Us deixo un altre enigma mitològic.La pista a seguir és: el seu nom comença per “A” i alguns diuen que va formar part d’un viatge famós que també comença per “A”. ( Heu de cercar la imatge, esriure el títol i l’autor).
Us deixo un altre enigma mitològic.La pista a seguir és: el seu nom comença per “A” i alguns diuen que va formar part d’un viatge famós que també comença per “A”. ( Heu de cercar la imatge, esriure el títol i l’autor).
“Hipómenes y Atalanta” – Guido Reni
Atalanta era una jove grega a qui l’oracle havia vaticinat grans desgràcies si contreia matrimoni. La donzella va perdre per això el poc interès que tenia per casar-se i es va dedicar al que més li agradava: la caça. Com era una dona molt bella i tenia molts pretendents darrere seu, se li va ocórrer proclamar que qualsevol home que aspirés a casar havia de competir amb ella en una carrera. Si guanyava, aconseguiria la seva mà. Si perdia, ella mateixa s’encarregaria de donar-los mort.
Hipómenes, un valerós jove, va decidir desafiar-la. Sabent per endavant que, en condicions normals no podria vèncer, va suplicar ajuda a Afrodita, la deessa de l’amor. Aquesta es va decidir a donar-li una solució, i li va lliurar unes pomes d’or obtingudes de l’arbre del Jardí de les Hespèrides, filles d’Atlas. Durant la carrera, Hipómenes va llançar les pomes alternativament diversos metres per davant d’Atalanta, avançant- la quan aquesta s’aturava a contemplar, i guanyant finalment la cursa. Encara que la història podria haver conclòs de manera alegre, amb Atalanta i Hipómenes jutnos, en canvi va tenir un tràgic desenllaç. En una ocasió, van consumar el seu amor en un temple, trencant per accident una estàtua. La ira d’Afrodita o la ira de Zeus, ja que existeixen dues versions sobre això, va suposar que foren convertits en lleons. Una llegenda posterior assenyala que són aquests dos lleons que tiren del carro de la deessa Cibeles.
Títol: “Hipómenes y Atalanta” –
(Museo del Prado) –
Autor: Guido Reni
MITE:
Atalanta era una jove grega a qui l’oracle havia vaticinat grans desgràcies si contreia matrimoni. La donzella va perdre per això el poc interès que tenia per casar-se i es va dedicar al que més li agradava: la caça. Com era una dona molt bella i tenia molts pretendents darrere seu, se li va ocórrer proclamar que qualsevol home que aspirés a casar havia de competir amb ella en una carrera. Si guanyava, aconseguiria la seva mà. Si perdia, ella mateixa s’encarregaria de donar-los mort.
Hipómenes, un valerós jove, va decidir desafiar-la. Sabent per endavant que, en condicions normals no podria vèncer, va suplicar ajuda a Afrodita, la deessa de l’amor. Aquesta es va decidir a donar-li una solució, i li va lliurar unes pomes d’or obtingudes de l’arbre del Jardí de les Hespèrides, filles d’Atlas. Durant la carrera, Hipómenes va llançar les pomes alternativament diversos metres per davant d’Atalanta, avançant quan aquesta s’aturava a contemplar, i guanyant finalment la cursa. Encara que la història podria haver conclòs de manera alegre, amb Atalanta i Hipómenes junts, en canvi va tenir un tràgic desenllaç. En una ocasió, van consumar el seu amor en un temple, trencant per accident una estàtua. La ira d’Afrodita o la ira de Zeus, ja que existeixen dues versions sobre això, va suposar que foren convertits en lleons. Una llegenda posterior assenyala que són aquests dos lleons que tiren del carro de la deessa Cibeles.
Aquest quadre pertany al mite d’Atalanta.el títol del quadre és “Hipómedes i Atalanta”. Està al museu del Prado i el seu autor és Guido Reni.
Atalanta va formar part del viatge que van fer els Argonautes, ella era la única dona que formava part de la tripulació.
El mite d’Atalanta diu que l’oracle li va predir que si es casava li succeiria una desgràcia. la noia que ja tenia poc interès en casar-se, després de la predicció el va acabar de perdre del tot. es va centrar en la caça i en ser verge com la deessa Artèmis, a part també era molt bona corrent. com que tenia molts pretendents que la rondaven va decidir que es casaria amb l’home que la pogués guanyar en una cursa, si ell no guanyava ella el mataria. Atalanta els guanyava a tots fins que un dia es va presenar Hipòmenes, que havia rebut unes pomes d’or per part d’Afrodita. la cursa va començar i Atalanta li va donar una mica d’aventatge, però llavors quan ja anava a guanyar-lo ell va tirar un poma, ella de tan bella que era es va parar a agafar-la, així que cada vegada que ella l’atrapava, ell li tirava un poma. Hipòmenes va guanyar la cursa i Atalanta si va haver de casar.
Un dia que els dos joves eren al santuari de Rea, els va venir una passió irresistible, i Rea per el desprestigi per part dels dos joves els va convertir en lleons, obligats a tirar del seu carro.
Guido Reni, “Atalanta i Hipómenes”
Atalanta era una noia que no es podia casar perquè els oracles havien dictat desgràcies si ho feien.
Tenia molts pretendents que es volien casar amb ella i ella va dir que els qui es volguessin casar amb ella els retava a una cursa: si guanyava l’home es casaria amb ella, sinó, Atalanta els mataria.
Quan va córrer amb Hipómenes, aquest va demanar ajuda a Afrodita, que li va donar tres pomes d’or perquè les llencés quan estiguessin fent la cursa, així Atalanta es pararia a agafar-les i Hipómenes guanyaria i es casaria amb ella. Així va ser i Atalanta es va haver de casar amb ell. Com que Hipómenes no va donar les gràcies a Afrodita, els va convertir en lleons
“Hipómenes i Atalanta´´ de Guido Reni.
Mite: Atalanta era una jove grega a qui l’oracle havia vaticinat grans desgràcies si es casava. La doncella va perdre per això el seu poc interès que tenia per casar-se i es va dedicar al que més li agradava: la caça. Coim que era una noia molt bella i tenia molts pretendents, se li va ocórrer proclamar que qualsevol home qie aspirés a desposar-la devia competir amb ella una carrera. Si guanyava, aconseguiria la seva mà. Si perdia, ella mateixa s’encarregaria de donar-els-hi la mort.
Hipómenes, un valerós jove, va decidir desafiar-la. Sabent que, en condicions normals no podria vènçer, va suplicar ajuda a Afrodita, la deesa de l’amor. Aquesta es va decidir a donar-li una solució, i li va entregar unes pomes d’or obtingudes de l’arbre del Jardí de les Hespèrides, filles d’ Atlas. Durant la carrera, Hipòmenes va llançar les pomes alternativament varis metres per davant d’Atlanta, adelantant-la quan aquesta es detenia a contemplar-les, i guanyant finalment la carrera. Encara que la història va poder haver concluit de alegrement, amb Atalanta i Hipòmenes junts, per el contrari va tenir un tràgico desenllaç. En una ocasió, van consumar el seu amor en un temple, trencant per accident una estàtua. La ira d’Afrodita o la ira de Zeus, ja que existeixen dos versions al respecte, va suposar que fossin convertits en lleons.