La conversa com a eina per contextualitzar els aprenentatges: el projecte del Twister

La conversa és una eina que ens permet contextualitzar els aprenentatges. A partir d’una conversa sorgida a l’aula veurem com es va teixint mica en mica el projecte del Twister.

  • MESTRE: Hem de pensar com farem el twister. Quants cercles hi posarem? Com estaran col·locats? Al terra hi ha unes cintes mètriques de 3 metres que ens poden ajudar a tenir referències de les distàncies. Què necessitem per fer els cercles?
  • TY: Primer hem de fer la base.
  • MESTRE: On és la base?
  • TY: On pintarem els cercles.
  • MESTRE: Quina mida hauria de tenir?
  • TY: 3 metres.
  • MESTRE: I quina forma?
  • LA MAJORIA: Quadrada.
  • SAM: Rectangle.
  • MESTRE: Com és un rectangle?
  • SAM: És un quadrat allargat.
  • MESTRE: I els quadrats són igual que els rectangles?
  • TOTHOM: No!
  • MESTRE: Quina és la diferència entre un rectangle i un quadrat?
  • DANIELA: Un és més llarg que l’altre.
  • SAM: El quadrat té tots els costats iguals.
  • MESTRE: I un rectangle té tots els costats iguals?
  • DANIELA: No, només en té dos d’iguals. Jo el faria molt gran.
  • YANIS: Per què tan llarg?
  • DANIELA: Perquè hi càpiga més gent per jugar.
  • MESTRE: Mireu quant són 3 metres. El voleu així?
  • TOTHOM: No!!! Més curt.
  • MESTRE: Quants cercles hi posem i de quina manera?
  • POL: 5 x 5
  • MESTRE: Què vols dir amb 5 x 5?
  • POL: Que hi hagi 5 columnes i 5 cercles.
  • MESTRE: Ho pots dibuixar? Què passa amb els cercles?

  • POL: N’hi ha de més grans i de més petits.
  • MESTRE: Han de ser tots els cercles iguals? Estan alineats els cercles?
  • POL: Sí, però no cal que els cercles siguin del mateix color.
  • MESTRE: I què podem fer perquè siguin de la mateixa mida?
  • QUERALT: Amb un metre.
  • MESTRE: Però com?
  • QUERALT: Posant el metre recte.
  • POL: Amb regles.
  • ABRIL: Poden fer un cercle a terra amb la cinta mètrica.
  • MESTRE: I entre els cercles hi deixarem la mateixa separació?
  • TOTHOM: Sí!
  • ONA: Podem agafar un cartró i tallar-lo en forma de rodona i després enganxar-lo al terra i dibuixar-lo.
  • ANDREA: Amb una plantilla.
  • MESTRE: Fer una plantilla i pintar-ho a terra? Aquesta és la idea?
  • TOTHOM: Sí!
  • MESTRE: I les plantilles seran cercles o ous?
  • PABLO: No poden ser òvals!
  • ABRIL: Què vol dir òval?
  • PABLO: és un cercle, però més allargat.
  • SABINA: És el mateix que li passa als rectangles i als quadrats, un és més allargat que l’altre.

ENS DISPOSEM A CREAR CERCLES

Alguns diuen que sortirà amb forma d’òval.

Alguns fan servir plantilles amb el rellotge, el rotlle de paper de cuina i fins i tot amb les barres de pegament.

La Sabina i l’Èlia elaboren el cercle dibuixant dues línies perpendiculars.

D’altres agafen la cinta mètrica i busquen la longitud de la circumferència per dibuixar un cercle. Però no aconsegueixen que sigui exacte.

  • MESTRE: Què tenen en comú el rellotge de la classe i el dibuix de la Sabina i l’Èlia?
  • JUDIT: La forma.
  • POL: Els quarts, les agulles.
  • MESTRE: Hi ha alguna altra cosa en comú? Tanqueu els ulls i penseu en algun objecte que s’assembli al dibuix de la Sabina i l’Èlia.
  • TY: un reloj, la rueda de una bici.
  • MESTRE: A veure Èlia, dibuixa una roda de bici a la pissarra.Veieu alguna altra cosa en comú? Per què es mou la roda de la bicleta?
  • PABLO: Per la cadena.
  • SAM: Pel punt del mig.
  • MESTRE: Doncs a veure si podem dibuixar una circumferència sense utilitzar cap plantilla.
  • SABINA: Però és quasi impossible que surti exacta.
  • PAU: Si hem de fer una circumferència exacta, primer haurem de saber quant mesura.
  • MESTRE: Quant mesura el què?
  • PAU: El cercle.
  • SABINA: No fa falta que sigui exacte com el meu.
  • MESTRE: Per fer una circumferència exacta necessitem mesurar algo?
  • DANIELA: Sí, la rodona.
  • MESTRE: I com mesurem la rodona?
  • DANIELA: Amb un metre.
  • SAM: Amb un regle també es pot fer.
  • MESTRE: Com creieu que és més fiable? Amb un metre o amb un regle?
  • YANIS: Com ho fa el Sam, amb un regle.
  • MESTRE: Com ho ha fet el Sam és com ho dibuixava la Sabina?
  • TY: Sí, la creu.
  • MESTRE: És necessari fer una creu per fer una circumferència?
  • ABRIL: Sí.
  • TY: Si fem la creu tenim el punt del mig.
  • MESTRE: I com fem la circumferència amb el punt del mig?
  • YANIS: Mesurant les línies iguals.
  • ONA: Jo he fet com el Yanis, però he fet una línia vertical i amb la mateixa mesura he dibuixat una recta horitzontal i no em surten iguals.
  • TY: Dibuixant un quadrat. I després una rodona dins i borres el quadrat.

  • SABINA: Mesurem amb regle quant fa d’ample i de llarg, amb la mesura de la creu (passant pel mig).
  • SAM: Jo tinc un truc. Primer mesures la rodona per dins i si és senar no es pot fer. Si és parell sí que es pot fer. Primer has de saber quina és la meitat del parell i després fas un punt just a la meitat.
  • MESTRE: I els senars no tenen meitats?
  • SAM, TY: No.
  • SABINA: Els números senars sí que tenen meitat, però no són iguals.
  • PABLO: Perquè sigui la meitat han de ser números iguals.
  • POL: El que passa és que els senars tenen meitats amb números decimals.
  • MESTRE: Una vegada teniu el punt del mig, com feu la circumferència?
  • POL: Ajuntant punta amb punta.
  • MESTRE: I com podem ajuntar punta amb punta?
  • ONA: Hi ha uns aparells que és com un llapis i un punxó, has de donar la volta.
  • SABINA: Per fer la circumferència hem de trobar el punt del mig exacte.
  • SAM: Dibuixant moltes diagonals.
  • ABRIL: Utilitzant els radis, però no sé com dir-ho. Utilitzant el pam de la mà, com un compàs.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *