta, l’alcohol contingut al dipòsit de la columna esquerra es dilata i empeny el mercuri (o glicerina) de manera que puja per la columna de la dreta (màximes) i empeny alhora l’índex metàl·lic fins a una determinada altura (la màxima); quan la temperatura baixa, l’alcohol es contreu i el mercuri, que el segueix, descendeix a la columna de la dreta i puja per la de l’esquerra (mínimes) tot empenyent l’índex metàl·lic cap amunt (temperatura mínima). Donat que els índexs metàl·lics no es mouen per si sols, quedaran en la posició més alta a les dues columnes:

  • a la dreta (màximes), temperatura més alta (màxima) a la que ha arribat.
  • a l’esquerra (mínimes), temperatura més baixa (mínima) a la que ha arribat.

Com ho mesurem?

Preparació de l’aparell.

  1. Situem el termòmetre en un indret ben ventilat i a l’ombra (l’indret ideal és dins una caseta meteorològica).
  2. Amb l’imant fem baixar els índexs metàl·lics fins a tocar el mercuri (o glicerina) a les dues columnes.

Lectura de les temperatures màximes i mínimes.

  • Temperatura màxima: hem de llegir la temperatura indicada a la part inferior de l’índex metàl·lic de la columna de la dreta.
  • Temperatura mínima: hem de llegir la temperatura indicada a la part inferior de l’índex metàl·lic de la columna de l’esquerra. Atenció! Cal no equivocar-se en la lectura de les mínimes. L’escala graduada d’aquesta columna està invertida respecte a la posició habitual dels termòmetres: com més amunt, més fred indica.

En quines unitats es mesura?

Mesurem la temperatura en ºC (graus centígrads o Celsius).

Altres unitats de temperatura són:

Unitat Conversió a º Celsius
ºF (graus Farenheit)  C=(F-32)·5/9
ºK (graus Kelvin)  C=K-273,15

Altres termòmetre de màxima i mínima

Termòmetres de màxima i mínima de precisióterm_max_min_precisio

 Són termòmetres separats, un per la temperatura màxima  i l’altre per la mínima. Les seves graduacions solen ser de 0,5ºC.

Funcionen de forma diferent als convencionals. El tub capil·lar del termòmetre de màximes presenta un estrenyiment a prop del dipòsit que fa que el mercuri no pugui tornar enrere quan es contreu. D’aquesta manera ens indica la temperatura màxima. El de mínimes funciona d’una forma semblant però conté alcohol. Aquests termòmetres s’han de col·locar en posició gairebé horitzontal.

Termòmetre clínic
termometre_clinicÉs el termòmetre que ens indica la temperatura del nostre cos i serveix per a comprovar si tenim febre (tradicionalment > 37ºC). En realitat és un termòmetre de màxima de mercuri molt semblant al que acabem d’explicar. També té un estrenyiment que fa que el mercuri no retorni al dipòsit quan es contreu. Per fer-lo baixar cal sacsejar amb força l’aparell. Les graduacions són de 0,1 ºC i el rang de temperatures correspon a les del cos humà: 35 º C a 42 º C. Aquest tipus de termòmetres s’han anat substituint per altres de tipus digital per motius de salut i seguretat.

Referències i enllaços

Els aparells meteorològics: el psicròmetre

Per a què serveix?
Un psicròmetre és un aparell que  mesura la humitat relativa de l’aire.

Com funciona?
El psicròmetre consta de dos termòmetres de precisió mitjana (amb graduacions de 0,5ºC), col·locats l’un al costat de l’altre:psicrometre_mural

  • El termòmetre sec: és un termòmetre convencional que mesura la temperatura de l’aire.
  • El termòmetre humit: al seu bulb s’hi troba una gasa permanentment mullada que absorbeix l’aigua d’un dipòsit ple d’aigua destil·lada.
    La temperatura que marca depèn de la quantitat d’aigua que s’evapora al seu bulb, que serà major o menor en funció de la humitat que conté l’aire del seu voltant. Per exemple:

    • Si l’aire és molt sec (conté poc vapor d’aigua) s’evaporarà molta aigua de la gasa i, per tant, prendrà molta calor al termòmetre humit que marcarà una temperatura notablement més baixa que la del termòmetre sec.
    • Si l’aire és molt humit (conté molt vapor d’aigua) s’evaporarà molt poca aigua de la gasa i, per tant, prendrà molt poca calor al termòmetre humit que marcarà una temperatura gairebé igual a la del termòmetre sec

D’altra banda, com que la quantitat de vapor d’aigua que pot contenir una massa d’aire depèn de la seva temperatura (a més temperatura, més vapor d’aigua), el valor d’humitat relativa variarà també en funció d’aquest paràmetre.

Per tal de tenir presents totes aquestes variables disposem d’unes taules psicromètriques que faciliten el càlcul de la humitat relativa de l’aire basat en la diferència dels dos termòmetres i de la temperatura de l’aire en el moment en que es fa la mesura.

Com ho mesurem?

Preparació de l’aparell.

1. Omplim el dipòsit amb aigua destil·lada i hi introduïm la gasa de manera que quedi ben xopa.
2. Deixem el psicròmetre a l’aire lliure, en un lloc ventilat  però protegit del sol i de la pluja.
3. Hem d’esperar una bona estona a que la gasa quedi ben xopa.

Lectura de la humitat relativa de l’aire

1. Mesurem la temperatura del termòmetre sec i l’anotem.
2. Mesurem la temperatura del termòmetre humit i també l’anotem.
3. Calculem la diferència dels dos valors anteriors.
4. Consultem la taula psicromètrica per obtenir el valor d’humitat relativa de l’aire.

Exemple:
La mesura del termòmetre sec és de  20 ºC
La mesura del termòmetre humit és de  18,5 ºC
La diferència de temperatures és de 1,5 ºC
Si consultem la taula psicromètrica obtenim una humitat relativa de l’aire de 86%

En quines unitats es mesura?

La humitat relativa s’expressa en tants per cents o percentatge (%)

Interpretació dels valors d’humitat

Trobareu aquesta informació a l’article de divulgació sobre l’higròmetre.

Altres models de psicròmetre

El psicròmetre de carraca o psicròmetre de camp

psicròmetre de campPresenta la mateixa estructura i funcionament que el psicròmetre convencional (també anomenat, mural). Les diferències que el converteixen en un aparell fàcilment transportable i de ràpid ús són:

  • Els termòmetres són més petits i estrets (ocupa menys espai).
  • L’aigua del dipòsit s’omple en el moment de la lectura; també es mulla  la gasa.
  • Té un mànec plegable que serveix per fer voltar l’aparell a gran velocitat de manera que afavorim l’evaporació de l’aigua de la gasa per tal d’obtenir una lectura ràpida.

El psicròmetre d’Asmann o d’aspiració

psicròmetre AsmannAquest psicròmetre, a diferència dels anteriors, és molt més precís i psicrometro asmann mecanismeserveix per a calibrar altres psicròmetres o higròmetres.

Els seus termòmetres tenen una precisió de 0,2 ºC i es realitza una ventilació forçada d’aire que facilita i accelera l’evaporació de l’aigua del termòmetre humit.

 

 

El taller: construïm un psicròmetre

Web que explica com construir fàcilment un psicròmetre (Oxford Univeristy Press/ en castellà)

Referències i enllaços

Els aparells meteorològics: l’higròmetre

Per a què serveix?
Un higròmetre és un aparell que  mesura la humitat relativa de l’aire.higrometre_br

Com ho hem de mesurar?
Cal deixar l’aparell a l’aire lliure però protegit de la pluja. La lectura és directa: observem el que marca l’agulla indicadora tenint en compte el valor de les graduacions (“ratlletes”) més petites (a l’higròmetre de la imatge, la humitat relativa passa un pèl del 80 %; la graduació és en increments de l’1%).
Fixeu-vos que el valor mínim és del 10% i que els espais de separació entre els valors més baixos (per exemple entre el 10 i l’11%) és bastant més ample que la que hi ha entre els valors més elevats (per exemple, entre el 99 i el 100%).
L’higròmetre no és un instrument massa exacte. Cal calibrar-lo amb un aparell més precís. Per fer-ho, cal girar amb un tornavís un cargol que trobareu a la part posterior de l’aparell fins a ajustar-lo al valor real.

En quines unitats es mesura?
La humitat relativa s’expressa en tants per cents o percentatge (%)

Com funciona?
Dins l’aparell hi ha un fil especial (catgut) o bé un cabell tensat que quan l’ambient és humit s’estira una mica i quan és sec s’encongeix també una mica. Aquestes petites variacions de longitud són augmentades per un mecanisme que fa girar l’agulla indicadora.

Interpretació dels valors d’humitat
Podem considerar diferents rangs d’humitat ambiental.

0 – 20 % Molt sec A Catalunya, difícilment arribem a aquests valors.
20 – 50 % Sec Ambient sec, normalment assolellat; bona visibilitat. La roba estesa s’eixuga ràpidament. A vegades ens “passa el corrent” en tocar certs objectes . Si parlem molt, se’ns queda la boca seca.
50 – 75% Normal Humitat normal. Visibilitat regular. El valor mitjà d’humitat a Catalunya és del 65%.
75 – 99 % Humit Ambient humit; visibilitat dolenta. Costa molt d’eixugar la roba estesa. El cabell (sobretot si és llarg) se’ns esbulla. Algunes persones noten dolor.
100 % Saturat  El vapor d’aigua es precipita en forma de petites gotes tot formant la rosada o la gebrada, segons la temperatura. Es pot produir boira. Visibilitat pèssima. La roba estesa no s’eixugarà mai.

Altres higròmetres curiosos

El frare que prediu el tempshigrometre_frare_br
El frare predictor del temps està construït en cartolina i ens indica amb un bastonet el temps que farà mostrat en una columna tot pujant o baixant el braç.  Si el pronòstic és de pluja, fins i tot es cobreix el cap amb la caputxa.

Com ho sap el frare el  temps que farà? El frare és en realitat un higròmetre i ens indica la humitat relativa de l’aire. En general s’associa el temps sec amb un temps bo i assolellat, mentre que la humitat elevada ens indica possibilitat de cels ennuvolats o pluges.

Les “wetterhaus” o casetes del temps
casa_del_temps_humitat_brSón més típiques al centre d’Europa (Alemanya, Suïssa) que no pas al nostre país. Són higròmetres de cabell que enlloc de mostrar la humitat amb l’agulla indicadora fan girar dos ninos sobre un eix central de tal manera que surt de la casa un o l’altre en funció de la humitat ambiental.
Si surt la noia (màniga curta) ens indica bon temps; si surt el noi (barret i paraigua a la mà) ens indica temps plujós. Si estan tots dos al llindar de la porta, que sembla que no es decideixin a sortir cap dels dos, temps variable.

Les figuretes que canvien de color
Hi ha unes figuretes que es solen vendre com a record que tenen la propietat de canviar figura_clorur_cobalt_brde color en funció de la humitat ambiental. Com ja hem vist en els dos casos anteriors, també són predictores del temps i es basen en la humitat relativa de l’aire.
Si la figureta es veu de color blau ens indica bon temps (humitat baixa). Si es torna de color rosat ens indica mal temps (humitat elevada).
Aquí el mecanisme no es basa en l’higròmetre de cabell sinó en una substància, el clorur de cobalt hidratat, que canvia de color si absorbeix més o menys aigua de l’ambient

El branquilló de fusta
vareta_higrometrica_brAlguns tipus de fusta, com ara el bedoll, tenen la propietat d’absorbir la humitat de l’aire i canviar de forma en les seves parts més primes com poden ser els branquillons. Es solen col·locar a l’exterior de les cases i tenen la funció de predir el temps. És un estri originari dels indis nadius americans.

  • Si el branquilló es corba cap amunt (temps sec): bon temps.
  • Si el branquilló roman horitzontal o es corba cap avall (temps humit): mal temps, pluges a la vista.

Els cabells…

humitat_cabells_brCom ja bé sabeu, els cabells són un bon indicador de la humitat de l’aire, sobretot si els porteu llargs.
Fixeu-vos en la melena de la noia del dibuix i penseu perquè fa un pronòstic d’humitat alta.

 

 

El taller: construïm un higròmetre de cabell

En aquest web (en anglès) trobareu com poder-vos construir un higròmetre de cabell.

Referències i enllaços