EVOLUCIÓ DE L’HOME. EXPRESSIONS FACIALS

Aquesta  imatge  està   extreta  d'una  pàgina  web interessant:

www.pais-global.com.ar

Ens  mostra  com  l’evolució  de  les  espècies  ha  anat  dotant  d’eines corporals  d’expressió,

un  dels  bagatges per  enfrontar-nos  amb  el  món.  L’altre  seria  l’aprenentatge.

Les  opcions  expressives  s’han  anat  enriquin  conforme  el  cervell  de cada  espècie  s’ha ant  fent  més  i més  complex.

Els  següents dibuixos  mostren  com  han anat  evolucionant  les  expressions  facials (i els  músculs  que  les produeixen)  des  de  l’inxeprepressiva  màscara  del  peix fisn  l’eloqüència  de la  cara  de l’home.


peix  actual descendent  d'un peix  primitiu, no  té  músculs  facials.

Peix actual descendent d’un peix primitiu, no té músculs facials.

Un  rèti

Un rèptil  capaç  de  comunicació  facial,  el clamidosauri,  utilitza  uns  músculs (línies  fines)  que  són  una  mdificació  dels  del llangardaix típc (extrem dret)  quan  corre  un risc.                               1. Normal                              2.Amenaça

Els  Mamífers

A  mesura  que els  mamífers  van  evolucionan,  els  teixits  musculars  es  diferencien  fins  a  cobrir  la cara  amb la  mòbil  màscara característica  del grup.

L'oposum  americà,  mamífer relativament primitiu, pot utilitzar  els  seus músculs molt  senzills  per  expressar  amenaça,  quan  s'espanta,  mostrar-se  ferèstec quan l'ataques  i  es  pot  fer  passar  per mort.

L'oposum americà, mamífer relativament primitiu, pot utilitzar els seus músculs molt senzills per expressar amenaça, quan s'espanta, mostrar-se ferèstec quan l'ataques i es pot fer passar per mort.

Entre els  primats,  els  músculs  del  rostre  es  tornen  molt  més  espezialitzats,  i  permeten una  complexa  combinació de  galtes  i  boca en  posicions  que emeten  els  precissos  missatges  que  una  vida  social  requereix.

1. Suau amenaça

1. Suau amenaça 2.Desesperació 3. Pesar 4.Soroll amb els llavis 5.Burla 6.Normal 7.Horror 8.Amenaça forta

Fer estones de descans mentre s’estudia ajuda a consolidar el qué hem aprés

Els  periodes  de  descans  mentre  estudiem  contribueixen  a  potenciar  la memòria.  Aquestes  són  les  conclusions d’un  treball  experimental realitzat per  investigadors  de  la  Universitat  de  Nova  York,  i  que  han  estat  divulgades  a  través  de  la publicació  científica  “Neuron”. Així  ho  il·lustra Lila Dvachi,  del  Centre  per  a la  Ciència  neural  de  la  Universitat  de NY,  i autora  del  treball  de  recerca.

Els  investigadors  han  emprat  per  fer  aquest  experiment la ressonància  magnètica funcional,  que  mostrava  les  regions  corticals (escorça  del  crevell) i  de l’hipocampus (regió  més  interna) dels  voluntaris  estudiats.
Van  trobar  que  existia  una  activitat  significativa  a  l’hipocamp i  al  córtex dels  individus quan  estaven descansant  després  d’un  estímul  d’aprenentatge.
A  major  activitat  a  l’hipocampus  i  al  córtex  cerebral:  millora  la memòria.
El  cervell  està  treballant  mentre es  fa  un  descans, les  parrades  són  importants  per la  memòria  i  per  a  potenciar  la funció  cognitiva.

(Imatges  tretes de la  WIKIPÈDIA)

(Neuron 2010, 65)

Extret  de  Diario Médico. Número 4.039. Any XIX. 1  de  febrer de  2010