Cliqueu l’icona per veure un reportatge sobre Darwin i la Selecció Natural
DARWIN “L’origen de les espècies” (1859, el 2009 va fer 150 anys)
Primera observació: més fills que pares. MALTHUS: “Assaig sobre la població”
Segona observació: Els fills s’assemblen als pares, “són” com els pares. Però no sempre són exactament iguals, hi ha VARIACIONS. Que poden ser favorables, desfavorables o neutres respecte la capacitat de supervivència i/o reproducció de les noves generacions modificades.
Tercera observació: Hi ha lluita per l’existència (o millor “competència”). No tots els individus poden sobreviure durant el mateix temps, no tots tenen la mateixa capacitat i/o oportunitat de tenir descendència. La població creix geomètricament, els recursos no, o com a molt aritmèticament (Malthus).
Els que tenen fills o més fills (per característiques reproductives o per viure més temps i millor), poden passar les “seves” variacions a la següent generació, la qual tendirà a fer el mateix.
Qui sobreviu més i millor i qui pot tenir més i millor descendència? Els individus que tenen avantatges de supervivència o reproducció respecte els altres. O individus que tenen menys desavantatges. Això vol dir ESTAR MÉS BEN ADAPTATS a les circumstàncies d’aquell moment i lloc per a ells. Aquest procés d’uns sí i altres no, o d’uns millor que d’altres, l’anomenem SELECCIÓ NATURAL I SEXUAL.
D’aquesta manera, pot produir-se una GRADUAL evolució d’una espècie (o una part d’una espècie) a una (o unes) altres espècies. O bé, si les condicions no canvien mantenir-se estacionàriament una espècie. O bé si no hi ha canvis favorables extingir-se l’espècie.
VARIACIONS – LLUITA PER L’EXISTÈNCIA – SELECCIÓ NATURAL I SEXUAL
—
INFORMACIÓ COMPLEMENTARIA
LA VIDA
FA UNS 4.500 MILLIONS D’ANYS ES VA FORMAR EL PLANETA TERRA
FA UNS 3.500 MILIONS D’ANYS APAREIX LA VIDA A LA TERRA, éssers unicel·lulars sense nucli capaços de reduplicar-se (ARN – ADN), procariotes.
FA UNS 1.500 MILLIONS D’ANYS APAREIXEN éssers unicel·lulars amb nucli, eucariotes.
FA UNS 600 MILLIONS D’ANYS APAREIXEN éssers PLURICEL·LULARS. Tots eucariotes. Fa uns 500 Milions d’anys apareixen els animals vertebrats.
ORIGEN DE LA VIDA
CREACIONISME – GENERACIÓ ESPONTÀNIA
1929 OPARIN publica “L’origen de la vida” Primera explicació científica sobre COM podria sorgir la vida a partir de matèria no viva. HALDANE explicita les condicions ambientals que farien possible aquest procés.
1944 SCHRÖDINGER publica “Què és la vida?” on defensa l’origen material i natural de la vida (un ordre natural, com els cristalls, les estalagtites i estalagmites) a partir de la no vida.
1953 MILLER, al laboratori, reprodueix condicions semblants a les de La Terra i obté “elements bàsics” per a la vida (aminoàcids i urea).
ORIGEN DE LES DIVERSES ESPÈCIES VIVES
FIXISME I CREACIONISME
FIXISME I ETERNITAT – CATASTROFISME
DERROTA DEL FIXISME: FÒSSILS, EXTINCIONS EN MASSA (5), ANIMALS I PLANTES DOMÈSTIQUES: HI HA I HI HA HAGUT EVOLUCIÓ. PER QUÈ? I COM?
EVOLUCIONISMES: a) Creacionistes; b) Teleologistes (Lamarck); c) Per descendència amb modificació o Selecció natural i Sexual (Charles Darwin i Alfred Russell Wallace).
DARWIN “L’origen de les espècies” (1859, el 2009 va fer 150 anys)
més fills que pares. MALTHUS: “Assaig sobre la població”
Els fills s’assemblen als pares, “són” com els pares. Però no sempre són exactament iguals, hi ha VARIACIONS. Que poden ser favorables, desfavorables o neutres respecte la capacitat de supervivència i/o reproducció de les noves generacions modificades.
Hi ha lluita per l’existència (o millor “competència”). No tots els individus poden sobreviure durant el mateix temps, no tots tenen la mateixa capacitat i/o oportunitat de tenir descendència. La població creix geomètricament, els recursos no, o com a molt aritmèticament (Malthus).
Els que tenen fills o més fills (per característiques reproductives o per viure més temps i millor), poden passar les “seves” variacions a la següent generació, la qual tendirà a fer el mateix.
Qui sobreviu més i millor i qui pot tenir més i millor descendència? Els individus que tenen avantatges de supervivència o reproducció respecte els altres. O individus que tenen menys desavantatges. Això vol dir ESTAR MÉS BEN ADAPTATS a les circumstàncies d’aquell moment i lloc per a ells. Aquest procés d’uns sí i altres no, o d’uns millor que d’altres, l’anomenem SELECCIÓ NATURAL I SEXUAL.
D’aquesta manera, pot produir-se una GRADUAL evolució d’una espècie (o una part d’una espècie) a una (o unes) altres espècies. O bé, si les condicions no canvien mantenir-se estacionàriament una espècie. O bé si no hi ha canvis favorables extingir-se l’espècie.
VARIACIONS – LLUITA PER L’EXISTÈNCIA – SELECCIÓ NATURAL I SEXUAL
TOTS ELS ÉSSERS VIUS CONEGUTS
Tenen ADN-ARN
La doble hèlix: Watson i Crick (1953)
Les 4 BASES de l’ADN
Sempre aparellades de la mateixa manera:
Adenina – Timina (o Uracil l’ ARN)
Citosina – Guanina
Sempre organitzades per Triplets : 4 x 4 x 4 = 64 combinacions de 4 elements agrupats de 3 en 3 amb repetició.
Només 20 aminoàcids diferents (Tots els éssers vius tenen aquests 20 o menys, però no més)
Cada triplet codifica un aminoàcid, igual, el mateix en tots els éssers vius. Hi ha aminoàcids que poden ser codificats per 2, 3 o més tripletes (llenguatge degenerat): Ex. TCT, TCA, TCC i TCG codifiquen la Serina. Però, cada triplet només codifica un aminoàcid. Hi ha 3 triplets que signifiquen STOP (aquí acaba o comença un GEN).
Un grup concret d’aminoàcids forma una proteïna concreta, igual en tots els éssers vius.
S’anomena GEN a una sèrie consecutiva de triplets que codifiquen una proteïna. Els humans tenim uns 30.000 gens. La cadena de l’ADN (tots els cromosomes) d’una cèl·lula humana inclou centenars de milions de triplets; ben estirat, l’ADN d’una sola cèl·lula humana fa 2 metres.
El CODI GENÈTIC és el mateix en TOTS els éssers vius (Tots A, T (U), C, G, i tots només els 20 aminoàcids). El que cada espècie té de diferent és la DOTACIÓ GENÈTICA o GENOMA (els seus GENS concrets) i, dins de cada espècie, hi ha VARIACIÓ GENÈTICA entre individus. El nombre de gens o de cromosomes (trossos de l’ADN) no vol dir res especial; per exemple els ximpanzés tenen un parell de cromosomes més que nosaltres, i els cavalls més de 70 parells. Nosaltres tenim 23 parells.
La siguiente tabla inversa indica qué codones codifican cada uno de los aminoácidos.
| Ala (A) | GCU, GCC, GCA, GCG | Lys (K) | AAA, AAG |
|---|---|---|---|
| Arg (R) | CGU, CGC, CGA, CGG, AGA, AGG | Met (M) | AUG |
| Asn (N) | AAU, AAC | Phe (F) | UUU, UUC |
| Asp (D) | GAU, GAC | Pro (P) | CCU, CCC, CCA, CCG |
| Cys (C) | UGU, UGC | Sec (U) | UGA |
| Gln (Q) | CAA, CAG | Ser (S) | UCU, UCC, UCA, UCG, AGU, AGC |
| Glu (E) | GAA, GAG | Thr (T) | ACU, ACC, ACA, ACG |
| Gly (G) | GGU, GGC, GGA, GGG | Trp (W) | UGG |
| His (H) | CAU, CAC | Tyr (Y) | UAU, UAC |
| Ile (I) | AUU, AUC, AUA | Val (V) | GUU, GUC, GUA, GUG |
| Leu (L) | UUA, UUG, CUU, CUC, CUA, CUG | ||
| Comienzo | AUG | Parada | UAG, UGA, UAA |
El grau de variació genètica ens indica la distància en el temps de separació o diferenciació familiar (entre individus de la mateixa espècie) o entre espècies o famílies. Ximpanzés i Humans són més a prop que Ximpanzés i Goril·les, per exemple. Les patates i els humans tenim un 50% de gens comuns, per exemple.
Hi ha 3 espècies diferents de zebres (no poden creuar-se entre si, i si ho fan els descendents són estèrils) i 1 espècie de cavall i 1 espècie d’ase. Però hi ha races diferents de cavalls, poden creuar-se amb descendència fèrtil. Hi ha una espècie de gos i moltes races de gossos.
En canvi, en els humans hi ha, ara, una única espècie i una única raça humana. Les diferències entre els humans no són com les diferències que hi ha entre un Pastor alemany i un Dingo, sinó com les que hi ha entre un Pastor alemany marró i un de gris, un de gros i un de petit, o un de pel llarg i un de pèl curt, etc. Per exemple, hi ha més diferències genètiques entre una persona nigeriana (negre) i una persona keniata (negre) que entre un keniata (negre) i un suec (blanc), però el color de la pell ens ha pesat molt a l’hora d’establir diferències i semblances; es tracta d’un dels molts prejudicis racistes. Al mateix temps, (diu Luigi Cavalli-Sforza) hi ha més diferències genètiques entre dues persones a l’atzar de Catalunya que entre el genoma comú dels catalans i el genoma comú dels aborígens d’Austràlia.
El projecte Genoma Humà:
Es tracta d’identificar quants i quins GENS són bàsics i comuns a la humanitat, i quina funció o funcions tenen cadascun d’ells. En data d’avui, tenim la llista de tripletes i, més o menys, el nombre de gens. També tenim identificats unes poques dotzenes de gens i algunes de les seves funcions.