Aprenem per observació o imitant la conducta dels altres. No n’hi ha prou amb els reflexos condicionats, els premis, els reforços i els càstigs. El psicòleg A. Bandura va explicar en el llibre Teoria de l’aprenentatge social un model d’aprenentatge on els factors personals, emocionals i d’imitació dels altres hi juga un paper cabdal.
Un aprenentatge observacional o per imitació consta dels processos següents:
a) Adquisició: el subjecte observa el model i en reconeix els trets característics; per exemple, un preadolescent veu com beuen o fumen els adults o joves.
b) Retenció: S’emmagatzemen aquests trets en la memòria del subjecte; seguint l’exemple, el preadolescent guarda aquestes imatges de joves i adults que fumen i beuen. El subjecte experimenta plaer en contemplar aquestes conductes.
c) Execució: El subjecte al sentir-se atret per aquestes conductes, les considera apropiades, experimenta desig de dur-les a la pràctica. Fuma i beu.
d) Conseqüències: part del seu entorn li reforça la conducta i part del seu entorn li recrimina aquesta nova conducta. Si l’entorn aprovador és “admirat” pel subjecte o d’ell prové el desig d’imitar, el reforç augmenta la probabilitat de seguir realitzant aquesta conducta. Si l’entorn recriminador és percebut pel subjecte com estrany i no experimenta desig d’imitació, no hi ha disminució de la conducta nova. Els joves i companys animen el preadolescent a fumar i beure (“ser home”) i els pares i professors li recriminen la conducta; el noi o noia vol ser com els seus amics i no vol ser com els seus mestres.
Exemple d’aprenentatge segons Bandura: