Programa “REDES”
Estudiant el funcionament del cervell
Respon
Arxiu de la categoria: Cervell i aprenentatge cognoscitiu
EVOLUCIÓ DE L’HOME. EXPRESSIONS FACIALS
Aquesta imatge està extreta d'una pàgina web interessant:
Ens mostra com l’evolució de les espècies ha anat dotant d’eines corporals d’expressió,
un dels bagatges per enfrontar-nos amb el món. L’altre seria l’aprenentatge.
Les opcions expressives s’han anat enriquin conforme el cervell de cada espècie s’ha ant fent més i més complex.
Els següents dibuixos mostren com han anat evolucionant les expressions facials (i els músculs que les produeixen) des de l’inxeprepressiva màscara del peix fisn l’eloqüència de la cara de l’home.
Peix actual descendent d’un peix primitiu, no té músculs facials.
Un rèptil capaç de comunicació facial, el clamidosauri, utilitza uns músculs (línies fines) que són una mdificació dels del llangardaix típc (extrem dret) quan corre un risc. 1. Normal 2.Amenaça
Els Mamífers
A mesura que els mamífers van evolucionan, els teixits musculars es diferencien fins a cobrir la cara amb la mòbil màscara característica del grup.
L'oposum americà, mamífer relativament primitiu, pot utilitzar els seus músculs molt senzills per expressar amenaça, quan s'espanta, mostrar-se ferèstec quan l'ataques i es pot fer passar per mort.
Entre els primats, els músculs del rostre es tornen molt més espezialitzats, i permeten una complexa combinació de galtes i boca en posicions que emeten els precissos missatges que una vida social requereix.
1. Suau amenaça 2.Desesperació 3. Pesar 4.Soroll amb els llavis 5.Burla 6.Normal 7.Horror 8.Amenaça forta
Fer estones de descans mentre s’estudia ajuda a consolidar el qué hem aprés
Els periodes de descans mentre estudiem contribueixen a potenciar la memòria. Aquestes són les conclusions d’un treball experimental realitzat per investigadors de la Universitat de Nova York, i que han estat divulgades a través de la publicació científica “Neuron”. Així ho il·lustra Lila Dvachi, del Centre per a la Ciència neural de la Universitat de NY, i autora del treball de recerca.
Els investigadors han emprat per fer aquest experiment la ressonància magnètica funcional, que mostrava les regions corticals (escorça del crevell) i de l’hipocampus (regió més interna) dels voluntaris estudiats.
Van trobar que existia una activitat significativa a l’hipocamp i al córtex dels individus quan estaven descansant després d’un estímul d’aprenentatge.
A major activitat a l’hipocampus i al córtex cerebral: millora la memòria.
El cervell està treballant mentre es fa un descans, les parrades són importants per la memòria i per a potenciar la funció cognitiva.
.png)
(Imatges tretes de la WIKIPÈDIA)
(Neuron 2010, 65)
Extret de Diario Médico. Número 4.039. Any XIX. 1 de febrer de 2010