Un dels objectius de la Psicologia és descriure, explicar i predir la conducta humana. L’estudi de l’aprenentatge és important, perquè les persones poden aprendre coses molt diferents: caminar, parlar, ballar, idiomes, etc. Per sobreviure en ambients canviants, els éssers vius necessiten aprendre, i quan més capacitat d’aprendre té un ésser més facilitat tindrà per adaptar-se a noves necessitats.
“L’aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament, que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats a través de l’experiència, i que pot incloure l’estudi, la instrucció, l’observació o la pràctica. Els canvis en el comportament són raonablement objectius, i per tant poden ser mesurats”
Certament, la qualitat més important que la naturalesa ens ha donat és l’adaptabilitat , és a dir, la capacitat per aprendre noves formes de comportament que ens permeten afrontar les circumstàncies sempre canviants. Habitualment, suposem que allò que es pot aprendre es pot ensenyar. També presuposem que allò que s’ha après si no és desitjable també es pot modificar basant-se en un altre aprenentatge, precisament això és el que intenten els psicòlegs, els psiquiatres, reeducadors, els mestres i professors, etc.
La majoria dels aprenentatges els fem per associació, és a dir, relacionant diversos fets i experiències. Per exemple, si després de veure i olorar una sopa, ens la mengem i ens agrada, la propera vegada que veiem i percebem una olor semblant, l’experiència que hem tingut abans ens portarà a esperar que el fet de menjar la sopa ens satisfaci.
No tots els parenentatges els fem, però, per experiència directa amb els fets. De vegades els mitjans audiovisuals juguen un paper important en determinats tipus d’aprenentatges. Sovint la banda sonora que acompanya les pel·licules fa que, a causa del fet que ja hem vist i sentit imatges i músiques semblants en d’altres ocasions, puguem preveure que la situació que ens planteja el film pugui ser identificada amb facilitat. Això és clar en escenes de terror, o quan un personatge és el “dolent” o quan hem de sospitar que hi ha quelcom misteriós o sobrenatural en aquella escena o episodi. És obvi que en la vida real, els moments de terror no tenen música, però hem après a suposar terror a través de la música amb el cinema i abans el teatre i l’òpera.
Igualment succeeix amb alguns animals al zoo; aprenen a saltar o fer cabrioles perquè d’aquesta manera el públic o el domador els dona menjar.
Si ordenem tots els tipus d’aprenentatge, arribem a poder-los classificar en 3 grans grups:
a) Aprenentatge o condicionament clàssic, basat en els reflexos condicionats que va estudiar Pàvlov
b) Aprenentatge o condicionament operant o instrumental que va estudiar Skinner, entre d’altres
c) Aprenentatge per observació.
La Psicologia, com a ciència, ha pretès descobrir les lleis bàsiques d’aquests tipus d’aprenentatge. Debem a l’escola conductista els primers èxits en l’estudi d’aquestes lleis. Ara estudiarem a grans trets aquests aprenentatges.