Els records no són còpies exactes d’informacions o experiències, sinó que la memòria els reelabora en el moment de la recuperació. Recordar és evocar o sigui reconstruir la informació emmagatzemada.
Factors que influeixen en el record:
a) La vivicitat o emocions associades al record. Com la mort d’un ésser estimat o el dia d’entrar a la Universitat o el primer petó.
b) El context del record el facilita si és més semblant al context de l’aprenentatge. Ens costa recordar l’itinerari per anar a la Biblioteca des de casa, però quan hi som ho recordem fàcilment.
c) L’estat d’ànim. Hi ha moments en els quals estem “espessos” i moments en els quals estem “lúcids”. Els nostres interessos i motivacions faciliten o dificulten els records.
d) Inventem quan els records són fragmentaris els reomplim segons les nostres experiències posteriors a l’aprenentatge.
L’oblit és un procés natural, en principi, tot i que també hi ha una patologia de l’oblit.
L’oblit natural és necessari ja que no podem conservar tot el que fixem i emmagatzemem. L’oblit natural és el resultat del no ús o ús ocasional. Tendim a oblidar la informació que no fem servir.
L’oblit patològic en canvi pot portar a oblidar de cop o gradualment coneixements que sí que fem servir i necessitem. Hom pot oblidar la parla, o la capacitat de llegir, o determinats noms o esdeveniments o habilitats com tocar el piano amb la mà esquerra.
Causes patològiques de l’oblit
a) Lesions o degeneracions cerebrals com l’Alzheimer o l’alcoholisme.
b) La repressió automàtica que pot practicar el nostre subconscient davant alguns records especialment dolorosos com un episodi de guerra o violació. (El cas de Shutter Island que veurem)
c) Interferències com quan una persona que coneix diversos idiomes pateix dificultats d’usar-ne o un o l’altre quan canvia de país bruscament.