AVALUACIÓ

Una de les evidències per saber si el que s’ha après ha estat significatiu, és quan veus que els alumnes han estat capaços de transferir el que han après a un altre grup d’alumnes.

Prèviament es va acordar amb els alumnes el que s’avaluaria:

-observar els animals detingudament i amb cura

-inquietud per realitzar descobertes

-saber completar un fitxa tècnica d’una espècie d’animal

-respectar i mostrar actitud col·laborativa en el treball en grup

-saber transmetre el que s’ha après a un altre grup d’alumnes

Els alumnes han utilitzat rúbriques individuals d’autoavaluació i coavaluació. Els mestres tenien també altres rúbriques per avaluar els alumnes i el funcionament dels grups d’experts.

Els alumnes han recollit en una carpeta d’aprenentatge els aspectes treballats en el projecte.

Els alumnes han utilitzat rúbriques individuals d’autoavaluació i coavaluació. Els mestres tenien també altres rúbriques per avaluar els alumnes i el funcionament dels grups d’experts.

Els alumnes han recollit en una carpeta d’aprenentatge els aspectes treballats en el projecte.

 

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

L’avaluació de la proposta es realitza en determinats moments del projecte. Convé destacar:

L’avaluació incial del projecte va venir de la demanda dels propis alumnes d’acondicionar alguna part del passadís per poder treballar-hi en moments d’agrupaments flexibles. El professorat va valorar positivament la iniciativa dels alumnes.

La observació directa del treball dels alumnes al llarg dels quinze dies durant el qual es va portar a terme la part del projecte per part de cadascun dels mestres implicats donava dades de l’evolució dels grups. S’anotaven les conclusions en mode de llibreta d’aula.

L’enregistrament fotogràfic i la confecció d’un mural amb l’evolució del Projecte anava mostrant a tota l’escola en quin moment estava el procés de construcció d’aquest espai comfortable.

L’avaluació de cada grup de treball (consistent en avaluació per part del mestre, autoavaluació de l’alumne i coavaluació del grup de treball) dóna la informació a cada docent de com ha anat l’apartat del projecte amb el qual han estat implicats.

Una vegada muntat l’espai, faltarà saber la opinió de l’alumnat al respecte i també del professorat que serà també una avaluació a tenir en compte per l’Equip Impulsor del Projecte “espai confortable”.

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

L’avaluació del projecte ha estat formativa i continuada. S’ha utilitzat l’observació directa, el dossier d’aprenentatge, les rúbriques, l’autoavaluació i la coavaluació.

RECULL FOTOGRÀFIC DEL PROJECTE

A més de l’avaluació dels/les alumnes s’ha fet una avaluació de tot el procés: programació, elaboració i grup de treball. La valoració és molt positiva i ens encoratja a seguir treballant per projectes. Sabem que encara estem en un procés d’aprenentatge i per això, de cares al curs vinent, farem un curs dins del Pla de Formació de Zona, per ajudar-nos en aquest procés de canvi.

Finalitzem el nostre projecte

Ja hem gravat i editat els 4 curtmetratges. Vídeo i fotografia ens han acompanyat durant unes quantes sessions.

Ara toca buscar un dia per fer la presentació pública davant tot el poble. Busquem un forat amb l’alcalde per presentar-los durant les festes del Roser del nostre poble. Un cop trobat el dia, fem cartells informatius que pengem pel poble anunciant el dia de la nostre presentació.

Ens preparem una presentació oral i quan arriba el gran dia estem tots una mica nerviosos però estem molt contents perquè l’assistència ha estat un èxit.

Producte final

El passat dimecres dia 22 de maig els nens i nenes que participen en el projecte (cicle mitjà i cicle superior) van anar a enregistrar l’himne d’escola a un estudi de gravació ubicat a Santa Pau.

Allà, vam descobrir de primera mà la professió d’un music i compositor que està començant la seva carrera professional i vam poder gravar la nostra cançó com si fóssim uns autèntics cantants.

Tal i com s’ha detallat en anteriors publicacions, el procés creatiu de la construcció de l’himne d’escola va acompanyat d’un àlbum musical il·lustrat. Per aquest motiu, la gravació de l’himne apareix en un codi QR a la darrera pàgina de l’àlbum.

A continuació podeu escoltar la melodia de la cançó:

També, podeu visualitzar l’àlbum il·lustrat final:

Ens seguim llegint!

 

PRODUCTE FINAL

Per poder fer més real aquest projecte es va demanar la col·laboració d’una protectora per poder explicar en primera persona quines són les tasques que realitzen i quines necessitats tenen. D’aquesta manera, els nens i nenes podrien explicar a les persones que els anaven a visitar a la fira quina finalitat tenia la recollida de diners. A més a més, tot aquest treball els va servir per adonar-se de la importància dels actes de les persones envers els animals domèstics i quin hauria de ser el comportament al respecte.

COM HEM DUT A TERME EL PROJECTE ( Implementació )

Després d’haver rebut la carta de l’Eudald Carbonell, que ens ha servit de punt de partida , hem tingut curiositat per saber com va aparèixer l’ésser humà a la Terra. El que fem primer és deixar una estona per generar hipòtesis individuals, després les posem en comú amb la resta del grup i finalment establim una hipòtesis col:lectiva. Ara ens toca comprovar-la i ho fem a través de la visualització d’un fragment del documental “Los origenes de la humanidad: la odisea de la especie”.

Un cop hem conegut els primers primats que van baixar dels arbres de la Sabana, comparem la seva imatge amb la dels homes actuals i cerquem semblances i diferències entre uns i altres ( alimentació, formes de caminar, vestimenta, llenguatge … ). Aquesta activitat la fem primer en petit grup , recollint la informació per escrit en un full. Després es posa en comú amb la resta de la classe i es recull la informació generada.

Arribats a aquest punt, ens toca conèixer com van viure els primers pobladors de Banyoles. És per aquest motiu que visitem el Poblat Neolític de la Draga. Allà ens expliquen com s’hi vivia: les cabanes, la ramaderia, l’agricultura, les feines quotidianes … També aprenem a fer ceràmica, a moldre blat i a tirar fletxes amb l’arc.

Aquesta visita ens ha despertat la curiositat per saber com és la feina d’un arqueòleg. És per això que convidem a en Pau Martin, arqueòleg i actualment professor de l’IES Brugulat de Banyoles, per tal que ens ho epliqui ( en què consisteix aquest ofici, com és el dia a dia en una excavació … ).

Ja portem unes quantes sessions generant i obtenint molta informació i ara toca organitzar-la i interioritzar-la. És per això que se’ns acut fer una reproducció en forma de maqueta, i utilitzar el llenguatge plàstic per integrar aquests coneixements. Estem a prop de definir el producte final d’aquest projecte!

 

COMENCEM EL PROJECTE DE CURTS!

Som la classe de 4t de l’escola Bora Gran de Serinyà , 18 alumnes i dues tutores.

Després que la Naia ens comentés que havia anat el cap de setmana a un festival de curtmetratges ens fem preguntes de què és un curt.

Comença a haver-hi interès i ganes de preparar-ne un i pensem que podem dedicar-hi unes sessions i d’aquí treure la idea del nostre projecte.

Per tal de donar-li una funcionalitat comentem que podríem fer un curtmetratge relacionat amb alguna necessitat del poble.

El nostre poble té mil i pocs habitants i el treball en xarxa és molt fàcil.

I així comencem!!

títol projecte

 

Ens presentem!

L’IE Mestre Andreu està situat a Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès. Es tracta d’un centre educatiu distribuït en dos edificis separats per una distància de 900m. Pel que fa a l’escola (situada al centre del poble), s’imparteixen les etapes d’EI i PRI; a l’institut (als afores del poble), de darrera construcció (inaugurat el setembre de 2018); s’imparteix ESO. Com a únic centre, prioritzem la consolidació d’una línia metodològica que doni coherència al centre i alhora garanteixi la coordinació interetapa i el seguiment de l’alumnat.

El curs 2018-19 és el nostre primer curs que formem part de la Xarxa de competències bàsiques. Com a formació de centre, hem endegat projectes d’innovació, com ara el tractament integrat de llengües (TIL) i l’orientació educativa a través de les activitats SCAP. De la connexió d’aquestes formacions ens ha encoratjat a participar de la XCB per tal d’aglutinar les diferents estratègies i portar-les al camp del treball per projectes, on tindrem l’ocasió de desenvolupar un treball més competencial i per tant una millora dels aprenentatges de l’alumnat.

Actualment tenim una distribució dels projectes de nivell de centre fonamentalment basada en els treballs interdiscliplinaris a nivell de PRI i de treballs de síntesi a SEC; d’altra banda a l’àrea de Medi en ambdues etapes s’estan elaborant programacions atenent als indicadors de l’SCAP, que al seu torn esdevenen petits projectes que donen lloc a projeccions externes.

De la mateixa, de manera transversal sorgeixen petits projectes com ara a nivell de Plàstica;: es tracta de projectes emergents que es treballen als diferents cursos d’EI, PRI i SEC, amb la finalitat de treballar un determinat autor (com ara Peter Anton o Van Gogh) amb el resultat d’un producte final. De la mateixa manera, hem dut a terme el projecte pati, del qual en sorgeixen d’altres com ara l’apadrinament dels arbres del pati, projecte que treballa llengua, Medi i Plàstica.

Tot i l’aposta del claustre de participar enguany en la XCB, només el Cicle Inicial de PRI es va mostrar disposat a formar part de l’Equip impulsor. L’objectiu és fer taca d’oli per tal que la resta de cicle i etapes s’hi vagin adherint. Esperem que entre tots farem bona feina!!!