EDITORIAL CÁTEDRA

La Vigilància i el control sobre la societat lliure

Evgueni Ivànovich Zamiàtin, “Nosaltres”, Càtedra, 2011, 314 pàgines, 12€.

 

La literatura és temps i història, no només esperit diví (si és que ha estat només això alguna vegada) per això per entendre els problemes de la Rússia actual cal remuntar-se a la seva literatura de principis de segle on llibres com la novel·la que llegim avui van marcar un punt crític i reflexiu sobre una realitat que venia com una allau sobre la societat. A la novel·la es parla sobre l’opressió i la repressió per part de la classe dirigent sobre la població. No va ser publicat en rus fins al 1988 tot i ser escrita el 1921, això dóna una idea de la càrrega crítica de la novel·la. George Orwell la va prendre com inspiració per a la seva “1984” perquè reflectia el control total de l’Estat sobre la vida pública i privada dels seus ciutadans i la repressió, no només dels dissidents, sinó dels que poden arribar a ser-ho. Un altre dels elements terriblement actual és la destrucció de la intimitat per augmentar la vigilància i el control sobre la societat lliure. La novel·la reflecteix una societat on s’anul·la la personalitat i la individualitat. Seguint això la societat tracta d’acabar amb el “jo” per sumir-lo en la col·lectivitat que dóna títol a l’obra “Nosaltres”.

La política a vegades és dura i de vegades duríssima, depenent del país on vius. I de vegades immoral, podrida, corrupta. I de vegades salvatge, inhumana. Envia als seus escriptors a la presó o als camps de concentració. Els russos saben molt d’això. La primera vegada que vaig visitar Moscou em va sorprendre l’admiració que tenien en aquell moment els russos de les figures absolutistes, amb el temps la societat ha anat evolucionant i ara es llença al carrer demanant canvis.

La novel·la de Evgueni Ivànovich Zamiàtin (1884-1937) és el producte d’un visionari, d’una persona que considerava amics seus a Dostoievski, Turguénev i, especialment, Gógol. Una persona que va patir la repressió de la revolució i que gràcies a Màxim Gorki va aconseguir exiliar-se a París, on va morir.

“Nosaltres” ens presenta un món on l’holocaust mundial ha obligat a refugiar als supervivents en una campana de vidre que els protegeix de la naturalesa salvatge, Zamiàtin situarà en el centre del sistema polític a la Raó. La racionalització de tots els processos, públics o privats, que hi ha a la vida serà obra del que és anomenat l’Estat Únic. És molt interessant observar com l’autor va col·locar un pòsit de lògica racional a tota acció que el sistema emprèn fins al punt de fer natural la vida antinatural. El títol de l’obra, “Nosaltres”, és present en tot el text on hi ha una dialèctica nosaltres-vosaltres-ells que diferencia molt bé als grups presents a la discursiva. Escrita com si fos un diari d’un dels homes clau en els desvaris de l’Estat Únic, la novel·la situa els individus com a peces petites d’una gran maquinària, la que realment té importància i per la qual s’han de fer tots els sacrificis individuals possibles: “Glòria a l’Estat únic, glòria als números i glòria al Benefactor!”.

El protagonista és un home, encara que pel seu nom no ho sembli. “D-503”, així es diu el nostre subjecte, que no, no és un robot ni un cyborg, només és una peça més de l’engranatge, un nombre més, que per si sol, a priori, no té cap valor. D-503 és un matemàtic, un racionalista empedreït que dóna suport amb fermesa l’opressió de l’Estat Integral. El món que descriu Zamiàtin és un món de parets de vidre, on la privacitat no existeix excepte per al sexe, i els noms han deixat pas a la deshumanització del codi de sèrie. L’autor del diari escriu per a vosaltres -el lector – que serà un ésser considerat inferior pel fet de no posseir encara la saviesa per crear un Estat únic. La missió de nosaltres serà la de portar-li la benedicció de l’Estat Únic a vosaltres, però una sèrie d’esdeveniments -duts a terme per ells, naturalment- posaran en compromís la comesa: “vaig comprendre que deia la veritat. Una veritat ridícula i absurda. Però humana “.

Si traslladem els paràmetres a la societat actual dominada pels mercats i els mitjans de comunicació els paral·lelismes que el lector pugui traçar resulten d’una digressió subtil i rica. Tot per fer-nos comprendre la complexitat de les coses simples, l’estranyesa que s’oculta en les altres lectures de la realitat.

J. A. Aguado

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *