Aquí us deixo una altra pintura. cerqueu el quadre, n’escrigueu el títol i l’autor. Desprès relacioneu l’enigme que existeix entre el personatge principal (relacionat amb la “Guerra de Troia” )i les altres tres.
Aquí us deixo una altra pintura. cerqueu el quadre, n’escrigueu el títol i l’autor. Desprès relacioneu l’enigme que existeix entre el personatge principal (relacionat amb la “Guerra de Troia” )i les altres tres.
El títol d’aquest llibre és Orestes perseguir per les fúries i es de John Singer Sargent.
Parla sobre Orestes, que era filla de Agamenó i Clitemenestra.
La mare de Orestes,Clitemenestra enganyava al seu home amb Egist , mentres ell era a la guerra, quan Agamenó va tornar la seva dona i Egist el van matar a punyalades mentre es banyava.
La germana d’ Orestes,Electra el va salvar de ser assesinat per la seva mare i el rei Estrofi se’n va fer càrreg.
Orestes sap el que ha passat i, al cap de 8 anys,quan en te 20, torna i mata a Egist i a Clitemnestra.
D’aquesta manera Orestes comença a tenir molts remordimanets,embogeix i és perseguit per les fúries(que representen els remordiments mateixos),el deure d’aquestes és castigar qualsevol violació dels llaços de pietat familiar.
Es coneixen tres fúries que eren germanes:
Electo:que castiga els delictes morals.
Megera:que castiga els delictes d’infidelitat.
Tísifone:que castiga els delictes de sang.
Orestes aconsegueix fugir d’elles anant a un lloc que encara no existia en el moment de la mort del seu pare.
El títol de l’obra es: “Orestes perseguit per les fúries”, i l’autor és John Singer.
Orestes era un heroi, fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra. Després de l’assassinat del seu pare dut a terme per Egist i Clitemnestra (amants), la seva germana Electra l’envià a la cort d’Estrofi, a la Fòcida, per evitar que tingués la mateixa fi. Quan va esdevenir adult, la mateixa Electra l’incità a complir la venjança: va voler consultar a l’oraclee de Delfos si havia de seguir el dictat de la seva germana i aquest li va aconsellar que seguís el seu deure. Llavors va enviar un herald a Micenes a donar la notícia que havia mort , mentre s’introduïa en un secret al palau acompanyat del seu amic Pílades, fill d’Estrofi, per venjar al seu pare amb la mort d’Egist i de Clitemnestra. Orestes va ser assetjat per les Erínies (fúries), que el feien parar boig, fins que per consell de l’oracle de Delfos: es va presentar davant el tribuanl de l’Areòpag d’Atenes, que el va absoldre, i les Erínies es van retirar. També per consell d’aquell mateix oracle va anar a Tàurida acompanyat de Pílades per sostreure l’estuàtua d’Atenes; però va ser capturat pel rei Toant i destinats al sacrifici a l’altar de la deessa. Va resultar que la sacerdotessa d’Atermis, que havia de celebrar el sacrifici, era la seva germana Ifigenia, que el va reconèixer i van fugir emportant-se l’estàtua. Quan va tornar es va casar amb Hermíone, filla de Menelau, després de matar al seu rival Neoptòlem i esdevingué rei d’Esparta i d’Argos.
El títol del quadre és: “Orestes perseguit per les furies” i l’autor del quadre és diu John Singer Sargent.
Orestes era un heroi, fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra. Agamèmnon se’n va a la guerra de Troia, deu anys, mentres Clitemnestra es queda al seu país (Micenes) on té un amant que es diu Egist i quan Agamèmnon torna de la guerra i se’n va cap a Micenes, la seva dona Clitemnestra i Egist el maten.
Els seus fills Orestes i Electra ho veuen i Electra incità a Orestes perquè ells dos matessin a la mare i a Egist, però abans Orestes havia de consultar amb l’Oracle de Delfos i aquest li aconsellà que complís al seu deure. I aixó va ser, Orestes desprès va ser asstejat per les Erínies son divinitats infernals. El seu nom es van fixar en tres, anomenades Alecto, Tisífone i Megera, tenien la missió de perseguir i assetjar els criminals, fent-los patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raó. Finalment per consell de l’oracle de Delfos, es presentà davant al tribunal de L’Areòpag d’Atenes, que el va absoldre i les Erínies es van retirar.
Títol: “Orestes perseguit per les furies”
Autor: John Singer Sargent
MITE:
En la mitologia grega, Orestes era fill d’Agamèmnon, el rei de Micenes, i de la reina Clitemnestra. Era encara un innocent nen quan va presenciar a través dels seus joves ulls com la sang del seu pare es vessava netament sobre el marbre, assassinat a mans de la seva dona, Clitemnestra, i Egist, el seu amant.
La seva germana gran, Electra, tement per la vida d’Orestes davant d’aquest crim, va enviar al seu germà sota la cura del seu oncle (Estrofio, rei de Fócide), amb el qual Orestes va créixer fins a convertir-se en un home.
Anys després, un dia, va arribar a Micenes un missatger, portant la notícia que Orestes havia mort en una carrera de carros. La seva mare, Clitemnestra, fingint el sofriment ocasionat, assistia incrèdula a la notícia alhora que li exigia una prova dels fets, al que el missatger va respondre que a aquelles hores partia d’Fócide una expedició portant l’urna amb les seves cendres. A diferència de la inhumana mare, la seva germana Electra patia commocionada el missatge. El seu pare, i ara el seu germà.
Però la veritat s’amagava sota aquestes paraules, i sota l’adult rostre del missatger. Un vell servidor d’Agamèmnon va reconèixer en ell a Orestes, la criatura que ell mateix va conduir a la cort de Estrofio per salvar-lo. Electra no creu el missatger però, rendint honors ella més tard davant la tomba del seu pare, és sorpresa per el missatger, en qui reconeix al seu germà petit Orestes. No els va faltar temps per abraçar i descobrir el desig en l’altre de dur a terme la seva venjança.
Orestes, tot i haver partit a Micenes per a tal fi, no concebia estar tramant l’assassinat de la seva mare, no suportava la idea que la seva germana tan ferventment volia executar. Aquesta va intentar persuadir, acusant-lo de covard i objectes que no li quedava un altre camí més que el matricidi en el seu destí. La intervenció del déu Apolo davant Orestes el va convèncer finalment que és el millor acte que pot realitzar.
L’incontrolable odi de Electra cap a la seva mare no tenia raons. Aquesta, des de petita, va sentir cap al seu pare un enamorament impropi d’un llaç familiar, i la presència de la seva mare era signe de rival pel seu amor, desitjant fer desaparèixer per sempre. La mare, en un intent d’ocultar la veritat del seu crim, va casar a la seva filla amb un pagès, allunyant a Electra el més possible de palau, ja que era testimoni dels fets, condemnant a viure miserablement, serventa de les ocupacions domèstiques.
El pla era el següent. El vell servidor es dirigiria a palau per notificar a la reina que Electra estava donant a llum. Clitemnestra, en un fals acte d’interès per la seva filla, aniria a trobar a la cabana on vivia. Orestes en aquest moment hauria colpejat amb el punyal amb la carn de l’amant Egist, i després d’això, tornaria a casa de la seva germana per posar fi a la vida de Clitemnestra, la seva mare. Orestes observa com la seva germana, la dolça nena que era anys enrere, s’alegra simplement en els pensaments de venjança. El patiment ha fet que vulgui veure el seu rival, la seva mare, morta, banyada en sang, allà on no havia d’haver jagut el cadàver del seu pare, el seu amor.
El pla es va dur a terme exquisidament. Fingint alegria amb el part de la seva filla, Clitemnestra va a veure-la en la seva cabana. Orestes, tot sol amb Egist, s’atura a contemplar la mateixa escena que la seva víctima va haver de presenciar l’assassinar a Agamèmnon. Recorda la cara sense vida del seu progenitor, i prou per cobrar les forces de la venjança.
Al seu torn, Electra, portava molt de temps desitjant el que anava a esdevenir. Després d’aquest moment, sense res més pel que lluitar, es preguntava què li quedaria. Però no era l’hora de dubtar. Va recobrar la seva fèrria i implacable voluntat d’acabar amb la vida de la seva mare, i va esperar al costat del seu germà l’arribada de Clitemnestra.
Per Orestes no resultava tan fàcil. En una última indecisió, va tornar la cara de la seva germana cap a ell i li va preguntar: “Com serem capaços d’acabar amb l’ésser que ens va donar l’existència i la vida?” Però Electra sentenciar: “Amb la mateixa facilitat que ella va acabar amb el meu pare “i amb una mirada impertorbable i plena de crueltat va desviar la seva atenció cap a uns passos fora de la cabana.
Les joies de Clitemnestra ressonaven com esquelles en entrar a la barraca. Es va topar amb la cara del seu fill impregnat de sang, i amb la penetrant i gèlida mirada de la seva filla, lluny d’estar donant a llum. L’escena sencera traspuava mentida. La mare es va posar les mans en un ofegat crit al mateix temps que Orestes i Electra empenyien l’espasa, i van travessar netament el ventre de l’assassina.
El sol lluïa sobre els camps l’endemà, però semblava no projectar cap ombra després Electra. Presa del buit, saciats seus últims desitjos, la seva mirada no té cap expressió excepte el trànsit de la bogeria. Va córrer fins al cementiri i va estrenar la seva recent victòria sobre la tomba del seu pare amb una hipnotitzant dansa de triomf.
Les llàgrimes recorren les galtes d’Orestes, els seus ulls llancen una mirada agredolça a l’horitzó.
S’explica que, perseguit per les deesses de la venjança, les Erínies, va fallar per moltes terres, fins arribar al temple de Delfos, llar del déu Apolo. Ni tan sols aquest va ser capaç de protegir-lo de les Erinias, i li va ordenar dirigir-se a Atenes, a defensar la seva causa en un judici formal davant de la deessa Atenea i un consell de nobles. Orestes legava actuar sota l’ordre de Apolo. Es va declarar culpable de l’matricidi, però afirmava haver purgat la seva culpa amb el patiment. Es va justificar per tant el crim com una ordre superior, provinent d’Apolo, déu de la llum i de la veritat: el fill li tocava venjar al seu pare, o en cas contrari quedaria tacat també pels assassins. Per aquest motiu va matar Egist, matar la seva mare quedava com una altra ordre de Apolo per equilibrar la vida i l’existència. Les Erínies exigien la seva víctima, Orestes legava les ordres de Apolo. Els vots dels jutges van quedar repartits equitativament. Finalment, Atenea va declarar innocent, amb el seu vot decisiu, absolent a Orestes, o el que quedava d’ell.
John S. Sargent – “Orestes perseguit per les Fúries”
Després de l’assassinat d’Agamèmnon a mans d’Egist i Clitemmnestra, Electra agafa el petit Orestes i el porta lluny, al palau del rei Estrofi a Fòcida, on creix. Electra viu presonera al palau de Micenes i espera durant anys a que Orestes es faci gran i vingui a buscar-la.
A l’edat adulta, Orestes rep d’Apol·lo l’ordre de venjar la mort del seu pare i va a Micenes amb el seu amic Pílades per trobar Electra perquè l’ajudi. Segons Sòfocles, en canvi, és Electra que demana a Orestes que vengi Agamèmnon; i el noi abans de fer-ho decideix demanar consell a Apol·lo, que li dóna permís. Així doncs, Orestes acaba matant Egist i Clitemnestra.
Orestes embogeix a causa del seu sentiment de culpa i, a més, a causa del seu homicidi és perseguit per les Erínies, deesses de la venjança. Segons Èsquil, Orestes demana asil a Delfos, on Apol·lo el purifica. Però això no el deslliura de les Erínies, ja que exigeixen un judici legal.
El noi arriba a Atenes per ser jutjat. La meitat dels jutges volien condemnar-lo i l’altra meitat no. Llavors Atena, que presidia el tribunal, es va decantar a favor del segon grup i així va ser com Orestes es va deslliurar de les Erínies.”
l’obra és de Jonh Signer i el seu títol és “Orestes seguit per les furies”.
Orestes era fill d’Agamenon i Climenestra. Climenestra i el seu amant Egist van matar a Agamenont. Electra la seva germana va enviar a Orestes a assassinar a Climenstra i a Egist per venjar l’assassinat del seu pare, Orestes dubtava i va consultar a l’oracle, que li va dir que havia de complir el seu deure. després de l’assassinat a Orestes el van assatjar les Erínies que el van fer parar boig. Es va presentar davant el tribunal de l’Areòpag d’Atenes, que el va absoldre, i les Erínies es van retirar.
També se’n va anar a Tàurida, aconsellat per l’oracle, a robar l’estatua d’Artèmia, allà va ser enganxat pel rei i va manar que el sacrifiquessin en l’altar de la deessa. Va resultar que la sacerdotessa d’Àrtemis, que havia de celebrar el sacrifici, era la seva germana Ifigenia, que el va reconèixer, i gràcies a un estratagema d’aquesta van fugir junts emportant-se l’estàtua. A la tornada es casà amb Hermíone, filla de Menelau, després de matar el seu rival Neoptòlem i esdevingué rei d’Argos i d’Esparta.
John Singer Sargent,”Orestes perseguit per les fúries”
Quan el pare d’Orestes va tornar de Troia, Agamèmnon, va ser matat per l’amant de la seva dona, Egist. Vuit anys després Orestes va voler venjar la mort del seu pares, i van voler matar a la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist. Tisífon, MEgera i ALectro tenien perseguien als criminals fins que paguesin en vida el que havien fet fins que perdesin la raó.
John Singer Sargent’s “Orestes´´