Robots i humans
“Jo, robot” és un film que planteja diversos temes. A nosaltres ens interessa el tema de la relació entre “intel·ligència humana i intel·ligència artificial”. Amb altres paraules, ens interessa el tema de què és ser un ésser humà i quines diferències pot haver amb un robot. En el film, apareixen dos robots especials, diferents a la resta de robots. Un, Sonny, fabricat expressament per tal que pugui “escollir” i saltar-se les lleis bàsiques de tot robot; l’altre, VIKI, que no es salta cap llei, però que les “interpreta” d’una manera potser imprevista.
El protagonista té una aversió especial cap als robots; el policia creu que no tenen sentiments, que són freds i que, encara que ho semblin, no tenen res d’humà.
Què ens fa humans?
En què és “únic” Sonny?
A on porta la intel·ligència purament lògica?
Quin paper juga en el film la intel·ligència emocional?
Feina a fer:
Cal editar un article personal, privat, on es comentin tots els aspectes psicològics del film. N’hi ha molts, entre d’altres, no oblideu de presentar, comentar i discutir (opinar) sobre els següents:
– Feina de la doctora Susan Calvin, com a psicòloga
– Dubtes que plantejava el Dr. Lanning sobre si tenien “ànima” o consciència de si mateixos els robots
– Arguments del policia Spooner en contra dels robots.
– I molts més aspectes …
Recordatori: Lleis de la robòtica:
- Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
- Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.