Els climatòlegs estan dividits sobre el vincle entre les desastroses inundacions d’aquest mes a la serra i la selva del sud de Perú i la proximitat de la corrent càlida del Niño a la costa septentrional, més enllà de la serralada dels Andes.
L’expert peruà Abraham Levy descarta cap relació entre l’extraordinària crescuda del meridional llac Titicaca, les inundacions a les selves de la Mare de Déu i Cusco, i El Niño, el corrent del Pacífic equatorial que altera el clima en diverses regions del planeta.
“La temperatura de les aigües del mar a la costa nord tot just s’ha elevat fins ara en un parell de graus, ni tan sols ha produït les pluges extraordinàries que provoca El Niño a la costa nord “, va concloure Levy.
En canvi, la directora del Departament de Climatologia del Servei Nacional de Meteorologia i Hidrologia del Perú, Ena Jaimes, va estimar que malgrat la distància les inundacions a la serra i selva sud-oriental formen part del procés atmosfèric originat per El Niño.
“A l’atmosfera no hi ha fronteres, els fenòmens atmosfèrics estan interconnectats i és probable que fins la inusitada i extrema calor seca que aclapara actualment a Argentina i Uruguai formen part del procés desencadenat per El Niño abans d’arribar al continent”, va comentar.
“Tot canvi de temperatura provoca corrents de vent”, va explicar Jaimes. “Les grans masses d’aire escalfades per la temperatura de les aigües del mar ascendeixen, generant buits que són omplerts ràpidament per altres masses d’aire, provocant un dinàmic procés de vents”, va sostenir.
Els científics encara no es posen d’acord (o no estan en condicions d’establir) si l’actual fase d’El Niño tindrà efectes devastadors o moderats en el clima de diverses regions, encara que segons l’Organització Meteorològica Mundial, l’actual és un episodi benigne.
Inundacions al Perú
Terres nevades de Tarragona
Al llarg de les darreres setmanes s’han succeït una sèrie de borrasques provinents de l’oest originades per una situació meteorològica excepcional. L’aturada dels vents alisis, provocada pel fenomen de El Niño, ha originat una zona de baixes pressions a les Açores que ha desencadenat l’arribada d’un seguit de borrasques que, en combinació amb l’aire fred del nord, han deixat les terres tarragonines amb un aspecte canadenc. I això encara no ha acabat. S’esperen tempestes per aquest cap de setmana.
El Niño i La Niña
El Niño és un fenomen meteorològic de l’Oceà Pacífic, conegut en el món científic com a ENSO (El Niño-Southern Oscillation El Niño-Oscil·lació del Sud). Provoca estralls a escala mundial, afectant a Amèrica del Sud, Indonèsia i Austràlia.
El nom de “El Niño” es deu als pescadors del port de Paita al nord del Perú que van observar que les aigües del sistema de corrents Xilè-Peruà o corrent d’Humboldt, que circula de sud a nord davant les costes de Perú i Xile, s’escalfaven a l’època de les festes nadalenques i els cardúmens o bancs de peixos fugien cap al sud, a causa d’un corrent calent procedent del golf de Guayaquil (Equador). A aquest fenomen li van donar el nom de Corrent del Niño.
És un fenomen amb més de quaranta mil·lennis d’història climàtica.
[kml_flashembed movie="http://static.consumer.es/www/medio-ambiente/infografias/swf/elnino4.swf" width="500" height="400" wmode="transparent" /]
L’apoteosi de ‘El Niño’
La intensa onada de fred que escombra l’hemisferi nord coincideix amb el període de més intensitat d’un fenomen climàtic que es produeix cada cinc anys. L’origen del dur clima dels últims dies s’ha de buscar en ‘El Niño’, un fenomen que es produeix quan hi ha un canvi de temperatura a les aigües del Pacífic. Llavors, es frena la circulació dels vents alisis i alteren els mecanismes que propicien la formació dels anticiclons a les Açores. L’absència d’altes pressions fa que la façana occidental europea, on s’inclou la Península Ibèrica, es vegi afectada per un rosari de borrasques que a l’hivern es converteixen en nevades.
‘El Niño’ està per tant a aquestes alçades de l’any en el seu millor moment. Això vol dir que almenys fins al 30 de desembre el front atlàntic europeu es veurà afectat per una successió d’intenses borrasques. El període de màxima intensitat d’aquest fenomen, que es produeix cada cinc anys, propicia una situació de generació contínua i rapidíssima de borrasques a l’Atlàntic que viatgen a tota velocitat cap al continent europeu. Algunes són ciclogènesis explosives i gairebé totes viatgen cap a la zona d’Irlanda i Gran Bretanya.
El flux de borrasques declinarà a partir de cap d’any. Gener i febrer es caracteritzaran per un règim pluviós superior a l’habitual a la façana atlàntica. L’hemisferi Nord, mentrestant, intenta recuperar-se de la tiritona i fa un balanç d’urgència que inclou la pèrdua d’un centenar de vides humanes i danys que seran multimilionaris pel caos en el transport.
Vergonya climàtica
La Cimera del Clima de Copenhaguen ha acabat en fracàs. Aquest matí, a la reunió, s’ha “pres nota” de l’acord climàtic de mínims subscrit per una vintena de caps d’Estat i de Govern que ni és vinculant ni posa xifres de compromisos en la reducció del CO2, però posa damunt la taula 30.000 milions d’euros per al finançament a curt termini.
La presidència de la conferència va anunciar que havia “pres nota de l’Acord de Copenhaguen del 18 de desembre de 2009”, que inclourà en el seu encapçalament una llista dels països contraris al text. Això suposa un gran desengany en la lluita contra el Canvi Climàtic, ja que aquest acord no és vinculant i ni tan sols posa xifres de compromisos de reduccions d’emissions de CO2.
L’ONU va recórrer a aquesta fórmula per fer operatiu l’acord, que va ser durament criticat com il.legítim per països com Veneçuela, Nicaragua, Cuba, Bolívia i el Sudan. Per tal que pogués convertir-se en un acord de Nacions Unides, aquest havia de ser ratificat pel plenari de 193 Estats.
Arriba Obama
El president dels Estats Units, Barack Obama, ha arribat avui a Copenhaguen i poc després ha començat una reunió no programada amb representants de 20 països en moments en què els caps d’Estat i de Govern, pressionats pel temps, fan esforços agosarats per arribar a un acord per limitar l’emissió de gasos que provoquen l’escalfament mundial.
Sobre això, el mandatari ha manifestat: “el temps de parlar s’ha acabat. No he vingut a parlar, vinc a actuar. El món ha d’arribar a un acord, encara que sigui imperfecte”.
Obama ha advertit als delegats reunits a Copenhaguen que “mentre el món ens observa, la nostra capacitat per actuar en forma col·lectiva està en dubte (…) La qüestió ja no és la naturalesa del repte sinó la nostra capacitat per afrontar-lo”.
Unes hores abans de la seva arribada, un portaveu de la Unió Europea va assenyalar que no es comptava amb un acord per a presentar als seus líders. Alguns delegats es queixaven que l’acord final probablement estaria basat en política i no en mesures concretes per afrontar el canvi climàtic.
Estats Units contribuiran amb cent mil milions de dólars
La cimera del canvi climàtic de Copenhaguen s’aproxima a la seva clausura sense acord a la vista, però amb una infinitat de crides dels líders polítics per arribar a un mínim consens abans que sigui massa tard. L’única nota destacable de la jornada d’ahir va ser el desafiament plantejat pels EUA a la Xina a l’acceptar donar a partir del 2020 un ajut de 100.000 milions de dòlars als països pobres per a que lluitin contra l’escalfament.
Xina diu que no vol diners però que tampoc vol inspectors que fiscalitzin les seves emisions de gasos amb efecte hivernacle.
Per altra banda, les ONG presents a la cimera han estat desplaçades del Bella Center a un auditori a 10 km de distància.
