bmir

Els pares i mares de l’AMPA de l’Institut Joan Amigó van organitzar una jornada adreçada a la comunitat educativa del centre sobre les TIC i el futur dels joves en un món digital. Una trobada inicialment informal, que es va anar convertint en un esdeveniment més “mediatic” degut a la presència de Dolors Reig i a la difusió que en van fer els organitzadors.

Agraït per haver pensat que els podia ajudar, no saps mai en aquestes intervencions quin impacte tindran en les famílies. Una cosa sempre queda clara després de sessions amb pares i mares: és necessària una major implicació de les famílies en el coneixement de les eines i els entorns digitals en els que viuen el seus fills. Crec que moltes pors i dubtes s’esvairien amb més coneixement de la cultura digital.

L’administració i les comunitats educatives hi tenen un paper fonamental. Suposo que els docents, també, en els nostres centres. Una feina pendent, en molts casos.

Alumnes i exalumnes de l’ESMUC han preparat unes jornades de pedagogia musical pel seu compte. I han aconseguit implicar a molta gent, mobilitzar altres estudiants i docents, aconseguir finançament. Sort que en tenim de persones així. Gent que s’espavila i que fa coses.

Em va demanar una intervenció i, clar, no m’hi podia negar. Seguint l’esperit de la gent emprenedora vaig posar la coctelera en marxa per tal de fer un combinat impossible de beure! Tanmateix, sacsejar una mica les idees és un bon exercici. Els diumenges somiant i els dilluns, arremangant-nos. És una sort i un privilegi tenir “exalumnes” com l’Agnès i la seva colla.

Hem acabat el curs adreçat als professionals dels serveis educatius que faran l’assessorament als centres EduCAT1x1. Finalitza una setmana esgotadora al Citilab, que arrencarà amb una nova ampliació del llistat de tasques i responsabilitats al voltant del Projecte EducCAT1x1.

Correspon als assistents destacar-ne els aspectes positius, assenyalar les mancances i proposar millores pel que sembla que serà una propera i imminent segona edició.

Aquesta voràgine d’intervencions, accions, trobades… és perillosa. Fàcilment podem perdre el control del projecte, en una acceleració desgovernada que no beneficia a ningú.

En música el tempo no és, com alguns pensen, la regularitat del compàs. El tempo és l’equilibri de la densitat harmònica amb la cadència de la pulsació. Per això la pulsació ha de ser variable, controlada subtilment pel músic, en atenció permanent, per a mantenir el tempo.

En aquest projecte ens juguem el control del tempo en el tractament subtil dels sentiments i de les emocions dels agents, més que no pas en l’execució que, segur, serà millorable.

Eso que se conoce como la òpera from bmir on Vimeo.

Això vaig voler dir, al final de la presentació de la xarxa de de docents.

Aquesta presentació va acompanyar l’exposició “Començar” en les jornades inicials amb els docents del Projecte EduCAT1x1. Fer deu sessions amb professors i professores de tot el territori ha estat una tasca esgotadora i estimulant al mateix temps. No puc resumir en quatre ratlles totes les converses, contactes, intercanvis, complicitats, etc. que he compartit amb tants companys. Segur que he aprés molt més que ells i n’estic profundament agraït. Gràcies!

Trina Milán va convidar a Albert Garcia Pujadas, CEO de Calico Electrònico,  a fer una xerrada als 30 docents que faran recerca educativa per al SIRE. Era una convocatòria oberta a tothom i vaig assistir perquè el tema s’ho valia: emprenedoria i innovació a l’escola.
Sens dubte, Albert és un bon comunicador i volia provocar. Crec que va aconseguir-ho, tot i que, a aquestes alçades, la provocació té una gran caducitat. L’avantatge de les intervencions fora de la caixa és el seu caràcter disruptiu i són, sens dubte, necessàries. L’inconvenient és que no es coneix el tema a fons i ràpidament s’eleven les experiències personals a rang de categories, fent una caricatura de l’escola. Els assistents eren professors amb projectes d’innovació educativa, que potser no estan gaire immersos en les TIC o la web 2.0, però que no responen gens ni mica al professor tradicional amb llibre de text. Jo hauria preferit que Albert jugués en camp propi i ens aconsellés sobre emprenedoria i innovació i que establís ponts amb l’escola.

Nosaltres podem aprendre molt de les habilitats comunicatives dels media per a connectar amb els adolescents actuals. Crec que hem de fer-ho. Però som ben lluny de les finalitats lúdiques o mercantils que envolten el seu món empresarial. L’educació no vol connectar per complaure, divertir o fer diners, vol sacsejar per a canviar. Nosaltres, si m’ho permeteu, tenim un propòsit molt més bèstia que el de Calico Electrònico. Aprendre és canviar. I canviar és un camí costerut encara que es pugui fer amb il•lusió…

La proposta fou en altres aspectes fantàstica: ja és hora que la formació sigui explícitament oberta a totes les persones dels Serveis Centrals, que incorporem veus i parers d’altres “cultures” (com ara l’empresa, un tabú encara!) i que deixem de mirar-nos el melic… Trina ha decidit apostar fort per aquests elements “d’innovació disruptiva” a dins del Departament i això requereix empenta i coratge, dues virtuts que ella té!

Tasques urgents:

• Difondre i compartir una visió més àmplia i profunda de les TIC potenciant les seves dimensions metodològiques i competencials.
• Introduir elements de racionalitat i coneixement respecte a l’escàs impacte de les TIC en el paradigma educatiu.
• Liderar i gestionar canvis educatius sistèmics, assumint que les TIC, encara que puguin arribar a ser-ho, no han estat fins ara agents del canvi.

L’agenda del dia a dia no ens hauria d’hipotecar l’agenda a mig termini o a llarg termini.