L’adquisició  del  llenguatge resulta  determinant  per la  construcció  de la pròpia  relació  amb  el nostre  espai. (Boris  Cyrulnik).

El  t i les paraules marquen  realment  les  distàncies.

S’ha observat que els   nens  autistes  no tenen  noció  de la  distància  social i  es  poden penjar  del braç  de  qualsevol persona, encara  que l’acabin  de conèixer.

Els  bebés ignoren els  límits  de proximitat: necessiten  tocar,  olorar i xupar  les coses per  a  reconèixer-les. La  distància  íntima  no  existeix,  es  diexen  agafar  a  coll per  persones  desconegudes.

Però quan, envers  els  8  mesos, comencen a mb el  balboteig i coincidint  en l’època  que fan  distinció  entre  coneguts  i desconeguts  ja  rebutja  les persones  no  familiars  per ell que  s’apropen  massa.

La distància  interpersonal

Les diferents  zones:

a) Distància íntima (0-50 cm): en aquesta  zona se situen las persones estimades i els familiars.

b) Distància personal (50-125 cm):  és l’espai personal de cadascú, una espècie d’esfera protectora que ens  agrada  mantenir entre  nosaltres  i la  resta  de  la  gent.
c) Distància social (1,25-3,5 m): és la distància que es mnaté per  treballar  en  equip o  en  relacions  socials  ocasionals.
d) Distància pública (més de 3,5 m): és  la  ens  agrada mantenir  amb  els  desconeguts  (per  exemple  al  caminar  pel carrer). S’escull, inconscientment  per  denotar  jerarquia.

Tots els primats, dels que hem  heretat  el concepte  jeràrquic, es  comporten  de la mateixa  manera.

Si una  persona se  situa  a  un  tipus  de  distància  que no li correspon  per la  seva vinculació amb  nosaltres (molt  a prop  un  desconegut) o  molt  lluny (un  familiar o amic  íntim) ens  molestarem.

Encara que, en la marca del territori  (com  en el  to  de  veu)  hi té molt  a  veure les  circumstàncies  i el  lloc  ons  hagim  criat. Una persona  que  s’ha  criat en  una  zona  amb  poca  densitat  humana, necessitarà interposar  més  espai entre  ell i els  estranys que  una altra  que  s’hagi  criat  en un  barri molt poblat  d’una  gran  ciutat.

El territori, en general, el marquem totes les persones. Variarà la “distància de  seguretat” que marcarem,  segons la cultura en  que ens hem criat, o el  sexe  dels nostre interlocutor, i  fins  i tot la pertanyença o no al mateix  grup.