Salve, sóc Rocia i visc molt aprop del mont Taber concretament a la pujada del carrer Paradis. Cada dia la faig perquè porto les ofrenes al templum. Com que tinc sis anys, no puc pujar les escales del podium, però deixo a l‘ara de l’entrada els meus regals i em sento al terra una llarga estona per disfrutar de les gran columnes corínties que en té, Miraculosus !.

Salve, jo també em dic Rocia i visc a Barcino, molt a prop de la necropolis. Potser són de la mateixa gens ? El meu pater és d’origen pompeià perquè sempre he sentit parlar d’aquesta ciutat perduda. Ell diu que la sua mater filia familiaris Meleagronis erat . In Lararium domus  nostrae imagines  montis  Vesuvius habent. Al meu germà, Marcus, i a mi sempre ens han contat la història de que la gens Meleagro havien pogut salvar-se pel mar uns dies abans de l’erupció del Vesuvi. Van tenir molta sort, però es van deixar allà tot, casa, joies, esclaus… i van començar de nou a Stàbia i d’allà a Roma i d’allà van venir a Barcino, on he nascut jo.  Ha passat molt de temps ,però encara nosaltres ,  a la cena, com que era molt llarga, més de vuit plats, i per a que estiguessin callats ens contaven les aventures de la nostra gens. Vivien al carrer de l’ Abundància, a cinc minuts  hi havia el temple d’Apol·lo i seguint el carrer recte arribaven a la porta Marina.  Aquesta tenia dos arcs, uns pels cavalls ( nosaltres en tenien ) i l’altre perls vianants. Havia de ser molt bonica Pompeia !!!!Vull ser sacerdotessa del déu del Sol !!!! In Barcinone non templum Apollonis est, sed templum divi Augusti !!!!!