Descobrint el bosc de Collserola

El dijous i divendres 25 i 26 de maig, els alumnes de 3r de l’Escola Miquel Martí i Pol de Sant Feliu de Llobregat han descobert el bosc de Collserola.

Primer  han dibuixat com creuen ells que és un bosc.
Després dividits en dos grups han fet una gimcana en tres llocs diferents del bosc.

3La primera prova ha consistit en analitzar a fons un gran arbre; han calculat la seva alçada amb l’ajuda d’un llapis i una cinta mètrica, han mesurat el seu contorn i han fet un estudi analitzant les seves fulles i fruits. Amb tota la informació han descobert  el seu nom: L’ALZINA.

 

En la segona prova s’han tapat 1els ulls per endinsar-se al mig del bosc i conèixe’l més a fons a partir dels  sentits i de les sensacions que els ha transmès. També han après a orientar-se amb la brúixola i saber que el vessant on es trobaven era el Nord-Oest.

En la tercera part han fet el reconeixement de sis plantes característiques de l’alzinar. Ajudats per unes fitxes trobaven el seu nom, feien un dibuix de la seva fulla i havien de veure quantes plantes de la mateixa espècie hi havia en un tancat que hi havia preparat per fer l’activitat.

Malgrat la calor i la set que tenien han treballat força!!

Felicitats!!

Investiguem la riera de Vallvidrera!

Els dimecres 24 de maig els alumnes de 5è de l’Escola Pompeu Fabra de Vallirana van fer un treball de camp als trams de la riera de la Font de l’Espinagar i de l’Avellaner.

Van començar a l’aula amb una pluja d’idees de com investigar la riera i van fer un inventari del material que ens enduríem.

33Un cop a la riera van analitzar:
Primer les condicions fisicoquímiques de l’aigua com la temperatura, l’olor, el color, la presència d’escuma, la direcció de l’aigua; també van mesurar  la fondària i l’amplada i la velocitat de l’aigua.

En segon lloc van identificar la vegetació de ribera més característica com: el càrex, la cua de cavall, l’om i l’avellaner.

En tercer lloc van capturar els animalons i hi van trobar: barretets, limnees, espiadimonis, gambetes, sabaters, grills i fins i tot un escorpí d’aigua, un nedador d’esquena, una planària, una efímera i un cuc de terra.

2

De tornada al laboratori van identificar els macroinvertebrats trobats i amb l’ajuda d’unes fitxes van saber com s’alimenten, com respiren i es desplacen. La fitxa també indicava el número biòtic que tenen associat cada animaló en funció de com tolera la contaminació.

Van acabar reflexionant sobre la manera de no contaminar els espais naturals i veient tots els animals trobats en la lupa binocular que tenim connectada al projector

Van ser uns grups molt implicats!

Fins el curs vinent!

Itinerari de descoberta de la Colònia Güell

Els divendres 5 i 12 de maig  els alumnes de 4t de primària de l’escola Benviure de Sant Boi de Llobregat van conèixer a fons la història de la Colònia Güell.

Van començar fent  una breu introducció per descobrir  alguns aspectes de com era abans la Colònia i els personatges més rellevants de l’època.

1Després han fet un recorregut on han vist els diferents edificis que formen la part industrial i residencial.  Al mateix temps els alumnes anaven contestant una sèrie de preguntes d’aquests edificis i realitzaven un divertit àlbum de fotos.

Després, una vegada en el museu, han pogut  conèixer com  Antonio Gaudí va necessitar 10 anys  per dissenyar la cripta, i la tècnica  empírica que va utilitzar. A més han tocat diferents  materials que va utilitzar per las seva construcció. També han vist  un vídeo on es mostrava la vida dels obrers i obreres de la Colònia Güell.

4Finalment, una vegada en la cripta, els alumnes han descobert els símbols exteriors més característics  i la seva arquitectura interior tan especial.

Esperem que us hagi agradat!

Fins aviat nois!

El Papiol i les seves Escletxes

Els alumnes dels quatre cursos de 6è de l’escola 25 de Setembre de Rubí van investigar la formació  d’aquestes característiques esquerdes del Papiol aquest mes de maig.

19Primer es van plantejar hipòtesis per explicar la foto aèria que els hi mostra el quadern sobre la zona on estàvem.
Van deduir el nom dels materials inferiors i superiors realitzant diferents tipus d’accions com comprovar la duresa picant amb un martell de geòleg, observant la reacció de l’àcid clorhídric i la impermeabilitat a l’aigua.
Un cop identificats el material van prendre mesures a quatre de les esquerdes: amplada, fondària i orientació.

Amb totes aquestes dades van deduir com amb el pas del temps, l’acció de l’aigua junt amb la disposició dels materials i inclinació del terreny han propiciat la formació de les escletxes actuals.

17

Han estat uns alumnes molt treballadors!

Fins la propera

Alumnes de l’Institut Vall d’Hebron posen en pràctica les eines bàsiques per a la gestió forestal

IMG_20170321_092823

Mesurant la densitat de la fusta de pi

Els dies 21 de març i 19 d’abril d’enguany, els alumnes del Cicle Formatiu “Activitats en el Medi Natural” d’aquest Institut de Barcelona van poder aplicar les tècniques bàsiques per al coneixement de l’estat d’un bosc de pi blanc a la zona de la Rierada de la Serra de Collserola.

Els elements bàsics per a determinar-lo són: classificar els arbres per classes diamètriques, calcular la biomassa dels troncs i calcular també la producció i la productivitat del bosc. A nivell pràctic, els alumnes es van organitzar en grups que tenien assignats una parcel·la d’estudi cada un. Havien de prendre mesures dels diàmetres i de les alçades de tots els arbres (els diàmetres de forma directa; les alçades per mètodes trigonomètrics). Prèviament havien calculat de forma experimental la densitat de la fusta de pi blanc.

Donada la poca densitat d’arbres que hi havia a cada parcel·la, es van ajuntar totes les dades de les parcel·les en una sola de més gran; d’aquesta manera aconseguim donar més significativitat als resultats obtinguts. El tractament de les dades es va fer mitjançant un full de càlcul excel (BiomassaVR.xls) creat expressament per a aquesta activitat.

Grafic_arbres_Vall_HebronEls resultats obtinguts ens mostren un bosc amb bastants plançons de pins i també força exemplars més aviat grans; falten pins de gruix mitjà. Els alumnes van aportar diferents interpretacions per tal d’explicar aquest fenomen.

Felicitem els alumnes i els seus professors pel treball de gran nivell que van portar a terme.

Podeu trobar més informació d’aquesta activitat a la seva pàgina descriptiva

La història geològica d’un riu fins arribar al mar

El divendres 31 de març els alumnes de Batxillerat dels Instituts Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat i Frederic Mompou de Sant Vicenç dels Horts van realitzar una sortida de geologia a Pallejà per tal d’investigar la història del riu que va començar a fer sediments que daten de fa 250 milions d’anys111

Una mica més amunt de l’escola Angel Guimerà d’aquesta localitat es poden apreciar molt bé els afloraments, en nivells superposats de: conglomerats, gresos, i calcàries.

Van analitzar cada afloraments tot mesurant estrats, alçades, direccions i capbussaments  de les capes; també van determinar la duresa i composició de les roques. Amb totes les dades recollides van poder interpretar l’origen de tota la seqüència que es correspon a una transgressió marina d’una plana al·luvial.

Un cop al centre i amb la informació obtinguda podran realitzar la columna estratigràfica i un tall topogràfic de la zona per a determinar en quina vessant de muntanya es poden trobar surgències d’aigua.

 

Estudi del riu LLobregat

Els dies 29 i 30 de març vam fer una sortida al Riu Llobregat amb els alumnes de 4t de l’Escola La Sínia de Molins de Rei.

L’objectiu de la sortida era realitzar una recerca sobre el Riu Llobregat per determinar la qualitat de l’aigua i el seu entorn.

5Vam realitzar dos grups grans dividits cada un en tres subgrups més petits que van anar rotant per fer les diferents activitats:
-La primera  va consistir en determinar la qualitat de l’aigua mitjançant paràmetres fisicoquímics com la temperatura, l’olor….
– La segona consistia en la identificació de la vegetació i l’impacte de l’ésser humà al voltant del riu en el tram que treballàvem.
11– En la tercera capturàvem invertebrats del riu amb la finalitat d’identificar-los i conèixer la qualitat de l’aigua.
Aquesta activitat  es va realitzar al riu Llobregat a l’alçada del Pont de Can Baruta,el mes vinent aquests mateixos grups aniran al naixement del riu Llobregat i a la desembocadura per comparar tots els resultats i esbrinar com evolucionen tots els paràmetres a mida que el riu s’apropa al mar.

Van arribar amb bicileta per després de l’activitat continuar el recorregut pels aiguamolls

Fins aviat!

Pràctiques d’ecologia forestal amb l’Institut de Corbera de Llobregat

img_20170310_115611_brEl passat 10 de març, un grup reduït d’alumnes de 2n de Batxillerat d’aquest institut, acompanyats de les seves professores, van portar a terme un treball d’ecologia de camp que tenia per finalitat caracteritzar l’estat actual d’un bosc de pi blanc i elaborar propostes per a dur-hi a terme una gestió forestal adequada. Això va implicar:

  • Classificar els arbres en classes diamètriques (concepte més o menys equivalent a les seves edats) i analitzar la seva freqüència.
  • Calcular la biomassa del bosc (kg/ha)
  • Calcular la producció (kg/ha/any).

Vam escollir una parcel·la de bosc propera al Camp d’Aprenentatge. Els alumnes van mesurar la seva àrea mitjançant tècniques de cartografia digital.
Es van distribuir la totalitat d’arbres presents entre els diferents grups d’alumnes. Per a calcular la biomassa de cada arbre havien de mesurar el seu diàmetre (mitjançant una cinta π) i la seva alçada (mitjançant càlculs trigonomètrics i l’ajut d’un clinòmetre).

Per a calcular la producció els calia conèixer la biomassa que tenien els arbres un cert temps enrere, és a dir, el seu diàmetre i la seva alçada d’aquell moment. Per a calcular-la van mesurar els diàmetres a partir de mostres d’anells de creixement dels arbres (extretes amb barrines de Pressler, o amb mostres de “llesques” de pins de la zona) i les alçades a partir d’una equació de creixement dels arbres (obtinguda a partir de les dades reals d’alçades actuals).

classes_diametriquesEls resultats obtinguts ens van sorprendre una mica ja que només hi havia arbres  o bé molt joves o bé molt vells. La interpretació no era fàcil però van sorgir diverses possibles explicacions entre els alumnes

Va ser un grup amb un gran nivell de comprensió de tota la metodologia emprada i amb molta capacitat analítica. Felicitats!

L’Escola Roda investiga la Riera

Els alumnes de 4t d’aquesta escola de Terrassa van fer l’activitat al voltant de la riera de Vallvidrera per esbrinar la qualitat de la seva aigua.

5Utilitzant termòmetres i  pots de vidre van analitzar algunes propietats de l’aigua, com la temperatura, el color, l’olor i la terbolesa. També van identificar la vegetació de ribera i van veure com comencen a créixer les cues de cavall com podeu veure a la foto.2

Finalment van capturar mostres significatives dels animals que viuen a la riera i que segons els seu color de qualitat  donen  informació del grau de contaminació de l’aigua de la riera.

Els nens han pogut comprovar que l’aigua, tot i semblar neta, no és potable i per tant no la podem beure.

Us esperem el curs vinent!!

Els meteoròlegs de l’Institut Lluís de Requesens

Durant sis dies de febrer, els alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei han pujat i baixat a peu fins al Camp d’Aprenentatge en un trajecte per muntanya d’una hora i quart aproximadament (excepte els del darrer dia, que va estar plovent tot el matí), amb la finalitat de posar en pràctica les seves “habilitats meteorològiques”.,

Així, doncs, han pogut veure i utilitzar una gran diversitat d’aparells de meteorologia, com diversos tipus de psicròmetres, el termòmetre de màximes i mínimes, l’evaporímetre, l’anemòmetre, el pluviòmetre, el baròmetre, etc.

img_20170208_105911_brTambé han fet d’homes i de dones del temps en una simulació de programa de televisió de predicció meteorològica a partir de dades reals obtingudes dels mapes isobàrics del web del servei meteorològic britànic. Val a dir que, en general, tots els grups van fer prediccions força encertades.

Felicitats meteoròlegs!