bmir

Tal com s’explica en el bloc d’Educació, s’ha iniciat la tercera ‘Entrevista oberta’ a la ciutadania i està dedicada al projecte eduCAT1x1. Així doncs, fins el 13 de juliol, es podrà preguntar a Jaume Graells, director general de l’Educació Bàsica i Batxillerat, qüestions d’interès en relació al projecte eduCAT1x1.  Les deu preguntes més votades es respondran en el canal d’Educació a Youtube partir del 15 de juliol.

Com s’indica en el portal de la Generalitat:

“Per participar-hi cal tenir un compte de GMail i plantejar preguntes concretes sobre el Projecte eduCAT1x1. Qualsevol queixa o comentari no es tindrà en compte en el procés de participació. També és imprescindible mantenir en tot moment el respecte i no ofendre ni atemptar contra cap persona.”

Segurament no és l’espai per al professorat implicat, però segur que ho és de la ciutadania informada. No dubto que les respostes del director general m’interessaran, però, de fet, m’interessaran molt més les preguntes. Seran un termòmetre de quins temes preocupen a la ciutadania posada en les TIC en relació al projecte.

També és possible que els docents aprofitin aquesta oportunitat per a expressar les seves crítiques al projecte o a la gestió que en fem del desplegament. També serà, doncs, un termòmetre de l’estat del projecte.

Però igualment ho serà de la qualitat de la crítica que el projecte genera. I això també ho trobo molt interessant. Veurem què en surt de tot plegat.

“Tree”

Res serà com hauria de ser. Res serà fàcil. Res serà simple. Res serà definitiu.

Però la decisió i l’actitud serà la teva.

No pensis si ho aconseguirem, decideix si val la pena intentar-ho.

Alumnes i exalumnes de l’ESMUC han preparat unes jornades de pedagogia musical pel seu compte. I han aconseguit implicar a molta gent, mobilitzar altres estudiants i docents, aconseguir finançament. Sort que en tenim de persones així. Gent que s’espavila i que fa coses.

Em va demanar una intervenció i, clar, no m’hi podia negar. Seguint l’esperit de la gent emprenedora vaig posar la coctelera en marxa per tal de fer un combinat impossible de beure! Tanmateix, sacsejar una mica les idees és un bon exercici. Els diumenges somiant i els dilluns, arremangant-nos. És una sort i un privilegi tenir “exalumnes” com l’Agnès i la seva colla.

En aquest vídeo, en Josep M. Carbó i Tegeiro, professor de l’IES de Santa Coloma de Farners de Santa Coloma de Farners en aquell moment (2007), presenta la ponència “Didàctica del grup heterogeni”, dins el marc de la Sessió general de cloenda del curs formació per al professorat de les Aules obertes.

Ara és professor a l’institut de Sils i juntament amb el grup “La font” de Girona, han començat a dur a la realitat “el seu somni”.

Un curs després, estan esgotats. No és el lloc de trobar-ne les causes. Només apuntar una reflexió: dir és fàcil, fer és esgotador. Aixecar un centre del no res, amb les condicions reals de mitjans humans, materials i de coneixement actuals és una tasca titànica.

Una raó més per a comprendre perquè l’escola no canvia fàcilment.
I per admirar el coratge i l’esforç d’en Josep Maria i la seva gent…

“El projecte 1×1″ del Departament d’educació s’ha encarregat al Grup d’Innovació Oberta encapçalat per Xavier Kirchner per decisió expressa d’Ernest Maragall, el Conseller d’Educació. Aquest projecte ha estat redefinit en funció del Plan Escuela 2.0 segons ha decretat el president del Govern espanyol.

La meva opinió ja l’he expressada en La mirada pedagógica i crec que és prou explícita: deixar d’oposar-nos al projecte, obviar la barbaritat pedagògica que suposa la proposta, no encabronar-nos en aspectes importants que tanmateix no són els més essencials i assumir la paternitat forçada d’aquest embaràs no desitjat.

Sé que no és una postura fàcil: en molts àmbits hi ha una hostilitat manifesta al projecte i en el projecte hi ha un personalisme difícil d’encaixar en les formes i els equips professionals del sistema educatiu.

És el projecte educatiu concret amb més dotació econòmica dels últims 25 anys i afectarà, de manera creixent, a tota una promoció d’educació secundària. I, segurament, les que seguiran. Això ha de suposar un canvi quantitatiu i qualitatiu en l’educació obligatòria.

Haurem de fer les paus. Haurem d’afluixar una mica tots i treballar plegats. Necessitarem totes les mans i tots els cors. Tots.

Sóc un professor d’institut en comissió de serveis al Departament: no és gaire, però és tot el que tinc. Jo hi posaré tota la meva energia professional i personal per aconseguir aquesta difícil suma.

Tasques urgents:

• Difondre i compartir una visió més àmplia i profunda de les TIC potenciant les seves dimensions metodològiques i competencials.
• Introduir elements de racionalitat i coneixement respecte a l’escàs impacte de les TIC en el paradigma educatiu.
• Liderar i gestionar canvis educatius sistèmics, assumint que les TIC, encara que puguin arribar a ser-ho, no han estat fins ara agents del canvi.

L’agenda del dia a dia no ens hauria d’hipotecar l’agenda a mig termini o a llarg termini.