AVALUACIÓ

En l’avaluació del projecte es tenen molts aspectes en compte.

Es fa una avaluació per part de la mestra a l’inici, durant el procés i al final. Aquesta avaluació es fa a partir de l’observació d’aula, que permet detectar punts forts i dificultats en els diferents tipus d’activitats i agrupaments.  Cal destacar el paper del docent com a guia, que ajuda a reconduir les situacions d’aprenentatge on es requereix la seva actuació de manera més explícita. Els alumnes també fan autoavaluacions en algun moment del procés on se’ls demana com han participat en la realització d’algunes activitats concretes i si creuen que han assolit els objectius proposats. Quan els companys fa la seva exposició, es fa una coavaluació per part dels altres companys per detectar aspectes forts i fluixos.

METODOLOGIA

Al llarg del projecte utilitzem una metodologia molt diversa depenent de les activitats realitzades.

La pregunta inicial es fa amb tot el grup classe i s’obre un petit debat de tots els alumnes

La realització de la  pluja d’idees per poder respondre a la pregunta inicial, es fa de manera individual on cada alumne pot anar fent la seva aportació en un racó de l’aula.

Es van a buscar llibres a la biblioteca de Porqueres per poder tenir més informació i utilitzem la tècnica cooperativa 1,2,4 per escollir un llibre interessant per cada quatre alumnes.

Per treballar els conceptes que han sortit a la pluja d’idees es fan grups heterogenis d’investigació.  Cada grup ha de buscar la definició i les característiques dels elements que han sortit.

Es fa una petita exposició oral als companys del que hem après amb els grups d’investigació.

En la realització de la maqueta de la nau espacial es fan grups lliures.

Per a la realització del mural del que hem après de l’univers es fan grups d’experts on primer es fan experts en un aspecte de l’univers i després d’ajunten els experts per fer el mural complert.

 

PLANIFICACIÓ

Aquest projecte parteix d’una pregunta que fem les mestres. La fem als alumnes de segon a l’inici del tercer trimestre, pocs dies abans d’anar de colònies.
Un dia, tot mirant a la finestra els hi preguntem: Què hi ha al cel?
Aquesta pregunta obre un munt de respostes i noves preguntes. És igual el cel de dia que el de nit? Què hi ha de dia? I de nit?
Aprofitem l’activitat per fer observacions al cel durant el dia, demanar-los que observin el cel quan és fosc, el mirem quan som de colònies…

Es tracta d’un projecte amb un model de programació força obert. Tenim clars els objectius i els continguts que volem treballar però anem seguint els interessos i motivacions dels alumnes. Els productes finals son: Una petita exposició oral del que hi ha al cel i l’elaboració d’un mural sobre l’univers i una maqueta d’una nau espacial que fan els alumnes repartits en diferents grups.
La temporització del projectes és d’unes 4 setmanes. Es treballa unes 3 sessions per setmana utilitzant diferents hores i agrupaments depenent de les activitats.

COM HEM DUT A TERME EL PROJECTE ( Implementació )

Després d’haver rebut la carta de l’Eudald Carbonell, que ens ha servit de punt de partida , hem tingut curiositat per saber com va aparèixer l’ésser humà a la Terra. El que fem primer és deixar una estona per generar hipòtesis individuals, després les posem en comú amb la resta del grup i finalment establim una hipòtesis col:lectiva. Ara ens toca comprovar-la i ho fem a través de la visualització d’un fragment del documental “Los origenes de la humanidad: la odisea de la especie”.

Un cop hem conegut els primers primats que van baixar dels arbres de la Sabana, comparem la seva imatge amb la dels homes actuals i cerquem semblances i diferències entre uns i altres ( alimentació, formes de caminar, vestimenta, llenguatge … ). Aquesta activitat la fem primer en petit grup , recollint la informació per escrit en un full. Després es posa en comú amb la resta de la classe i es recull la informació generada.

Arribats a aquest punt, ens toca conèixer com van viure els primers pobladors de Banyoles. És per aquest motiu que visitem el Poblat Neolític de la Draga. Allà ens expliquen com s’hi vivia: les cabanes, la ramaderia, l’agricultura, les feines quotidianes … També aprenem a fer ceràmica, a moldre blat i a tirar fletxes amb l’arc.

Aquesta visita ens ha despertat la curiositat per saber com és la feina d’un arqueòleg. És per això que convidem a en Pau Martin, arqueòleg i actualment professor de l’IES Brugulat de Banyoles, per tal que ens ho epliqui ( en què consisteix aquest ofici, com és el dia a dia en una excavació … ).

Ja portem unes quantes sessions generant i obtenint molta informació i ara toca organitzar-la i interioritzar-la. És per això que se’ns acut fer una reproducció en forma de maqueta, i utilitzar el llenguatge plàstic per integrar aquests coneixements. Estem a prop de definir el producte final d’aquest projecte!

 

METODOLOGIA

En el projecte que han realitzat els alumnes de cicle mitjà sobre el món submarí, s’han seguit vàries estratègies metodològiques. La més rellevant ha estat el treball en equips cooperatius.  Per tal de cercar informació sobre algunes característiques dels animals que viuen al fons marí, els nens/es s’han organitzat en grups, triats per la mestra. No es va designar un rol específic a cada nen i nena, sinó que tots tenien clar quina era la tasca i es van organitzar per fer la cerca d’informació. Un cop recollides les dades que se’ls demanava, han explicat el que havien après a la resta de companys de la classe. D’aquesta manera tothom ha pogut fer un recull de tots els animals treballats.

Tota la informació recollida en aquesta part del procés l’han anat representant en el mapa conceptual. Una altra estratègia metodològica ha estat el visionat de vídeos o lectures de notícies relacionades amb la temàtica. A més a més de permetre als alumnes aprendre sobre la temàtica del projecte, reflexionar sobre l’estat dels oceans i el canvi climàtic, els ha ajudat a introduir continguts de llengua, com ara normes ortogràfiques i continguts de gramàtica.  També mitjançant jocs, alguns preparats per la mestra i altres creats pels alumnes, com el cas d’un kahoot, han pogut consolidar els aprenentatges realitzats en aquest projecte.

I per acabar, fem referència a l’enfocament globalitzat que intentem donar al treball per projectes. Alguns conceptes que han anat apareixent s’han treballat des d’altres àrees. Com per exemple, quan van adonar-se de la llargada d’una balena, van representar aquesta longitud al pati per comprovar com de llarga arribava a ser. Van seguir el mateix procediment amb altres animals.

PLANIFICACIÓ

En el primer moment del procés els alumnes de 3r i 4t van triar quin tema volien estudiar. Per votació, va quedar seleccionat el tema del món submarí. Després d’expressar quins coneixements previs tenien sobre el tema van decidir en quins aspectes volien aprofundir. Tenien moltes inquietuds per conèixer moltes característiques dels animals que viuen al fons del mar. Entre tots van començar a confeccionar un mapa conceptual, com a punt de partida del projecte. Van situar dos grans grups, els animals vertebrats i els invertebrats.

Per planificar el desenvolupament del projecte, van decidir que per equips de treball farien recerca d’informació sobre un seguit d’aspectes, consensuats entre ells, d’alguns animals dels dos grans grups, posant èmfasi en els animals que viuen al fons marí.

En el treball per projectes intentem que la planificació la facin els alumnes, ja que a partir de les seves inquietuds sobre el que volen aprendre, han de poder decidir quin camí seguir per construir els coneixements i ser capaços d’elaborar un pla de treball i, amb el guiatge del mestre, complir-lo.

METODOLOGIA

Les activitats que hem dissenyat per dur a terme aquest projecte han tingut en compte les següents línies metodològiques:

– Partir de petits grups heterogenis, o bé per parelles.

–  Incloure dinàmiques de treball cooperatiu.

– Donar importància als espais de reflexió sobre el que els alumnes anaven aprenent a partir de rúbriques d’autoavaluació, tant a nivell individual com de grup.

– Prioritzar un enfocament de les activitats que doni importància a l’elaboració d’hipòtesis i la deducció, de manera que fossin els mateixos alumnes els que anaven generant contingut.

– Fer-los protagonistes del seu propi aprenentatge a través del disseny del producte final.

Producte final

Dins el projecte Els pirates van haver-hi diferents productes finals, la majoria dels quals van tenir a més una projecció. A primer de Primària es van fer uns enregistraments publicitaris potenciant els bons hàbits alimentaris, els quals es van poder visualitzar a tots els cursos de CI. Pel que fa a 2n, en lloc d’enregistraments, es van elaborar uns pòsters que un cop finalitzats es van anar a presentar als diferents cursos d’EI i PRI i es van fer còpies en color per tal de tenir-los exposats a l’aula. També a 2n els labbooks, a part de la finalitat avaluativa, també va esdevenir un producte final. L’alumnat del cicle va estar molt content i satisfet de totes aquestes produccions finals del seu projecte.

La veu dels alumnes: Els anuncis més pirates

Durant tot el projecte l’alumnat del cicle inicial va mostrar gran entusiasme per tal d’aprofundir en la temàtica dels pirates i conèixer el seu estil de vida: van poder comprovar com moltes vegades els seus hàbits de vida no eren gaire correctes, i per això ven crear uns anuncis per tal que ells mateixos i la resta de cursos adoptin hàbits higiènics, alimentaris i conductuals adequats. Va ser el punt culminant de la motivació de tot el projecte.

PUNT DE PARTIDA ( PLANIFICACIÓ )

Els alumnes han arribat a classe. Algú s’ha fixat en que en un racó hi ha un cabàs ( que al matí no hi era ) amb algunes eines i una nota. Ho comenta a d’altres companys i aquests a la vegada a la mestra. Ens acostem al cabàs i una nena agafa la nota i la comença a llegir. Inmediatament la resta de companys es posen al seu voltant disposats a escoltar amb atenció.

Aquest és el punt de partida d’aquest projecte: una nota de l’Eudald Carbonell en la que ens convida a reflexionar sobre d’on venim els humans.

A partir de la lectura d’aquesta nota es genera un col·loqui on els alumnes intervenen lliurament I debaten coneixements i inquietuds que tenen en relació a aquest tema. La mestra va recollint la informació que es genera.