La importància de la conversa

En el treball per projectes és bàsic que l’alumnat analitzi, classifiqui i triï de la informació que arriba a l’aula la que considera millor i més útil per continuar fent recerca.

Amb la conversa es poden compartir consignes, estratègies, treballar en equip, aclarir conceptes, planificar en equip. És important donar valor a les prèvies, i fer que l’error sigui una part del procés.

Quin és l’objectiu de la conversa? És bidireccional? S’han de contemplar els torns de paraula? És important regular el temps?.

La conversa esdevé una eina fonamental per contextualitzar els aprenentatges. A partir d’aquesta el mestre o la mestra se n’adona de quines inquietuds tenen les criatures, quins coneixements i què volen aprendre. Entre tots i totes determinen per on el grup pot continuar progressant.

Es plantegen preguntes per cercar nous camins, per avançar, per afrontar nous reptes, per enriquir el treball. Es comenten experiències personals. De manera compartida s’extreuen les idees més rellevants, diferenciant les informacions importants de les anecdòtiques.

El professorat ha de donar models i referents per enriquir el vocabulari. Els adults hem d’incorporar més lèxic, frases fetes i donar models correctes. Tenir sempre present l’objectiu de la conversa.

S’han de destinar espais per a la conversa en gran i en petit grup, però sempre ha de revertir al gran grup.

En la conversa surten diversitat d’opinions, interpretacions divergents, desacords. Obliga a cercar consensos, estimula la formació de conclusions, la formulació d’arguments, l’anàlisi i la crítica. Tot un seguit d’habilitats de raonament que serveixen per estructurar el pensament que facilita el llenguatge i la comprensió.

Els infants aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a escoltar als companys i companyes, a col·laborar, a utilitzar recursos visuals, anotacions, etc.. La conversa ens ajuda a conèixer, reconèixer i comprendre’ns.

L’escolta, com a part important de la conversa, permet entendre les necessitats dels infants i serveix per realimentar el projecte obrint nous camins on anar incorporant aspectes del currículum. Amb l’escolta es pren consciència del recorregut, pas a pas. Facilita el coneixement de tot allò que han après i com es pot millorar. És un instrument important d’avaluació.

La posada en comú és la constatació del coneixement individual i de grup, així com la consciència de propi progrés. Ajuda el professorat a valorar i reflexionar sobre l’evolució del treball i els resultats obtinguts, a gestionar l’error perquè sigui font de nous aprenentatges. La finalitat és que els nens i les nenes tinguin l’oportunitat de reconstruir i reflexionar sobre el projecte en el qual han treballat.

És important la disposició de l’espai per a la conversa, l’estar a prop, veient-se la cara, un ambient relaxat estimula la participació i l’escolta.

Poder exposar el que saben facilita conèixer en profunditat el que es vol explicar i ser capaç de transmetre aquest coneixement.

 

Observem els animals que hem comprat

La tarda del dia que hem anat al Condis la dediquem a l’observació. Ens disposem a mirar les propietats físiques dels animals, el seu color, mida i textura… La lupa en ocasions ens serveix de gran ajuda! L’endemà encetem una conversa per treure’n algunes conclusions…

SARDINA

 

– Jo mirava la cua.

– Com era aquesta cua? (Mestra)

– Freda i amb forma de papallona.

 

 

– Estàvem tocant una sardina.

– Sí, i mirant!

– El Miguel li va tocar l’ull i la Marina el cos.

 

– Li vaig obrir la boca a la sardina i li va sortir la llengua…

-Sí, jo la vaig veure, la llengua és una mica negra!!

-Quan està viva la mou.

-No, no la mou…

-Si està morta no la mou, si està viva, sí.

-Té la boca molt petita i té dents com els taurons.

 

-El cos de la sardina!

-Són ossos.

-No són ossos. Són espines. La sardina té espines i les persones tenim ossos…

-I la meva gossa també.

 

 

 

 

 

 

– Li miràvem l’ull a la sardina.

– Tenia forma rodona.

-Sí, i era petit.

-Semblava de plastilina o gelatina.

-La sardina no tenia pestanyes.

-Els peixos no tenen ni cabell ni pestanyes.

 

PEIX GALL

-El gall té dos ulls junts com nosaltres, i la sardina té els ulls als costats.

-El peix gall està aixafat.

-Nooo, és que és així…

-És del color de la sorra.

-És molt pla i s’amaga a sota de la sorra perquè hi ha taurons  que se’l volen menjar. Per això són del color de la sorra.

CALAMAR

-El calamar s’ha menjat un peix petit.

-Sí, el vaig veure quan el vas obrir!

L’Annie estava mirant la pota amb la lupa. Com es veu la pota del calamar amb la lupa?

-Més gran!

-Estàvem pintant amb allò negre. Després vam veure que era tinta de calamar.

-Sí, la tinta estava a dins del calamar.

-Jo vaig pintar.

-Jo no.

Voleu pintar tots i totes un dia amb tinta de calamar?

-Siiiiiii (tots alhora).

Documentem la sortida a la peixateria a partir del dibuix i l’escriptura

Encetem una conversa col·lectiva a partir de les fotografies que anem presentant a la pissarra digital. A posteriori, imprimim aquestes imatges i les enganxem a la pissarra perquè tothom les pugui veure. A partir d’aquí, se’ls proposa que facin parelles de treball i que triïn quines fotografies volen explicar a partir del dibuix i l’escriptura.

El treball per parelles els permet parlar d’igual a igual, distribuir les tasques, arribar a acords i compartir aprenentatges.

La representació de l’experiència viscuda a partir del dibuix els ajuda a prendre més consciència sobre allò après. L’observació dels detalls esdevé una tasca molt enriquidora per a tots ells i elles…

Visitem la peixateria

Els nens i les nenes de P4B aquest curs han decidit ser la classe del “Mar”. Una de les propostes que han portat a terme és la visita a la peixateria del poble.

En quin context s’emmarca l’activitat?

Els infants han estat aprenent moltes coses sobre els animals marins, a partir de les investigacions i exposicions orals de tots i cadascun dels infants. Entre tots i totes han decidit confegir un llibre que recull les característiques i les fotografies dels animals triats i treballats. Aquest llibre sempre està a l’abast dels infants en un racó de l’aula per poder-lo utilitzar de consulta sempre que vulguin.

Anem d’excursió a la peixateria

Posteriorment, a la classe ha sorgit la idea d’anar a visitar la peixateria del poble per conèixer de ben a prop molts dels animals dels quals hem après tantes coses. Gairebé tots els infants coincideixen a dir que no podrem veure ni dofins, ni taurons ni estrelles de mar perquè les persones no ens els mengem.

Aquesta sortida ens ha donat peu a engegar un projecte que tracta diversos temes de manera transversal.

La proposta inicial d’anar d’excursió a la peixateria del Condis ha sorgit del Lucas. Ell comenta a la resta de companys i de companyes que coneix la peixatera, la Vero, i que ell la visita cada setmana amb la seva família quan va a comprar peix. A partir d’aquest moment tothom s’engresca molt amb la idea de poder-la conèixer i visitar el lloc on treballa.

Acordem pensar entre tots i totes què ens cal saber abans d’anar-hi.

Idees prèvies a la sortida consensuades entre tots ells i elles:

1. Si volem comprar, hem de portar diners (monedes o bitllets).

2. Hem d’anar caminant pel carrer tranquil·lament, tot fent una filera de parelles. Cadascú podrà triar amb qui vol anar.

3. És important dir “Bon dia”  en arribar, saber dir “gràcies” un cop haver estat atesos i ateses i acomiadar-nos amb un “adéu” o “fins aviat” en marxar de la botiga.

4. La intenció és aprendre molt del que la peixatera ens pot explicar i finalment comprar 3 espècies diferents de peixos.

Abans d’anar-hi vam fer una pluja d’idees sobre els peixos que podríem trobar a la peixateria i quin nom tindrien. Incidim molt en la idea d’anar a visitar a una gran experta en animals del mar, ja que ella en sap molt. Acordem observar, preguntar-li allò que ens crea certs dubtes i aprendre moltes coses.

Un cop a la peixateria vam fer moltes preguntes i vam rebre molt bones respostes per part de la Vero, la peixatera…

“El rètol de la botiga té lletres!!!”

Els infants comenten entre ells els peixos que veuen

 

 

 

Per a què serveix la mànega d’aigua?

 

 

 

 

“Em poso els guants perquè després les mans no em facin olor de peix” (Vero)

 

 

 

“Per què poseu gel a sota dels peixos?”

 

 

 

 

 

 

És el peix més gran que tenim a la peixateria!!!

 

 

 

 

El rap té una petita antena a sobre del cap i unes dents molt afilades…

 

 

JA HEM FET LA COMPRA!

Hem comprat…

A la tarda un cop a la classe hem dibuixat els peixos que hem comprat i ens han quedat així de bonics!

Hi ha una única manera d’iniciar un projecte?

Els projectes a l’escola els iniciem sovint arrel de converses que han estat motivades per curiositats que tenen els infants. De vegades poden ser objectes o imatges que apareixen a l’aula, notícies o contes, sortides o d’altres experiències o fins i tot alguna temàtica que introdueixi el mestre o la mestra.

A educació Infantil i concretament a P4 el projecte del mar ha sorgit dels interessos dels infants i de la necessitat de buscar un nom per la classe. Arrel de la tria els infants han fet una pluja d’idees sobre els temes que volen investigar.

L’objectiu de la difusió d’un projecte

En primer lloc cal aclarir què entenem per “difusió”. Aquesta terminologia té diferents vessants per tal d’ajustar aquest concepte a les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge.

Així doncs, entenem la difusió, per una banda, com a mecanisme d’avaluació tant per part del docent, com per part dels alumnes. En el primer cas, el docent afavorint una situació adequada pot fer servir l’acte de difusió d’un projecte com a eina d’autoavaluació, heteroavaluació o coavaluació. I d’altra banda l’alumnat a l’expressar i difondre allò treballat exerceix una activitat de reorganització de les idees per tal de fer-se entendre afavorint així la seva autoavaluació.

D’altra banda, també entenem la difusió com a eina per comunicar a altres persones. És a dir, mostrar els processos que s’han dut a terme, l’objectiu final i vincular a altres persones al projecte. En ocasions, l’objectiu final, fins i tot, pot ser fer la difusió.

Lligat a aquesta idea és molt important la difusió que es realitza cap a les famílies, considerant-se aquesta necessària per tal de vincular la família al projecte, fer entenedores les tasques que es realitzen a l’aula, veure el fil conductor del projecte, així com fer una difusió de caire més informatiu.

Una vegada hem aclarit què entenem nosaltres, com a professionals de l’educació, per difusió també considerem molt important el punt de vista dels propis alumnes respecte a aquest concepte.

És treballant amb aquesta metodologia global i significativa que l’alumne veu la difusió com un aspecte intrínsec a la manera de treballar, i té “la necessitat d’explicar” allò aprés, el procés, el resultat final del projecte a les persones del seu entorn, ja siguin famílies, altres aules, altres companys o companyes,… i conseqüentment volent donar valor a tot el treball realitzat. D’aquí la idea que “un projecte no ha de quedar-se dins de les parets de l’aula”. I aquesta necessitat de difondre considerem que ha de néixer principalment dels popis infants i, evidentment, tenint en compte les diferències en els nivells aquests tindran més o menys autonomia i per tant necessitaran més o menys guiatge de l’adult.

Un altre aspecte a tenir en compte sobre la difusió és el moment en la que es realitza. Aquest pot ser molt variat: en un moment inicial, durant la realització del projecte o posterior al projecte. Tot dependrà de les necessitats i intencionalitat del propi grup d’alumnes com del projecte en si.

Quins són els trets característics del treball per projectes?

Tot projecte neix de l’interès i necessitat d’entendre el món que ens envolta.

Cada projecte parteix de la realitat de cada un dels grups dels infants i de com s’aprèn a partir de l’observació, experimentació, formulació d’hipòtesis, comprovació, raonament, comunicació,…

Un dels objectius que ens hem proposat és extreure aquells elements que són bàsics en el procés d’aprenentatge mitjançant la metodologia globalitzadora dels projectes per poder aplicar a totes les activitats i diferents entorns d’aprenentatge.

Elements del patró metodològic:

Aspectes Característiques
Trets identificatius ▪   Inclusió

▪   Respecte a la diferència

▪   Respecte a la diversitat d’opinions

▪   Adaptar l’exigència de l’esforç: Gestionar-ho per aconseguir satisfacció.

▪   Oberta a la participació i innovacions educatives.

Activitats ▪   A partir de la conversa/dels interessos/ vinculació amb la realitat/significatives

▪   Que tothom hi pugui participar/diverses/variades/que permetin diferents agrupaments/canvis de ritmes (moviment)/trencar els ritmes.

▪   Globals/transversals

▪   Que suposin reptes

▪   Flexibles.

Participació de l’alumnat ▪   Subjectes actius/treball en grup /interrelació /reflexió /analític /autonomia /esperit de superació.

▪   Gestionar l’espai

Participació de l’adult ▪   Despertar i provocar curiositat/ motivar observador/ guia/ orientador

▪   Flexible

▪   Trencar inhibicions

▪   Adaptar ritmes/planificar

▪   Flexible/oberta/no lineal

▪   Inventariar i controlar el material/ material divers

▪   Reflexió i autoavaluació de la nostra funció.

▪   Coneixedors del currículum

▪   Treball en equip.

▪   Anticipar

Avaluació ▪   Autoavaluació/ coavaluació

▪   Aprofitar l’errada com a part de l’aprenentatge

▪   La correcció l’ha de fer qui s’equivoca

▪   Coneixement dels criteris

▪   Que l’alumnat coneguin on estan del procés

▪   Conèixer l’objectiu i la finalitat

Espais ▪   Flexibles

▪   Que fomentin conversa

▪   Que fomentin treball cooperatiu

▪   Oberts, no centrats únicament a l’aula

▪   Acollidors, que fomentin un clima agradable

▪   Permetin la mobilitat en funció de l’activitat.

Material ▪   Segur/ conegut/ adequat

▪   Inventariat/organitzat/classificat

▪   Real/ quotidià/ Elements naturals

▪   Divers

▪   Introduir-lo a poc a poc

▪   Manipulable/ accessible/ Versàtil/ Actualitzat

▪   Objecte de reflexió

Referents ▪   Construïts pel grup.

▪   Han de passar amb el grup fins que estiguin incorporats.

▪   Han de facilitar l’autonomia del grup.

Organització ▪   Compartir material

▪   Compartir referents

▪   Franges horàries/ Diferents agrupaments/ Activitats

▪   Organització Vertical/ Interrelació

▪   Organització suport atenció diversitat, EE.

 

 

 

 

Escola Sant Climent

Som l’escola Sant Climent de Sant Climent de Llobregat. Ja fa uns quants anys que ens vam plantejar canviar l’enfocament que fèiem del currículum. Havíem fet un primer pas en l’àrea de llengües i el procés de lectoescriptura on enteníem el mètode global però aquest enfocament no acabàvem d’aplicar-lo a les altres àrees, especialment a les matemàtiques on seguíem un mètode d’allò més tradicional.

Teníem molt clara la idea però sempre trobàvem arguments, excuses per anar endarrerint l’afrontar el problema. També és cert que hi havien certs recels al claustre per l’acceptació o no que podien manifestar les famílies al canvi.

Teníem clar el model i vam començar a poc a poc, sense forçar res.

El primer pas va ser trencar el currículum afegint diferents propostes transversals per a tota l’escola que anava més enllà de les clàssiques “assignatures” (projecte filosofia 3-12, eix transversal, treballar un autor o autora, una proposta transversal a treballar a tota l’escola esglaonada en els diferents cursos on tots i totes som protagonistes, el projecte de coeducació, barreja de grups per fer racons i tallers, …)

Tot això ens va portar a adonar-nos que els llibres ens feien nosa i vam començar a treure els llibres de català i castellà. Més tard vam fer una programació cíclica pròpia de l’àrea de medi, basant-nos en el coneixement de l’entorn més proper cosa que ens va dur a prescindir dels llibres de medi.

Vam començar a treballar de manera més globalitzada, però molt rígida, seguint els cànons estàndards dels projectes que es feien en un començament a educació infantil. Ens preocupàvem molt de què els cursos paral·lels portessin el mateix ritme en el projecte, per allò del què diran, d’allargar el projecte per fer-lo durar un curs, d’encabir necessàriament totes les àrees curriculars en el projecte, etc.

Se’ns plantejava el repte de com treballar les matemàtiques atès que seguíem donant-li un caràcter més tradicional, basat en els algoritmes i les respostes més mecàniques als problemes. Ens vam posar en contacte amb un grup de companys i companyes que compartien experiències a la UAB sobre la cultura matemàtica de les persones.

La pràctica, la coordinació i el compartir experiències entre els companys i companyes ens ha dut a relativitzar totes aquestes dificultats. Vam consensuar quina és l’essència del treball per projectes, de l’aprenentatge globalitzat i ens vam adonar que determinades pràctiques sistemàtiques i més tradicionals contaminaven el procés d’aprenentatge.

Partint de com aprenen els nens i les nenes vam elaborar un patró metodològic que ha de ser aplicable a totes les activitats globalitzades, sistemàtiques i dels diferents entorns d’aprenentatge que realitzem a l’escola. Es tractaria de “projectitzar” totes les propostes d’aprenentatge que oferim a l’alumnat.

Vam fer les modificacions organitzatives necessàries i possibles per poder implantar-lo a nivell de distribució d’hores curriculars.

Actualment treballem el currículum de manera globalitzada per projectes en tots els nivells, el treball sistemàtic el treballem en diferents racons d’aprenentatge, on les activitats passen aquest patró metodològic i gaudim d’un bon nivell d’acceptació i satisfacció entre les famílies i un bon nivell a les proves externes d’avaluació.

Com a grup impulsor en aquests moments estem debatent diferents aspectes metodològics per enfortir el treball globalitzat del currículum com per exemple, la importància de la conversa, vinculació del projecte amb totes les àrees del currículum, els elements bàsics del treball per projectes, la difusió dels projectes…