4.2.- La percepció. Teoria de la “gestalt”. Constància perceptiva. La pregnancia.

Wundt i els primers psicòlegs científics va defensar la teoria clàssica ASSOCIACIONISTA de la percepció. Aristòtil i David Hume l’havien exposada des de la filosofia i consisteix en una teoria que defensa que la percepció del món, la percepció d’un objecte és la suma del conjunt de sensacions que experimentem quan contactem amb aques objecte o els estímuls que d’ell ens arriben. D’aquesta manera tenim percepcions visuals o auditives, o percepcions d’objectes com la suma del que veiem amb el que toquem o notem d’ell.

Köhler i altres a Alemanya van proposar una alltra teoria que avui es considera vàlida. És la teoria de la “Gestalt” o de la forma i defensa que que percebre no és sumar sensacions sinó construir perceptes a partir de “formes” innates que es retoquen i recomposen amb el material procedent de les sensacions. Disposem d’esquemes per construir perceptes a partir de sensacions i aquesta tasca la nostra ment la realitza de forma quasi automàtica d’acord amb un conjunt de lleis.

Hi ha diverses maneres de “mostrar” que la teoria de la “gestalt” és una molt bona explicació del fenomen de la percepció clarament diferenciat del fenomen de la sensació.

Quan observem una paret pintada la percebem d’un mateix color (si així és com és) tot i que la veiem en algunes zones més fosques, fins i tot grises, com a conseqüència de les ombres. La nostra ment percep “constant” el color tot i que el “veiem” diferenciat. S’anomena a aquest fenomen constància perceptiva; en aquest cas seria la constància del color. Un cas complementari és la grandària d’un objecte: sensorialment el veiem més petit quan més allunyat està de nosaltres, però percebem l’objecte sempre del mateix tamany; aquest cas seria la constància de la grandària. Igualment succeeix quan observem des d’angles diferents un objecte; aquest és “vist” de formes diferents, tanmateix el “percebem” sempre de la mateixa forma; en aquest cas es parla de constància de la forma. Aquestes peculiaritats les tenen molt en compte els dibuixants quan volen que l’espectador d’un dibuix percebi una profunditat, una il·luminació, etc. que els obliga a dibuixar distorsionadament per tal d’aconseguir la percepció desitjada; el cas més senzill és que per tal de percebre vies de ferrocarril paraleles cal dibuixar-les no paraleles. (Un altre cas molt espectacular és el dels dibuixants de carrer que fan un dibuix pla a la vorera que vist pels viannants sembla un forat, etc.)

També podem reforçar la teoria de la gestalt observant com tot i no “veure” bé un determinat objecte (mancade llum, que quedi mig tapat, etc.) el percebem “bé”. És la’nomenada pregnància o llei de la bona forma. Recordem la cara d’un amic que no veiem des de fa anys i quan el trobem, envellit, calb, més gras, etc. ens costa “reconèixer’l” però quan ho acabem fent és perquè construim l’essencial d’aquell rostre conegut, li donem forma. Per això, en un primer cop d’ull els bessons semblen iguals, ja que els donem la mateixa “forma”. Per això tot i veure un text amb lletres mig esborrades podem llegir-lo sencer i correctament. (Oun text a on enlloc de lletres hi ha xifres numèriques i el podem llegir perfectament, o quasi).

 

 

 

 

Hi ha un bon conjunt d’imatges que ens ajudem a comprendre bé la teoria de la Gestalt ja que mostren com la ment CONSTRUEIX  i com la ment NO SAP A VEGADES QUÈ CONSTRUIR i ho fa de dues maneres alternatives, cosa que ens crea sorpresa. Són les il·lusioons (visuals) perceptives. També a la ràdio s’profiten aquests fenòmens per “percebre” el galop d’un cavall picant amb una fusta, o altres “efectes especials”.