Informe sobre la central atòmica Josep Pla
Enric Juliana & Julià de Jòdar, “Radiacions”, Editorial Proa, Barcelona, 2011, 107 pàgines, 17’50 €.
El teatre Romea va acollir la lectura dramatitzada de “Radiacions” sota la direcció de Carles Canut. Les veus de Ferran Frauca, Josep Maria Pou i Toni Sevilla van donar vida a la trobada de dos vells amics que es retroben sobre el pont marítim d’una ciutat de costa. És una obra escrita a dues mans sobre la ciutat de Badalona, pretén ser una radiografia de la societat contemporània a Catalunya: “La vida és un munt de ruïnes insignificants i iròniques”.
El llibre es pot llegir com a resposta a la devastadora crisi immobiliària, com a alternativa per sortir del forat socioeconòmic, per tenir un macro projecte de futur que torni a il·lusionar els desencantats, els catalans decebuts i indignats: la construcció d’una fastuosa central atòmica darrera generació, anomenada Josep Pla. Acostumat a aquests tripijocs, el polític els protagonistes volen teixir complicitats i aliances entre el món financer, el bancari, els governants i les xarxes d’informació per fer viable aquest projecte mastodòntic.
Aquesta és la primera col·laboració literària entre Enric Juliana, subdirector de La Vanguardia i autor de diversos llibres, com ara “La deriva d’Espanya”, i Julià de Jòdar, escriptor amb premis com ara el Carlemany i el Prudenci Bertrana, entre altres, i que ja ha ambientat més d’un dels seus treballs literaris a la ciutat de Badalona. De fet, el Pont del petroli havia estat unió de les seves primeres novel·les: “Aquest nou consens que dius, s’aguanta amb pinces. I a cap amb dos dits de front li passaria paper cap de reprendre l’energia nuclear aixecant una central a les ports d’una gran ciutat. És una bogeria. Ets membre d’un cercle de bruixots nuclears, Salesa? Per això m’has citat aquí? Per fer-me soci i participa dels deliris de la teva maçoneria il·luminada, que fa anys i panys que vol dirigir el país des de l’ombra? Et con com si t’hagués parit … perquè m’ensumo que hi hauran de ser tots”.
La temàtica del llibre ha cobrat una sobtada actualitat amb la situació d’alarma nuclear que viu el Japó a causa dels esdeveniments a la central nuclear de Fukushima. Dos personatges, un periodista i un polític, estan en el Pont del Petroli per parlar de la construcció d’una central nuclear en un municipi que s’assembla molt a Badalona. Un advocat ben relacionat amb la política (Salesa) i un expert en les noves tecnologies, que es fa dir posperiodista (Lamba). El Pont del Petroli, un vell pantalà de Campsa avui reutilitzat com a mirador, apareix en les primeres novel·les de Julià de Jòdar i és el gran supervivent d’un paisatge dur i imperatiu que els dos autors van conèixer bé en la seva joventut. Primer va ser la platja, després el detritus del desenvolupament industrial desbocat, després la higienització i les plusvàlues immobiliàries i ara, després de la volatilització de la bombolla, la incògnita del què fer: “No siguis Borinot, Lamb. En Josep Pla ja ho va intuir l’any 1965. La coneixes, la història d’en Pla i el Programa Atòmic Empordanès? ”
Lamb i Salesa esbotzen amb cruesa els mecanismes contemporanis del poder i, bategant per sota de la seva pell de ciment, el fil dramàtic: la fragilitat, el desassossec incurable: “Ara m’agrades, Lamba. De realitat, mister Twitter, tu en saps un ou. Constato que l’estada a l’estranger et va espavilar. No has fet com aquests col·legues teus, que encara viuen penjats dels mites del periodisme d’investigació i altres romanços justiciers contra el poder “.
De manera penetrant i misantròpica, el duel dialèctic entre els dos personatges porta a col·lació el desgovern democràtic, les corrupteles del poder, els negocis bruts, els estralls de l’especulació urbanística, les polítiques de disseny, els paràsits de torn, etc. Com a distensió, a l’intermedi de les dues parts del llibre hi aparèix un personatge mig shakespearià.
L’obra teatral ens planteja una reflexió irònica sobre el mapa polític de la nostra societat. Els moviments socials i la crisi econòmica porta els dramaturgs a reflexionar sobre la realitat del carrer amb la finalitat que l’espectador que assisteix al teatre entri en diàleg permanent amb el que està succeint al carrer.
J. A. Aguado