A través del film “La odisea de la especie” hem pogut observar com diverses espècies de simis van possibilitar el pas d’animals quadrúmens a la bipedestació. Orrorin, Tumai, etc. experimentaren al llarg de milions d’anys aquesta nova forma de locomoció que va permetre alliberar les mans (les extremitats davanteres) i, en lloc de fer-les servir per desplaçar-se, es varen poder fer servir per portar objectes, manipular-los, etc. LA MÀ (la bipedestació) va marcar l’inici de l’evolució humana.
Però, per poder dirigir bé les mans cal cervell. La postura erecta permet que el cap augmenti de volum i pes, i a mesura que l’ingesta de carn ens proporcionà més calories, el cervell va poder créixer, i amb ell va créixer la capacitat d’inventar i usar eines. Amb l’Homo habilis comencem els humans propiament, ja no som simis, es fabriquen eines.
Diverses espècies d’Homo segueixen aquest camí: ergaster, erectus, etc. cada vegada amb més cervell, cada vegada amb més i millors eines.
El bon ús i la fabricació d’eines requereixen APRENENTATGE i per aprendre cal una vida social i familiar estable i organitzada. Cal intel·ligència social. Cal que hi hagi sentiments d’empatia i cooperació. Les escenes del pas del riu, en el film, ens volen mostrar el progrés en les relacions i emocions humanes. Per aprendre cal poder transmetre bé la informació, cal llenguatge.
El foc fou una gran revolució. Calor, cocció d’aliments, vigilància, llum de nit, millora de les eines, cohesió del grup compartint les fogueres, etc.
El film s’entreté especialment amb l’espècie neanderthal i aquí és on els alumnes heu de dur a terme una recerca especial que s’explica en la pàgina següent.
Finalment, la nostra espècie Homo sapiens sapiens. També en el film es pretén establir una comparança amb les espècies d’homínids anteriors.
| HOMÍNIDS | ||||
| gèneres | espècies | datació | ubicació | crani |
| Ardipitecus | A. ramidus | 4,4 | Àfrica | 350 cm3 |
| Orrorin | O. tugenensis | 6 | Àfrica | 350 cm3 |
| Australapitecus | A. anamensis | 4 | Àfrica | 600 cm3 |
| A. afarensis | 3,5 | Àfrica | 600 cm3 | |
| A. bahrelghagali | 3,5 | Àfrica | 600 cm3 | |
| A. garbi | 2,5 | Àfrica | 600 cm3 | |
| Paranthropus | A. africanus | 3,5 | Àfrica | 450 cm3 |
| P. aethiopicus | 2,5 | Àfrica | 450 cm3 | |
| P. robustus | 2 | Àfrica | 450 cm3 | |
| P. boisei | 1,7 | Àfrica | 450 cm3 | |
| Kenyanthropus | K. platyops | 3,5 | Àfrica | 550 cm3 |
| K. rudolfensis | 2,5 | Àfrica | 550 cm3 | |
| Homo | H. habilis | 2,5 | Àfrica | 700 cm3 |
| H. ergaster | 1,7 | Àfrica | 800 cm3 | |
| H. erectus | 1,8 | Àfrica i Àsia | 1.000 cm3 | |
| H. Heidelbergensis | 0,5 | Àfrica i Europa | 1.400 cm3 | |
| H. antecessor | 0,8 | Àfrica i Euroàsia | 1.450 cm3 | |
| H. neandertalensis | 0,3 | Euroàsia | 1.600 cm3 | |
| H. sapiens | 0,2 | Àfrica i Món | 1.450 cm3 | |
| Orangutans | 500 cm3 | |||
| Goril·les | 500 cm3 | |||
| Ximpanzé | 500 cm3 |
Resum del procés d’hominització:
a) Posició erecta i bipedisme. Peus especialitzats per caminar (no són mans), columna vertebral adreçada i en forma de “S” per mantenir en posició erecta el cos. Pelvis més petita.
b) Alliberament de les mans. Mans que ja no tenen la funció prensil d’agafar-se a branques només; s’especialitzen en la manipulació d’objectes. Més precisió. Polze oposable.
c) Alliberament de la boca de funcions agafadores i manipuladores, ja no cal que tingui força trituradora i desgarradora. Augment de la cavitat faríngea i descens de l’esòfag (problema d’escanyar-se amb el menjar) i aparició de l’aparell fonador.
d) Augment del volum del crani i cerebració. Sobretot dels lòbuls frontals. Pèrdua de simetria cerebral. Probablement augmenten les inervacions dedicades a la mà, la vista, la cara, l’aparell fonador, etc.
e) Adquisició del llenguatge articulat.
f) Neotenia o naixement immadur. Canal del part estret. Crani voluminós. Infància molt perllongada. Necessitat de cura materna.
g) Cultura. Cada generació reb de les anteriors els seus coneixements i experiències.
h) Ecumenisme. Ara, des de fa uns 35.000 només hi ha una espècie humana, només una del gènere Homo nosaltres, l’Homo sapiens sapiens present a europa des de fa uns 40.000 anys. A Europa (al costat del llac de Banyoles, per exemple) durant uns 5.000 anys van conviure dues espècies, l’Homo sapiens neanderthalensis i l’Homo sapiens sapiens. Al film recreen un altre lloc on van compartir territori, la Cueva del oso, lloc de la punta sur de la península ibèrica.