El IV Concurs de cristal.lització a RTVE

EL IV CONCURS DE CRISTAL.LITZACIÓ A RTVE

Publicat dins de General | Deixa un comentari

+ Ciència. Divulgació de la ciència des del Planetari de Castelló

El 20 i 21 de febrer ha tingut lloc al Planetari de Castelló la trobada biennal amb conferències de divulgació científica +Ciència. Estan dirigides a la societat en general i també al professorat de ciències. Ho organitza el CEFIRE de Castelló i el Planetari.  Aquí teniu el programa.

Divendres, ens van agradar molt el taller d’òptica, on vam aprendre a difractar la llum per mesurar glòbuls rojos. Molt interessants totes les experiències presentades i aplicables en els laboratoris. Per acabar la jornada d’una manera distesa va actuar el grup Improplana,  cinc improvisadors que va donar un punt còmic necessari i distès.

El segon dia vam descobrir, entre altres, la fantàstica geologia de Castelló de la mà de Vicent Cardona, que ha fet un magnífic recull fotogràfic amb explicacions. Nosaltres vam tenir la sort de sentir en directe el detall de cada fotografia, però l’exposició és permanent, així que si aneu al Planetari de Castelló la podeu veure i gaudir.

anticlinal

Magnífic anticlinal.

D’altra banda, vam assistir a un taller molt divertit i creatiu de la mà d’Aida Ivars, membre de Los Gatos con Batas, que realitzen els CREA (Conte, Repte i Experiment amb Art), amb l’objectiu de divulgar la ciència mitjançant contes. És recomanat per a 1r i 2n d’ESO especialment, però també es pot fer a 3r i 4t segons l’alumnat i la imaginació del professorat. Seguiu-los al Facebook i a Pinterest per veure com podeu reproduir els contes, normalment el material és molt senzill de trobar i segur que als nens els hi encanta (també a primària, clar).

Una xerrada que ens va cridar molt l’atenció va ser la del professor Juan Tomé Escribano. Va explicar bona part d’això d’una manera molt senzilla i va acabar amb un conte per recordar-nos els conceptes bàsics de cosmos. Les explicacions divertides i la gràcia que li posa fan sospitar que els seus llibres deuen ser molt divertits.

I, en fi, unes jornades de ciències molt amenes i molt recomanables. Aprofitant l’avinentesa que l’ABACUS tenia exposats uns quants llibres de ciència vam aprofitar per adquirir-ne alguns, no tots els que haguéssim volgut, però serà en una altra ocasió.

llibres geo

 

Publicat dins de Biologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, Física, Geologia, Química | Deixa un comentari

XV Trobada de professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient

El passat 30 de gener va tenir lloc al Cosmocaixa de Barcelona la XV trobada de professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, amb el títol: Antropocè, una nova era geològica?

IMG_20150130_084656Els ponents van ser: Dra. Eva Calbo, Dr. Andrea Balbo, Dr. Carles Pelejero i Dr.  Michael J.C. Walker. A la taula rodona final, moderada per una dels organitzadors de la jornada, Dra. Isabel Cacho, hi va participar també el Dr. Mariano Marzo.

IMG_20150130_123915

Dr. M. Marzo, Dr. A. Balbo, Dr. C. Pelejero, Dr. J.C. Walker, Dra. E. Calbo i Dra. I. Cacho.

Acaben de publicar les informacions presentades a la trobada. Aquí hi trobareu l’enllaç.

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, Geologia | Deixa un comentari

VI Olimpíada de Geologia a Tarragona (2014-2015)

Divendres, 6 de febrer, es van realitzar les proves teòriques i pràctiques a la Facultat de Lletres del Campus Sescelades de Tarragona, corresponents a la fase territorial de la VI Olimpíada de Geologia. Hi van participar un centenar d’alumnes de deu instituts de les nostres comarques. La representació de l’INS Julio Antonio va ser de deu alumnes, set de 1r de BAT i tres de 2n de BAT. El 20 de febrer es coneixeran els guanyadors que aniran a la fase final el 21 de març a Alacant.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xJtkZREfZfM&index=1&list=PLFlu98BPg5lekEUbP83qNo2AUzJTbx6l2[/youtube]

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient | Deixa un comentari

Observació de cèl·lules vegetals

Una pràctica senzilla a realitzar amb alumnes de 1r o 2n d’ESO.

1. Objectiu: observar cèl·lules vegetals a microscopi per veure’n les característiques bàsiques: nucli, citoplasma i pared cel·lular.

2. Material: ceba o all porro, portaobjectes, cobreobjectes, blau de metil·lé, pinces, tirores, bisturí, microscopi.

3. Procediment: separem làmines molt fines de la ceba o del porro, i les tallem petites (un centímetre quadrat com a màxim). Li afegim una gota de blau de metil·lè i esperem cinc minuts. Un cop passat el temps necessari, rentem amb aigua destil·lada i cobrim. Eixuguem el líquid sobrant (si fos el cas),  i l’observem a microscopi a diferents augments.

4. Observació:

x100

Cèl·lules vegetals a 100 augments

x400

Cèl·lules vegetals a 400 augments.

Publicat dins de Biologia, General | Etiquetat com a | 3 comentaris

Observació de cèl·lules de l’epiteli bucal

Una pràctica senzilla a realitzar amb alumnes de 1r o 2n d’ESO.

1. Objectiu: observar cèl·lules animals a microscopi per veure’n les característiques bàsiques: nucli, citoplasma i membrana cel·lular.

2. Material: portaobjectes, cobreobjectes, escuradents, blau de metil·lé, microscopi.

3. Procediment: amb l’escuradents freguem amb cura la cara interior de la galta i dipositem el material sobre el cobreobjectes. Li afegim una gota de blau de metil·lè i esperem cinc minuts. Un cop passat el temps necessari, cobrim la preparació sense rentar-la, eixuguem el líquid sobrant (si fos el cas),  i l’observem a microscopi a diferents augments.

4. Observació:

Cèl·lules animals a 100 augments.

Cèl·lules animals a 100 augments.

Cèllula animal a 400 augments.

Cèllula animal a 400 augments.

Publicat dins de Biologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Rosetta, deu anys i un objectiu

El passat 12 de novembre la més prestigiosa missió científica europea va aconseguir un pas que marca una nova etapa. Després de 10 anys de vol i 6.400.000.000 quilòmetres rodant en el sistema solar, el satèl·lit europeu “Rosetta” va arribar a vora del ChuryumovGerasimenko i el seu mòdul “Philae” va aterrar sobre l’objecte celeste que aleshores era a una distància de més de 500 milions de quilòmetres. Aquesta extraordinària gesta és una primícia en la història de l’exploració. Ara, òbviament, comença la feina real d’aquesta missió d’excel·lència que ja és un èxit sense precedents. Trobar la resposta a la important pregunta “D’on ens ve l’aigua que tenim en el nostre planeta Terra”, que es tant com dir “D’on va sorgir la nostra vida?” [extret de l’Ara]

Comet_panoramic_lander_orientation_node_full_image_2

Aquí pàgina de l’ESA (Agència Espacial Europea) amb la informació de la missió.

Enric Marco, astrònom del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ha escrit un seguit d’articles molt interessants per aprofundir en el tema:

Aterriza como puedas… en un cometa

Com és de gran el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko?

Philae a punt d’arribar al cometa cantaire

Ecos del cosmos: Rosetta, Philae i l’exploració d’un nou món

Philae, l’heroi robòtic que morí treballant

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, Física, General, Geologia | Deixa un comentari

Reproducció per gemmació en llevats

En l’optativa de pràctiques de laboratori a 2n d’ESO hem realitzat una pràctica molt senzilla per observar un tipus de reproducció asexual: la gemmació.

Material necessari: llevat del pa, glucosa, microscopi, portaobjectes, cobreobjectes, matràs o vas de precipitats, vareta de vidre, comptagotes, aigua.

Els llevats es reprodueixen per gemmació. Hem posat aigua i glucosa en un vas de precipitats i hi hem afegit una mica de llevat amb l’espàtula. Quan la mescla queda distribuïda uniformement en prenem una mica amb un comptagotes. Col·loquem una gota sobre el portaobjectes i ho cobrim amb el cobreobjectes. Observem al microscopi a diferents augments. En aquest procés el nucli es divideix i produeix un nucli fill que, quan emigra al límit de la cèl·lula, se’n desprèn emportant-se’n una porció de citoplasma i dóna lloc a una cèl·lula filla més petita. Al microscopi es pot observar l’aparició d’una protuberància superficial a les cèl·lules, que acaba desprenent-se.

Hem realitzat una sèrie de vídeos per il·lustrar l’experiència.
[youtube]http://www.youtube.com/playlist?list=PLFlu98BPg5lfGLV9bS9xOpj68qa42d8ry[/youtube]

Publicat dins de Biologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Una nova sèrie documental: “El agua invisible”

El 13 d’octubre de 2014 la 2 de TVE va començar a emetre al programa “La aventura del saber” la sèrie documental “El Agua invisible” que en deu capítols de 25 minuts de durada tractarà d’apropar als espectadors els aspectes menys coneguts i novedosos de la fase subterrània del cicle de l’aigua.

Més informació i vídeos aquí.

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, Geologia | Deixa un comentari

Riscos naturals, catàstrofe o temeritat?

España presenta un Índice Relativo de Vulnerabilidad a las Inundaciones de 9’44, mientras que en el resto de Europa es de 3’31 (éste índice se calcula dividiendo en número medio de víctimas mortales por año, por el número medio de personas expuestas por millón de habitantes), por lo que las inundaciones es el riesgo natural más importante de la península.

En los últimos 60 años se han producido 11 inundaciones de considerable magnitud provocando la pérdida de unas 1.884 víctimas, acarreando problemas económicos de bastante consideración. La evaluación actual por inundaciones es de aproximadamente del 0,1% del producto interior bruto, según el Consorcio de Compensación de Seguros y el Instituto Geológico y Minero de España, pero… ¿son evitables estas catástrofes? Esta sería la primera pregunta que nos deberíamos hacer, aunque la respuesta parezca fácil, tiene sus complicanciones, puesto que intervienen distintos factores que se deben analizar con calma. Primeramente, vamos a analizar los 4 eventos de mayor mortalidad en España y obtendremos nuestras propias conclusiones:

Octubre de 1957- Valencia, la “Riada”. 86 víctimas

La madrugada del 14 de Octubre será recordada por todos los valencianos, el  río Turia se desbordó en dos ocasiones, provocando la pérdida de 86 personas.

No era la primera vez que el río Turia se desbordaba puesto que ya se tiene constancia de  anteriores desbordamientos en su desembocadura en los años: 1321, 1328, 1340, 1358, 1406, 1427, 1475, 1517, 1540, 1581, 1589, 1590, 1610, 1651,1672, 1731, 1776, 1783, 1845, 1860, 1864, 1870 y 1897. Parece ser que fueron pocos los avisos que la naturaleza nos dio, pero aun así, los planes urbanísticos siguieron su propio camino.

Septiembre de 1962- Vallés, Cataluña. 973 víctimas

“Tantas casas, tanta vida, y en unas horas el río lo arrasó todo, dejando el barrio como un inmenso desierto de fango”. Palabras de Roser Vía, afectada por la riada.

Sucedió un 25 de Septiembre de 1962, las lluvias fueron breves pero muy intensas. Muchos hombres y mujeres perecieron porque poblaciones como Terrassa o Rubí se habían alzado en las mismas orillas del río.

Octubre 1973- Murcia. 102 víctimas

Es conocida como una de las peores avenidas de la Península Ibérica, ya que el agua alcanzó 15 metros de altura en Puerto Lumbreras (89 víctimas) y 10 metros de altura en Lorca (13 víctimas). El evento se agravó por problemas en los planes de ordenación urbana, que no contemplan lo necesario el riesgo de inundación.

Agosto de 1996- Biescas. 87 víctimas

Ocurrió el 7 de Agosto de 1996, una riada que inundó el camping Las Nieves, ya que dicho camping se situaba en el cono de deyección del Torrente de Arás.

Como conclusión a estos ejemplos, inducimos, que en la mayoría de los casos, la planificación urbana está al margen de los posibles riesgos naturales que existen en esas zonas. Estos hubieran provocado un menor impacto económico y seguramente no hubiera habido víctimas mortales si todos los ayuntamientos contaran con mapas de riesgos naturales, y por supuesto, se siguieran al pie de la letra.

Article de Cristian Rojo publicat a l’ICOG

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani | Etiquetat com a | Deixa un comentari