La recerca en educació literària en l’actualitat
Joan Marc Ramos
Institut Obert de Catalunya i Universitat de Barcelona
Co?loquis Catalunya Educació 2026
- Consideracions inicials
- Tema inabastable en 30 minuts
- Article Jaime Rivera Segovia (2024). Panorama molt complet: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9307544
- La recerca i la innovació presenten fronteres sovint poc clares.
- Em centraré en allò que es pot aplicar a les aules.
- Diferència entre infants i joves
- L’educació literària és un objectiu complicat: Yolande Brénas i la metàfora dels tres llindars (físic, epistèmic, epistemològic)
- Educació literària: Per què llegim literatura?
La figura del lector
Potser hagués hagut de començar preguntant… Llegim literatura?
“El professor de lectura ha de ser un bon lector per poder ser un bon mediador”
Si llegim literatura, segurament ho fem per:
- Gaudim de la lectura, ens apassiona
- Ens agraden les experiències diferents, les sorpreses
- Ens identifiquem o ens sentim interpel·lats pel que s’hi explica
- Tenim la convicció que és bo
“Qualsevol enfocament dirigit a cercar la formació literària de l’alumnat ha de ser una experiència literària entesa com una acció que relaciona l’alumnat amb la literatura d’una manera autèntica”
Què afavoreix l’autenticitat de l’experiència?
- La lectura de textos
- El fet d’establir projectes col·lectius, interacció amb els iguals
- Donar sentit a la lectura literària connectant-la amb l’entorn
- L’alumnat/lector s’ha de sentir protagonista però també acompanyat
- La intertextualitat, afavorir la connexió entre textos.
3. Les Lectures: Com ho planifiquem?
Teresa Colomer i Ana Díaz-Plaja van iniciar l’estudi dels llibres que es feien arribar als estudiants en formació.
Infinitat d’estudis de corpus i de materials didàctics per treballar-los.
Quatre grans tipus de lectura:
- Els clàssics nacionals i universals
- El Bildungsroman o novel·la de formació
- La literatura juvenil homologada
- La literatura de consum
Què triem i com ho organitzem?
La recerca coincideix amb la importància que cada centre tingui un Pla de lectura: Selecció i organització de bones lectures per al nostre context.
Caldria que anés acompanyat d’un pla d’activitats relacionades amb les lectures.
Una idea brillant: Les constel·lacions literàries.
Jover, G. (2007). Un món per llegir: educació, adolescents i literatura.
Tria i organització de les lectures, més enllà del cànon.
Exemple de Deva Gresa.
Una activitat interessant: Reflexionar sobre els perfils lectors dels nostres estudiants. Ambròs, A. i Ramos, J.M. (2018). Preferencias literarias y culturales en un grupo de adolescentes: lecturas híbridas para la formación literaria“.
4. Acció didàctica: Com ho fem?
Materials, estratègies i dispositius didàctics
3.1 Idees clau:
- Mediació/acompanyament
- Idea de col·lectivitat, del club de lectura, compartir l’experiència
- Activitats repte
- Exigència
- El paper de la comprensió lectora
Isabel Solé (Coord). (2019). Leer, comprender y aprender. Propuestas para favorecer el aprendizaje a partir de textos.
3.2 Situacions d’aprenentatge o Seqüències didàctiques: No accitivitats isolades– cocció lenta
Ana Margallo i Felipe Munita (2023) (coord): Acompañar al lector. Propuestas de lectura guiada de textos literarios.
Coneixement exhaustiu de les característiques literàries de l’obra és determinant.
Acompanyar (síntesi entre la lectura lliure i la lectura guiada) .
3.3 L’exemple de les rutes literàries
Alexandre Bataller (2026). Rutas literarias. Dispositivos para la mediación lectora. Síntesis.
Importància del context i de la interdisciplinarietat
Paper fonamental de la vivència
3.4 Dispositius guiats d’acompanyament a la lectura
El tríptic de lectura: https://view.genially.com/626594547a58e300111e9f12
Viladrau, un entorn poètic: https://sites.google.com/view/viladrauliterari/benvinguts?pli=1
3.5 Creació literària, tallers literaris. Tesi Cynthia Leiva. La creació com a camí per a la comprensió
Els fanzine, els booktubers i els Booktrailers
3.6 Lectura en veu alta (Recerca del Nelver)
- Referències
- Ambròs, A. i Ramos, J.M. (2018). Preferencias literarias y culturales en un grupo de adolescentes: lecturas híbridas para la formación literaria“. Aula de Encuentro, 20, vol. 2, 55-74.
- Gresa, D. (2017). Una proposta d’aplicació de les constel·lacions literàries en el “Temps de lectura”. Dipòsit digital de la UB. https://diposit.ub.edu/items/246c7113-3d8f-4864-adf1-b17e461d72aa
- Jover, G. (2007). Un món per llegir: educació, adolescents i literatura. Associació de mestres Rosa Sensat.
- Margallo, M. i Munita, F. (2023) (coord): Acompañar al lector. Propuestas de lectura guiada de textos literarios. Graó.
- Olivé, M. i Ramos, J.M. El tríptic de lectura: https://view.genially.com/626594547a58e300111e9f12
- Olivé, M. i Ramos, J.M. Viladrau, un entorn poètic: https://sites.google.com/view/viladrauliterari/benvinguts?pli=1
- Ramos, J.M. (2025). Didàctica positiva. les diferents presències del professor són fonamentals. Dipòsit digital UB. https://hdl.handle.net/2445/202904
- Rivera Segovia, J. (2024). Revisión sistemática de la producción científica de conocimientos en didáctica de la literatura. Tejuelo, 39, 63-104 https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9307544
- Solé, I (Coord). (2019). Leer, comprender y aprender. Propuestas para favorecer el aprendizaje a partir de textos. Horsori.