“Aprendre és un plaer intens. Aprendre equival a néixer. Es tingui l’edat que es tingui, el cos experimenta llavors una mena d’expansió. No cal ensenyar a qui no sent l’alegria d’aprendre. Apassionar-se pel que és un altre, estimar, aprendre, és el mateix.”
Pascal Quignard
El punt de partida d’aquest tema és que aprendre forma part de la naturalesa humana. Instintivament, els infants volen aprendre a caminar, a parlar, a manipular objectes, a entendre el món. Veurem com és ben natural que els infants preguntin constantment als seus pares “i, això per a què serveix?” “pare, es pot menjar això?” “quin és el país més gran del món” “es pot fer un pont que doni la volta a la Terra” etc. Els infants volen saber i volen entendre el perquè de totes les coses. Si veiem algú esquiant ens venen ganes de saber esquiar bé, si veiem algú tocant el violí ens venen ganes d’aprendre a tocar bé el violí, si veiem algú que balla hip-hop ens venen ganes de saltar i ballar, etc.
Quan hem estudiat el nostre organisme hem vist que tendim a repetir aquelles conductes que ens produeixen plaer o ens allunyen del dolor. Això vol dir que experimentem plaer a l’aprendre i que ens produeix malestar sentir curiositat per alguna cosa i no poder-la satisfer.
Les persones que es volen dedicar a ensenyar (pares, mestres, monitors, etc.) han de tenir clar que el primer requisit per tal que una persona aprengui és que es senti motivada, moguda, estimulada, a aprendre. Per tant, la part difícil de tot educador és aconseguir despertar interès i motivació a aquelles persones a les quals es vol ensenyar, ja que si es vol aprendre s’aprèn.
La psicologia pretén descriure, explicar i predir la conducta humana. Una conducta bàsica és l’aprenentatge que permet als animals adaptar-se a les variacions ambientals per poder sobreviure.
Anem estudiar el tema pas a pas.